Alcazaba de Reina
L'alcazaba de Reina es troba en la part alta d'un cerro que domina la localitat de Reina, al sur de la província de Badajoz.
Descripció
Encara que molt maltrecha, la silueta d'esta poderosa alcazaba es retalla sobre el horisó com a fita evocadora de la passada grandea de Reina. El recint murado tenia 15 torres albarranas i defenia a un atre recint interior del que només queden escassos restants. D'entre les seues torres destaca la del Homenage. Es conserven varis aljibes, similars alguns d'ells als de Càceres i Medellín. La prop que es conserva és de l'época almohade (XII), en diverses restauracions posteriors. Entre elles les realisades pel maestre de l'Orde de Santiago Alonso Cárdenas (XV) i unes atres en els anys 1515 i 1575.
Dins del recint amurallado es troba l'Ermita de La nostra Sra. de les Neus, en una arquitectura típica del XV, remodelada en part, despuix de l'incendi que va haver en els anys 60. En el seu interior es conserva un capitel i una columna marmórea, que constituïxen els únics restants d'orige visigodo de tot el recint. L'edifici presenta una única nau i una volta de canó en nervis estrelats. La talla de la Verge de les Neus data del XIX.
.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Context històric
L'Alcazaba de Reina es troba en una zona d'alt valor estratègic des de l'época romana, en el creuament de dos calçades que unien Còrdova en Mèrida, en l'entorn de Regina Turdulorum. No pot denominar-se estrictament alcazaba, ya que defenia un núcleu urbà amurallado des de la seua construcció en el XII, quan Iūsuf ibn Iūʿqūb (periodo almohade) va ordenar fortificar totes les alcazabas al sur de Toledo. Açò va donar lloc a un recint fortificat de quinze torres rectangulars, en algunes de les quals s'han reaprovechado elements constructius romans, i murs de fins a dos metros de gruixa.
Despuix de la conquista cristiana en 1246, Reina es convertirà en capçalera de l'Encomana de la província de León de l'Orde de Santiago. Les característiques del terreny varen provocar que la població abandonara paulatinament el recint amurallado i s'establira en el pla, presentant ya en el XIV un aspecte ruïnós. En el XVII es té constància del seu abandó.[1][2] Va ser declarada be d'interés cultural en 1931.
Des de l'any 2000, el municipi, en l'objectiu de reivindicar el seu patrimoni, celebra la Festa de la Lluna Plena d'Agost, portant a terme representacions de teatre de carrer, desfilada en antorches, música i fòcs artificials.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Calera Carretero, José Ángel; Carmona Barrero, Juan Diego (2017). «Grafits històrics en l'ermita de La nostra Senyora de les Neus en l'Alcazaba de Reina: un atre cas de representació popular de barcos en caràcter votivo.», Felipe Lorenzaba de la Pont i Francisco Mateos Ascacibar (Coord.) (ed.). L'Espanya del Quixot, història i lliteratura, IV Centenari de la mort de Cervantes (1616 - 2016). XVII jornades de Història de Llenera., Llerena: Societat Extremenya de Història, p. 325. ISBN 978-84697-3060-7.
- ↑ Ángel Hernández García (24 juliol 2020). «L'alcazaba almohade de Reina». Consultat el 2025-07-01.
- ↑ Medina Rosers, Nieves (2021). «Nova proposta de gestió municipal en Aroche.», El patrimoni històric-arqueològic del municipi de Aroche (Huelva), Huelva: Universitat de Huelva, pp. 271-272. ISBN 978-84-18984-15-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcazaba de Reina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.