Alba Fucens
Alba Fucens va ser una antiga ciutat itálica ubicada a una altitut de 1020 m, al peu del mont Velino, 6.5 km al nort d'Avezzano. Els seus restants es troben hui en la jurisdicció de la comuna de Massa d'Albe.
Història
[editar | editar còdic]Originalment va ser una ciutat dels equílocos, encara que en la frontera dels marsos, pero va ser ocupada per una colónia romana (304 a. C.) per la seua importància estratègica. Queda sobre un tossal just al nort de la Via Valeria, que va anar provablement prolongada dellà Tibur en esta mateixa época. En la segona guerra púnica Alba va permanéixer fidel al principi, pero despuix va refusar enviar contingents i va ser castigada.
Despuix d'això es va convertir en un lloc habitual de detenció per a importants presoners d'estat, com Sifax de Numidia, Perseo de Macedònia i Bituito, rei dels arvernos. Va ser atacada pels aliats en la guerra Social, pero va permanéixer fidel a Roma, i la seua forta posició la va convertir en un lloc de certa importància en les guerres civils. La seua prosperitat en el periodo imperial solament pot inferirse pel número d'inscripcions trobades allí.
Restants
[editar | editar còdic]_Interno_Iconostasis.JPG){kind=link}
És destacable principalment pels seus ben conservades fortificacions. Les muralles exteriors, de les que no se sap la seua antiguetat exacta, tenen un contorn d'u 3,2 km, estan construïdes de mampostería poligonal, apareixent els blocs cuidadosadament units i les cares polides. No es conserven a cap altura considerable, pero la disposició de les portes és clarament distinguible, apareixent al final d'una tram llarc i recte, i situades de manera que deixen expost el costat dret que qualsevol força atacant. Al nort hi ha, durant una llongitut d'uns 140 m, una triple llínea de defenses de data posterior (afegida possiblement pels colon romans), de tal forma que tant la pròpia muralla de la ciutat com el mur doble dispost front a ella estan construïdes parcialment de formigó, i recoberta en una mampostería poligonal més final (en la que les unions horisontals semblen haver segut evitades deliberadament).
A 1,6 km al nort de la ciutat pot trobar-se un enorme montícul en un sanga a cada costat (pero a considerable distància d'ell) durant uns 3 km. Dins de les muralles a penes hi ha edificis de data posterior. Les excavacions només s'han realisat ocasionalment, si be poden distinguir-se restants d'edificis i carreteres, i també un extens sistema de passera subterràneus potser relacionat en les defenses de la plaça. El tossal en l'extrem occidental va estar ocupada per un temple d'orde toscano, dins del com es va construir l'iglésia de Sant Pietro. Conté antigues columnes i alguns magnífics eixemples de treballs cosmatescos. És l'única iglésia monástica dels Abruços en la que la nau està separada dels passadiços per columnes antigues.
L'iglésia colegiada de Sant Nicola, en el poble, conté una destacable estauroteca potser de el XI i un tríptic de fusta de el XIII imitant l'estil bizantí en esmalts.
Una bona descripció del jaciment, en plans, apareix en Promis, C. (1836). Li antichità vaig donar Alba Fucense negli equi, misurate ed illustrate, Roma.
Excavacions
[editar | editar còdic]En el XX l'Acadèmia Belga de Roma va realisar excavacions en el lloc, baix la direcció de Joseph Mertens. Este proyecte va dur a una série de publicació del jaciment i els seus restants.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alba Fucens.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alba Fucens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.