Aleta (mecànica de decorreguts)
Es denomina aleta en Mecànica de decorreguts a objecte sòlit en una forma tal que, quan es coloca en un decorregut en moviment en un àngul d'atac adequat, l'elevació (força generada perpendicular al fluix del decorregut) és substancialment major que l'arrastre (força generada paralela al fluix del decorregut). Si el decorregut és un gas, el perfil aerodinàmic es denomina perfil aerodinàmic, i si el decorregut és aigua el perfil aerodinàmic es denomina hidroaleta o hidroala
Física dels alabes
[editar | editar còdic]Llínees de corrent al voltant d'un perfil aerodinàmic NACA 0012 en un àngul d'atac moderat
Un alabe genera sustentació principalment per la seua forma i àngul d'atac. Quan s'orienta en un àngul adequat, el perfil aerodinàmic desvia el decorregut que s'aproxima, lo que genera una força sobre el perfil aerodinàmic en la direcció oposta a la desviació. Esta força pot resoldre's en dos components: sustentació i arrastre. Este «gir» del decorregut en les proximitats del perfil aerodinàmic crea llínees de corrent curves que donen com resultat una pressió més baixa en un costat i una pressió més alta en l'atre. Esta diferència de pressió va acompanyada d'una diferència de velocitat, a través del principi de Bernoulli, per lo que per a les làmines que generen sustentació, el camp de fluix resultant al voltant de la làmina té una velocitat mija més alta en una superfície que en l'atra.[1][2][3][4]
Consideracions bàsiques de disseny
[editar | editar còdic]El tipo més simple de làmina és una placa plana. Quan es coloca en àngul (l'àngul d'atac) sobre el fluix, la placa desviarà el decorregut que passa per damunt i per baix d'ella, i esta deflexión donarà lloc a una força de sustentació en la placa. No obstant, encara que genera sustentació, també genera una gran cantitat de resistència.[5]
Ya que inclús una placa plana pot generar sustentació, un factor important en el disseny de làmines és la minimisació de la resistència. Un eixemple d'açò és el timó d'un barco o avió. En dissenyar un timó, un factor clau és la minimisació de la resistència en la seua posició neutra, que s'equilibra en la necessitat de produir suficient sustentació per a girar l'embarcació a una velocitat raonable. [6]
Atres tipos de làmines, tant naturals com a artificials, que es veuen tant en l'aire com en l'aigua, tenen característiques que retarden o controlen l'aparició de resistència induïda, separació de fluix, i pèrdua (vore Vol de les aus, Aleta, Perfil aerodinàmic, Escama de peix, Tubèrcul, Generador de vórtices, Canard (acoplat), Flap bufat, Recalat de la vora d'atac, Llistons de la vora d'atac), aixina com Vórtices de punta d'ala (vore Winglet).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "...l'efecte de l'ala és donar al fluix d'aire un component de velocitat descendent. La força de reacció de la massa d'aire desviada deu actuar llavors sobre l'ala per a donar-li un component ascendent igual i opost». En:
- ↑ "If the body is shaped, mogau, or inclined in such a way as to produïx a net deflection or turning of the flow, the local velocity is changed in magnitude, direction, or both. Changing the velocity creates a net force on the body"
- ↑ "The cause of the aerodynamic lifting force is the downward acceleration of air by the airfoil..."
- ↑ "...if a streamline is curved, there must be a pressure gradient across the streamline..."
- ↑ «Una placa plana mantinguda en l'àngul d'atac adequat genera sustentació, pero també genera molta resistència. Sir George Cayley i Otto Lilienthal varen demostrar en el sigle XIX que les superfícies curves generen més sustentació i menys resistència que les superfícies planes». http://quest.nasa.gov/aero/planetary/atmospheric/aerodynamiclift.html [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ NASA. «¿Qué és la sustentació?». Consultat el 5 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aleta (mecánica de fluidos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.