Anar al contingut

Alcazaba de Basa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'alcazaba de Basa va ser una fortificació situada en el caixco urbà de la localitat granadina de Basa, Espanya. Els seus restants conten en la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Descripció

Dos potents terremots i el procés urbanístic sofrit a partir del XVIII han transformat profundament l'aspecte d'este espai. Encara que en l'actualitat només es conserven alguns trams de muralla i restants de vàries torres, l'Alcazaba de Basa va ser en el seu temps una fortalea casi inexpugnable. Les seues muralles presenten tres fases constructives: una primera del sigle XI-XII, una atra nazarí i una última, ya cristiana del XVI. Es troba en el cor del Centre Històric de la ciutat, dominant l'antiga medina.

Història

Com la descrivia Hernando del Polze "La çibdat té el mur molt fort, i les torres dél moltes i grans, çercanas unes a unes atres; especialment a l'una part té quatro torres albarranas a tant amples, que cada una ix del mur per espaçio de quatro passos. este al cap de la çibdat, a la part de la syerra, està fundat un alcaçar, artifiçialment fortaleçido en moltes torres i alts murs".

El croniste àrap Ibn Hayyan cita que Basa, en mans del rebel muladí Umar ibn Hafsun, va ser presa en el 913 per Abd al-Rahman III al-Nasir. En relació en la seua ubicació Ibn al-Jatib indica que la fortalea s'ubica en un terreny que "no és apte per a la fonamentació dels edificis per causa de l'humitat (¿); i per eixa mateixa raó la muralla de la seua prop s'arruïna freqüentment i el cascot que d'ella es desprén reblix els fossos que la circundan, lo que resta valor militar a esta plaça que no pot aguantar un prolongat sege. (¿) La guarnició viu en constant alarma, previnguda despuix de les muralles de la ciutat, contra els atacs de l'enemic que són freqüentíssims".

A pesar de lo indicat, Basa, junt a Màlaga, va ser una de les places que més dificultats va generar a la conquista castellana, aplegant-se a plantejar un sege en una duració superior als cinc mesos que finalment va conduir a l'entrega de la ciutat en novembre de 1489. El seu pren va ser el punt de partida que va possibilitar la caiguda d'atres alqueríes i ciutats d'importància com Guadix o Almeria, obrint pas cap a la costa de Granada.

Vore també

Referències