Albirament de llums de 1492

La Santa María, la Pinta i la Chiqueta.

El albirament de llums de 1492 fa referència a un episodi ocorregut l'11 d'octubre de 1492, hores ans que l'expedició de Cristóbal Colón aplegara a les costes de l'illa caribenya de Guanahani i es produïra el Descobriment d'Amèrica. Les llums varen ser vistes pels membres de la tripulació de La Pinta, que es trobava més alvançada, aixina com els de la capitana Santa María i, possiblement, també pels de La Chiqueta. Este episodi va ser reportat en el diari que el propi Colón duya, aixina com en La vida de l'almirant, obra que publicaria anys més tarde el seu fill, Hernando Colón.

L'episodi, descrit en el diari, relata lo següent:

Despuix del sol posat, va navegar al seu primer camí, a l'oest. Anirien dos milles cada hora, i fins a dos hores despuix de mijanit anirien 90 milles, que són 22 llegües i mija. ya que l'almirant a les 10 de la nit, estant en el castell de popa, va vore lumbre, encara que, com va ser cosa tan tancada, que no va voler afirmar que fora terra, pero va cridar Pedro Gutiérrez, repostero d'estrados del rei, dient-li que semblava lumbre, que mirara ell, i aixina ho va fer i la va vore. Dient-li també a Rodrigo Sánchez de Segòvia, que el rei i la reina enviaven en ell per veedor, el qual no va vore res perque no estaven en un lloc a on poguera vore. Despuix que l'almirant ho va dir, es va vore una volta o dos, i era com una candelilla de cera que s'alçava i alçava, lo que a pocs semblara ser indici de terra, pero l'almirant va tindre per cert estar junt a la terra.

Diari d'a bordo del primer viage de Cristóbal Colón

Es va calcular que les dotze llegües que la tripulació havia recorregut des de les 10 de la nit, en la distància de les dos llegües fòra de la terra, corresponen essencialment a la distància i l'ubicació de Guanahani. Com a tal, es va presumir que la llum estava en l'illa de Sant Salvador, lo que va ser pensat per Colón. A jujar per la velocitat de les naus, proporcionada en el diari d'a bordo, investigadors posteriors com L. T. Gould suponen que la llum "deu haver estat a unes 35 milles més o menys a l'est de la terra, i be a barlovent".

Explicacions propostes

Orige artificial

Bartolomé de les Cases va oferir una explicació primerenca, qui va escriure:

Crec que açò és que els indis de nit en totes estes illes, ya que són templats sense cap tipo de fret, ixen o solien eixir de les seues cases de palla. Cride als bohíos de nit per a complir en les seues necessitats naturals i prenga en les seues mans una marca de fòc, o una chicoteta antorcha, o un clavill de pi o una atra fusta molt seca i resinosa que ardix com una antorcha, quan és de nit, i en la que guiar-se novament, i de la manera en que es podia vore la llum que Cristóbal Colón i els demés varen vore la llum tres o quatre voltes.

Esta versió va ser recolzada pel militar i historiador nortamericà Samuel Eliot Morison, a pesar del fet de que tendia a socavar el seu desembarc preferit en l'illa de Sant Salvador. Uns atres han alvançat l'hipòtesis de que la llum podria haver segut un natiu que peixcava en una canoa de nit, pero els vents molt forts impliquen que hauria segut prou improvable.

Estos problemes han dut a la conclusió d'alguns de que la llum no estava en Guanahani, l'illa del primer desembarc, sino en una atra illa, més oriental.

Bioluminescencia

S'ha propost que la llum va ser causada per protozoos bioluminiscentes en les roques del Banc de Mocador Blanco, un banc oceànic ubicat entre República Dominicana i les Islas Turcas y Caicos. No obstant, esta teoria és improvable per la naturalea de la "vés-la de cera menuda" de la llum, lo que sugerix una font puntual. Una sola femella dels poliquetos Odontosyllis enopla pot tindre periodos curts separats de lluentor excessiva i menor, tal volta explicant una exhibició en forma de vela. Pero investigacions posteriors han demostrat que l'activitat bioluminiscente de Odontosyllis es llimita a uns pocs dies despuix de la lluna plena, lo que descartaria eixa explicació perque la Lluna estava prop del seu episodi creixent aquella nit.

Fenomen OVNI

Atres investigacions, si ben polèmiques o no refrendades per estudis científics, han postulat que dites llums no foren llums en terra producte d'una foguera fortuïta en la costa. Més be, es pensa que Cristóbal Colón i la seua tripulació varen ser testics d'una presència OVNI. A 80 quilómetros de les possibles costes era impossible poder entrevore cap llum, més tenint en conte la seua altitut, ya que les cotes de Guanahani a penes podien superar els 50 metros d'altura. Les publicacions realisades per Juan José Benítez, periodista, o Manuel Audije, oficial de l'Armada Espanyola, han aplegat a contemplar dita possibilitat.

Dita teoria busca assentar-se en una atra entrada anterior del Diari de Colón, concretament la del 15 de setembre, i per còpia de Bartolomé de les Cases, que dia:

Va navegar aquell dia en la seua nit 27 llegües el seu camí a l'Oest i algunes més. I en esta nit al principi, varen vore caure del cel un maravellós ram de fòc en la mar, llunt d'ells 4 o 5 llegües.

Baixe la teoria OVNI, la proposta és que abans de l'episodi de l'arribada al Descobriment d'Amèrica, la tripulació havia segut testic d'un episodi d'una trobada paranormal en la zona del mar dels Sargazos, abans de desviar-se del seu rumbo cap al Sur. A les possibilitats d'un cometa o asteroide que solcara el cel i caiguera en l'oceà, estos investigadors advoquen perque dit "ram de fòc" poguera ser un osni.