Alfabet licio

Alfabet licio

L'alfabet licio es va utilisar per a escriure l'idioma licio de la regió de Licia al sur d'Àsia Menor. Era una extensió del alfabet grec, en mija dotzena de lletres adicionals per a sons que no es trobaven en grec. Era molt similar als alfabets bregue i frigio.

L'alfabet

L'alfabet licio conté lletres per a 29 sons. Alguns sons estan representats per més d'un símbol, que es considera una "lletra". Hi ha sis lletres vocals, una per a cada una de les quatre vocals orals de Lycian, i lletres separades per a dos de les quatre vocals nassals. Nou de les lletres licias no semblen derivar de l'alfabet grec.

Estela trilingüe de Letoon, cara en licio.

Calc del Bilingüe de Idalion chiprà-fenicio dibuixat pel seu descifrador George Smith que compara el chiprà en lletres licias

Alfabet licio

Lletra	Transliteración	IPA	Notes
𐊀	a	[a]
𐊂	b	[β]
𐊄	g	[ɣ]
𐊅	d	[ð]
𐊆	i	[i], [ĩ]
𐊇	w	[w]
𐊈	z	[t͡s]
𐊛	h	[h]
𐊉	θ	[θ]
𐊊	j or i	[j]
𐊋	k	[kʲ]	[ɡʲ] despuix de nassals
𐊍	l	[l] and [l̩][əl]
𐊎	m	[m]
𐊏	n	[n]
𐊒	o	[o], [ũ]
𐊓	p	[p]	[b] despuix de nassals
𐊔	κ	[k]? [kʲ]? [h(i)]
𐊕	r	[r] and [r̩][ər]
𐊖	s	[s]
𐊗	t	[t]	[d] despuix de nassals. ñt és [d] com en 𐊑𐊗𐊁𐊎𐊒𐊜𐊍𐊆𐊅𐊀 / Ñtemuχlida per al grec Δημοκλείδης / Dēmokleídēs.
𐊁	i	[i]
𐊙	ã	[ã]	𐊍𐊒𐊖𐊙𐊗𐊕𐊀 / Lusãtra per al grec Λύσανδρος / Lúsandros.
𐊚	ẽ	[ẽ]
𐊐	m̃	[m̩], [əm], [m.]	originalment potser [m] silàbica, despuix [m] coda
𐊑	ñ	[n̩], [ən], [n.]	originalment potser [n] silàbica, despuix [n] coda
𐊘	τ	[tʷ]? [t͡ʃ]?
𐊌	q	[k]	[ɡ] despuix de nassals
𐊃	β	[k]? [kʷ]?	sonor despuix de nassals
𐊜	χ	[q]	[ɢ] despuix de nassals

Unicode

L'alfabet licio es va afegir a l'estàndart Unicode en abril de 2008 en el llançament de la versió 5.1. Està codificat en el pla 1 (pla multilingüe suplementari).

El bloc Unicode per a Lycian és O+10280 – O+1029F:

Lycian Official Unicode Consortium code chart (PDF)

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

A

B

C

D

I

F

O+1028x

𐊀

𐊁

𐊂

𐊃

𐊄

𐊅

𐊆

𐊇

𐊈

𐊉

&x1028A;

&x1028B;

&x1028C;

&x1028D;

&x1028I;

&x1028F;

O+1029x

𐊐

𐊑

𐊒

𐊓

𐊔

𐊕

𐊖

𐊗

𐊘

𐊙

&x1029A;

&x1029B;

&x1029C;

Notes 1. Des de la versió Unicode 13.0 2. Les àrees grises no estan assignades

Vore també

• Estela trilingüe de Letoon
• Idioma licio

Bibliografia

• Adiego, I. J. (2007). «Greek and Lycian», Christidis (ed.). A History of Ancient Greek From the Beginning to Clapix Antiquity, Cambridge University press. ISBN 0-521-83307-8.
• Bryce (1986). The Lycians - Volume I: The Lycians in Literary and Epigraphic Sources, Copenhague: Museum Tusculanum Press. ISBN 87-7289-023-1.
• Roger D. Woodard, 2007, Les llengües antigues d'Àsia Menor.