Alfarería en la província de Lugo

l'alfarería en la província de Lugo (Espanya), més allà de la producció anterior a l'Hispania romana i els restants arqueològics anteriors al periodo medieval, ha quedat documentada ya des del sigle xvi,^[1] i censada després en repertoris nacionals com les Memòries polítiques i econòmiques (1792), de Larruga que registra 168 alfares en el conjunt de les províncies gallegues, entre els que s'inclouen focs lucense com els de Gundivós, Bonxe, Mondoñedo i, comercialment, Lugo capital.^[2]

Erro al crear miniatura:

Recipient de cuina per a conservar els alls típic de l'alfarería vidriada gallega del foc de Bonxe.^[3]

Gundivós

Ya en el llímit en Zamora, esta parròquia del municipi de Sober manté un foc actiu de ceramistas que anualment celebren una fira tradicional conservant i promocionant peces representatives de l'alfarería negra gallega com la gerra en bigots.^[4]^[5]^[6]

A Terra Cha

En la penillanura central lucense, els alfareros de la cridada A Terra Cha, varen falcar en el seu treball el sobretítulo de terra de oleiros, com apareix mencionada en el Interrogatori de Felipe II de 1571.^[1] Seseña acompanya esta senya en un llistat de chicotetes poblacions en les que va tindre presencia l'alfarería, com varen citar Sebastián Miñano en el Diccionari geogràfic-estadístic d'Espanya i Portugal (1826 i 1829) i Pascual Madoz en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850).^[7] Aixina, apareixen identificats: Gaioso, Silvarrey, Ramil, Pías, Veiga, Penelas (llogaret de Monforte de Lemos), Tirimol (i el seu anex A Alquitrà), i Bonxe, localitat que en la década de 1960 va aplegar a tindre 35 alfareros.^[8] Tot la zona tenia el seu mercat en la capital de la província.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Seseña, 1997, p. 93.
↑ Seseña, 1997, p. 86.
↑ Vossen, 1981, pp. 171-4.
↑ «L'alquimiste de Gundivós». lavozdegalicia.és. Consultat el 31 d'agost de 2022.
↑ Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions, p. 194. ISBN 84-96191-07-9.
↑ «L'alfarería de Gundivós està present en la fira internacional de decoració London Design Fair». lavozdegalicia.és. Consultat el 31 d'agost de 2022.
↑ Seseña, 1997, pp. 47-49 (bibliografia).
↑ Seseña, 1997, p. 94.

Bibliografia

(1983/2008) Fundació Pedro Barrie de la Maza (ed.). L'alfarería de Galícia. ISBN 978-84-958-9275-1.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFPérez Vidal1983">Pérez Vidal (1983). La ceràmica popular espanyola. Zona Nort., Cadernos de Olaria, Barcelos.
Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició (en ES), Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
(1977) del Castre (ed.). Aproximació a l'art popular en Galícia, La Corunya.

(2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 9788460956261.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Alfarería en la provincia de Lugo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTESeseña1997{{{c}}}93-1] 1,0 ^1,1 Seseña, 1997, p. 93.

[FOOTNOTESeseña1997{{{c}}}86-2] Seseña, 1997, p. 86.

[FOOTNOTEVossen1981{{{c}}}171-4-3] Vossen, 1981, pp. 171-4.

[4] «L'alquimiste de Gundivós». lavozdegalicia.és. Consultat el 31 d'agost de 2022.

[5] Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions, p. 194. ISBN 84-96191-07-9.

[6] «L'alfarería de Gundivós està present en la fira internacional de decoració London Design Fair». lavozdegalicia.és. Consultat el 31 d'agost de 2022.

[FOOTNOTESeseña1997{{{c}}}47-49_(bibliografia)-7] Seseña, 1997, pp. 47-49 (bibliografia).

[FOOTNOTESeseña1997{{{c}}}94-8] Seseña, 1997, p. 94.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]