Anar al contingut

Generador de vòrtiçs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Generador de vórtices»)
Generador de vòrtiços
Generadors de vòrtiços Micro Dynamics instalats en l'ala d'un Cessna 182K
El croquis que descriu qué generadors de vòrtiços milloren característiques de fluix
Cessna 182K de 1967 en vol, a on es mostra GV instalats en la vora d'atac de l'ala posteriorment a la seua fabricació
En la gràfica CL vs AoA s'aprecia l'efecte que té els GV en l'aument de la sustentació màxima. El comportament de l'ala és molt similar al principi, pero en retardar-se la solsida de la capa llímit en els GV, es conseguix que ala aplegue a ànguls d'atac majors, i per tant, a un major CL màxim.
TA-4SU Super Skyhawk mostrant la fila de generadors de vòrtiços en la vora d'atac
El Synphony SA-160 va ser dissenyat en dos generadors de vòrtiços per a assegurar efectivitat de alerón en cas d'entrada en pèrdua

Un generador de vòrtiços (GV), o VG de l'anglés (Vortex generator), és un dispositiu aerodinàmic, format per una chicoteta aleta, normalment colocant en el extradós d'una superfície sustentadora (com una ala d'aeronau) o una pala de rotor d'un aerogenerador.[1] Els generadors de vòrtiços també poden ser colocats en el fuselage d'una aeronau o en un coche. Quàn hi ha un moviment relatiu entre el perfil aerodinàmic o el cos i l'aire, el GV crea un vòrtiç, el qual, energiza la zona més propenca a la superfície aerodinàmica de la capa llímit, retardant aixina, la solsida de la capa llímit en eixa zona i prevenint l'entrada en pèrdua de la superfície sustentadora, lo que millora l'efectivitat de l'ala i de les superfícies de control, com els flaps, timó de profunditat, alerones, i timons.[2][3]

Funcionament

Els generadors de vòrtiços són normalment utilisats per a retardar la separació del fluix, és dir, retardar la solsida de la capa llímit. El moment en el que es produïx la solsida de la capa llímit, és quan, s'alcança un gradient advers de pressions, i açò succeïx generalment en el extradós, en les rodalies a la vora d'atac del perfil aerodinàmic. Est és el motiu, pel que estos dispositius són colocats a lo llarc de les rodalies de la vora d'atac de l'extradós de l'ala de l'aeronau o de les pala d'un aerogenerador, en una zona aigües dalt d'a on es produïx la solsida de la capa llímit.[4] Els GV són generalment rectangulars o triangulars i aproximadament tan alts com la gruixa de la capa de llímit. Poden ser vists en l'ala i en l'estabilisador vertical de molts avions.


Els generadors de vòrtiços estan colocats de forma oblicua respecte a la corrent incident de modo que tenen un àngul d'atac en respecte a esta, per a crear un vòrtiç que introduïx l'aire que es troba va ser de la capa llímit (en molta energia cinètica) a la zona propenca a la superfície sustentadora en la capa llímit, a on la velocitat és menuda. Una capa llímit turbulenta és més difícil que es desprenga que una capa llímit laminar.

Una de l'aplicacions dels GV, és l'aument de la controlabilidad de l'aeronau en una situació d'entrada en pèrdua. Per a això, es coloca una fila de GV aigües dalt de les superfícies de control, de forma, que quan l'ala entra en pèrdua, la zona a on estan colocats els GV el fluix d'aire seguix adherit en eixa zona de l'ala, sense solsida de la capa llímit, per lo que les superfícies de control seguixen conservant la seua efectivitat, a pesar de que l'aeronau es trobe en pèrdua. Al no perdre-se la controlabilidad de l'aeronau en una situació d'entrada en pèrdua, açò fa que facilite enormement la maniobra de recuperació de l'entrada en pèrdua.

Generadors de vòrtiços solen gatell esta transició. Atres dispositius com els vortilons, extensions de vora d'atac i leading edge cuffs, també retarden la solsida del fluix a alts ànguls d'atac energizando la capa de llímit.[5]

Eixemples d'aeronaus que usen GV són l'Embraer 170 i Synphony SA-160. I per a aeronaus transónicas en ala en flecha els GV reduïxen els problemes generats per l'entrada en pèrdua per les ones de choc (p. eix. Harrier, Blackburn Buccaneer, Gloster Javelin).

Instalació posterior de GV

Moltes aeronaus es conceben des de la seua fase de disseny en GV, no obstant, també existixen proveïdors que suministren GV per a aeronaus que no varen ser dissenyades inicialment en GV, permetent millorar les característiques STOL d'algunes aeronaus llaugeres.[6] Els proveïdors de GV també indiquen que els GV permeten reduir la velocitat d'entrada en pèrdua i la velocitat d'envolament i aterrisage, i que aumenta l'efectivitat de les superfícies de control, millorant la controlabilidad i seguritat a baixes velocitats.[7] Para en kits d'aeronaus home-build i experimentals, els GV són barats, efectius i poden ser instalats ràpidament; pero per al montage en aeronaus certificades, els costs de certificació poden ser alts, fent que la modificació siga un procés relativament car.


Els amos que instalen GV a les seues aeronaus ho fan principalment per a conseguir les ventages expostes a baixes velocitats, pero la desventaja de les instalació de GV, és que aumenta llaugerament resistència, per lo que es reduïx la velocitat de travessia. En proves realisades a una Cessna 182 i una Piper PA-28-235 Cherokee, verificadores independents han constatat una reducció de la velocitat de travessia d'1.5 a 2 nucs (2.8 a 3.7 km/h) . És per tant, que estes pèrdues són relativament menudes, quan la velocitat d'una aeronau és alta, l'ala té un àngul chicotet d'atac, minimisant la resistència aerodinàmica produïda per el VG.[8][9][10]

Els amos d'aeronaus en GV, reporten que és més complicat realisar les operacions de desgel i neteja de la neu en terra, en comparació a aeronaus en ales sense GV, perque tota la superfície és plana. No obstant, els GV no són propensos a generar gèl en vol, ya que es troben envolts en l'interior de la capa llímit. Els GV poden tindre vores esmolades que poden esgarrar la pell de l'ala, per lo que és necessari colocar algun tipo de protecció en estos casos.[8][9][10]

Per a aeronaus bimotores, els fabricants indiquen que els GV reduïxen la velocitat mínima de control en un sol motor (Vmca), aumenta el pes en buit i el pes màxim a l'envolament, millora l'efectivitat de alerones i timó, i proporciona un vol més suau en turbulències.[6]

Referències

  1. ↑ Wind Turbine Vortex Generators
  2. ↑ Peppler, I.L.: From The Ground Up, page 23. Aviation Publishers Co. Limited, Ottawa Ontario, Twenty Seventh Revised Edition, 1996. ISBN 0-9690054-9-0
  3. ↑ Micro AeroDynamics (2003). «How Micro VGs Work». Consultat el 15 de març de 2008.
  4. ↑ Clancy, L.J. Aerodynamics, Section 5.31
  5. ↑ A drooped leading edge presents a "vortex-producing discontinuity", en "Spin Resistance Development for Small Airplanes", SAE paper 2000-01-1691
  6. ↑ 6,0 6,1 Micro AeroDynamics (2003). «Micro Vortex Generators for Single and Twin Engine Aircraft». Consultat el 15 de març de 2008.
  7. ↑ «Land Shorter! Benefits». Landshorter.com (1 de giner de 1970). Archivat des de l'original, el 8 de giner de 2013. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 Psutka, Kevin, Micro-vortex generators, COPA Flight, Agost 2003
  9. ↑ 9,0 9,1 Kirkby, Bob, Vortex Generators for the Cherokee 235, COPA Flight, Juliol 2004
  10. ↑ 10,0 10,1 USA Civil Air Regulations, Part 3, §3.85a