Alfabet hongarés antic
L'alfabet hongarés antic (en hongarés conegut com rovásírás o székely rovásírás,[1] székely-magyar rovás; abreviat simplement com rovás "muesca, marca")[2] és un sistema d'escritura alfabètic usat pels magiares en l'Alta Edat Mija (de el VII al X). Per la seua reminiscència rúnica, l'alfabet hongarés antic també ha segut cridat popularment "runas hongareses" o "alfabet de runas hongarés".
Es creu que l'alfabet deriva del alfabet turc antic i provablement va aparéixer per primera volta durant el VII. Els magiares es varen assentar en la planura Panónica en 885; quan el Regne de Hongria va ser fundat en 1000 i va ser adoptat el Cristianisme, també va ser adoptat l'alfabet llatí i este sistema d'escritura va caure en desús. No obstant, en regions remotes de Transilvania, l'alfabet va mantindre un us marginal pels magiares székely per lo manco fins al XVII, baix el nom de székely rovásírás.
L'alfabet estava adaptat a la fonologia del idioma hongarés, representat lletres per fonemes, tals com cs, gy, ly, ny, ö, sz, ty, ü, zs.. L'alfabet hongarés modern representa estos sons en dígrafs (seqüències de lletres usades per a escriure un sol sò) i en signes diacrítics. En canvi, l'alfabet rovásírás no conté les lletres per als fonema dz, dzs del hongarés modern, ya que estos són desenrolls relativament recents en el història d'eixe idioma. Les lletres llatines q, w, x i i tampoc tenen un equivalent, ya que no són fonema separats en hongarés i solament s'usen per a paraules estrangeres.
Orígens
Al voltant de 600, les tribus magiares es varen traslladar cap al suroest des dels seus antics territoris en la regió costera a l'est del Mar Negra. Les runas hongareses estan relacionades en l'alfabet turc antic, a la seua volta provablement (encara que existix cert debat al respecte) derivat del alfabet arameo.[3]
Caràcters
L'alfabet de runas inclou 42 lletres que poden variar de forma pero sent la mateixa. Algunes consonant tenen dos formes, per eixemple, tenim l'aS front a iS. La primera forma s'ampra despuix de vocals a, á, o, o, o, ú, mentres que la forma 'i' s'escriu despuix d'i, ë, é, i, í, ö, ő, ü, ű.
Les runas hongareses també poden incloure algunes runas no alfabètiques que no es presenten unides sino com a signes separats. Es coneixen com capita dictionum i no s'ha definit clarament el seu orige o el seu us normal.
Alguns eixemples són:
Discussió acadèmica
L'escritura en runas hongaresa va ser descrita per primera volta durant l'humanisme del Renaixença i del Barroc.[4][5][6][7] Concretament en 1598 per János Telegdi en el seu manual, Rudimenta Priscae Hunnorum Linguae, en el que presenta la seua interpretació de les rovás. esta obra també conté texts en hongarés escrits en runas com per eixemple el Pare nostre.
En el XIX els estudiosos varen escomençar a investigar les regles i atres característiques d'esta escritura i va ser en eixe moment quan la paraula rovásírás va escomençar a formar part de la consciència popular hongaresa.
Ya que l'escritura en runas havia segut substituïda pel llatí les investigacions dels llingüistes varen tindre que reconstruir l'alfabet a partir de documents i materials històrics. El etnógrafo i folklorista Gyula Sebestyén i el filòlec, llingüiste i turcólogo Gyula (Julius) Németh, varen fer la major part d'este treball i per això les obres de Sebestyén Rovás és rovásírás (Muescas i escritura de runas) (1909) i A magyar rovásírás hiteles emlékei de 1915 (Relíquies fiables de l'escritura en rúnica hongaresa) conté abundant informació sobre el tema.
Vore també
Referències
- ↑ (🔊 Pronunciació)
- ↑ Del verp ró 'tallar', 'marcar', ya que les lletres eren usualment tallades en fusta o vares.
- ↑ Róna-Tas, András (1987). "On the Development and Origin of the East Turkic "Runic" Script" Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungariae, XLI: 7-14
- ↑ Diringer, David. 1947. The Alphabet. A Key to the History of Mankind. London: Hutchinson's Scientific and technical Publications. Pp. 314-315.
- ↑ Gelb, I. J. 1952. A study of writing: The foundations of grammatology. Chicago: University of Chicago Press. Pp. 142, 144
- ↑ Gaur, Albertine. 1992. A History of Writing. London: British Library. ISBN 0-7123-0270-0. P. 143.
- ↑ Coulmas, Florian. 1996. The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems. ISBN 0-631-19446-0. Pp. 366-368.
Bibliografia
Hongarés
- Új Magyar Lexikon (Nova Enciclopèdia Hongaresa). Budapest: Akadémiai Kiadó, vol. 5, ISBN 963-05-2808-8
- Sebestyén, Gyula (1915). A magyar rovásírás hiteles emlékei, Budapest.
- Fodor, István; György Diószegi i László Legeza (1996). Őseink nyomában. (On the scent of our ancestors) Budapest: Magyar Könyvklub-Helikon Kiadó, p. 82, ISBN 963-208-400-4
- Tóth-Károly Bera, Dóra (1996). Honfoglalás és őstörténet. Budapest: Aquila, ISBN 963-8276-96-7
- Kiszely, István. A magyar nép õstörténete
Inglés
- Rockstein, Edward D. (1990). "The Mystery of the Székely Runes", Epigraphic Society Occasional Papers, 19: 176–183.
Llatí
- Thelegdi, J. (1598). Rudimenta priscae Hunnorum linguae brevibus quaestionibus et responsionibus comprehensa, Batavia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto húngaro antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.