Alameda de Pontevedra
La alameda de l'arquitecte Sesmero, popularment coneguda com L'Alameda pels pontevedresos, és un parc urbà situat en el centre de la ciutat espanyola de Pontevedra. És la major zona verda del centre de la capital pontevedresa, junt en el parc de les Palmeres. L'Alameda està situada a l'oest del casque antic, prop del antic barri de peixcadors de Moureira.
Descripció
[editar | editar còdic]L'alameda té una superfície oblonga o ovalada que discorre des dels voltants de la casa consistorial en la plaça d'Espanya en direcció a Sant Roque (antic barri de Moureira). Files d'arbres la dividixen longitudinalment en vàries passejades paraleles. Junt en la Gran Via de Montero Rius, té una superfície de 21 000 m2.
El costat oest de l'alameda està delimitat per un mirador que termina en una escalinata de pedra. L'escalinata està flanquejada per dos columnes de sis metros d'altura sobre les que se situen les efigies de dos lleons de pedra en l'escut de la ciutat. En els murs circulares que delimiten esta partix oest hi ha mosaics de rajoletas realisats per Carlos Nebot Buhigas. En el costat de l'alameda de la Gran Via de Montero Rius es troba el quiosc de música, de planta octogonal i estil moderniste.[1]
Carlos Nebot va crear vintitrés mosaics per a l'alameda de Pontevedra en diferents paisages i escenes, tant rurals com a urbanes, pintats en 1927 i realisats en Sevilla. Estos mosaics varen ser completament restaurats com a part de les obres de renovació que es varen portar a terme en l'entorn del parc en 2010. Les escenes ilustren costums i arquitectura tradicional: gents en trages típics, els Hórreos de Combarro, l'ermita de La nostra Senyora de la Llançada o la plaça de la Llenya del casque antic, entre uns atres.[2]
L'alameda està delimitada en el seu costat oriental pel monument als Héroes de Pont Sampayo, dissenyat per Juliol González Pola en 1911 en motiu del primer centenari de la batalla de Pont Sampayo contra els francesos.[3]
L'alameda es manté fidel al seu disseny i traçat original de el XIX. Conserva el sol de terra en camins delimitats per cinc rencs d'arbres, principalment chops, àlbers negres, bananes, tiles, alisos, roures,[4] i dos espinos comuns,[5] bancs de pedra i un quiosc octogonal. L'entrada este està presidida per una araucaria heterophylla, un arbre d'uns 30 metros d'altura, el major de l'alameda.[6] Està separada del bulevar pavimentado cridat Gran Via de Montero Rius per trams d'escales de pedra.[7]
Història
[editar | editar còdic]L'alameda de Pontevedra va adoptar la seua configuració actual a finals de el XIX com a part d'un ambiciós proyecte d'extensió de la ciutat cap a terrenys situats fòra de les antigues muralles de Pontevedra.
Abans del desenroll d'este espai urbà com alameda, era conegut com a Camp de la Veritat (lloc d'eixecució de condenats) i Camp de les Rodes,[8] a on es fabricaven cordes i aparejos per a la peixca. Despuix de la construcció del convent de Sant Dumenge i per la seua influència, va passar a ser conegut com el camp de Sant Dumenge.
En 1648, els dominicos varen transformar el hort del seu convent en un lloc de passejada. Dos sigles més vesprada, en 1846, es va construir un mur de contenció, es va nivellar el terreny, es varen plantar arbres i es varen colocar els primers bancs de pedra.[9][10] En 1847, part d'este camp corresponent a l'actual alameda es va tancar en murs de pedra. L'alameda contava en cinc àmplies senderes delimitats per arbres en llínea recta i un espacioso passejada. Hi havia 57 roures i 91 acacias i una magnífica vista sobre la riga de Pontevedra i el mar. Els veïns més elegants de la ciutat solien passejar per ella, sobretot en les vesprades d'estiu, per a respirar l'oraget marí.[11]
Va ser en l'expansió urbanística de finals de el XIX, que va fer efectiva l'arquitecte Alejandro Sesmero, quan es va completar el procés de configuració d'este emblemàtic espai.[12]
Sesmero va dissenyar un proyecte per a l'alameda de Pontevedra com a part de l'eixample burgués de la ciutat i ho va presentar oficialment el 29 d'abril de 1879. En els seus primers anys, l'alameda estava dividida longitudinalment en vàries passejades paraleles que, dins d'una societat de classes, estaven reservats a l'us de cada categoria social. La passejada més pròxima a l'actual Gran Via de Montero Rius estava reservat a les passejadores i criades, el contigu a la classe mija o artesans i els dos restants, junt a l'actual café El Cafetín, a les classes burgueses i nobles.[13] En 1880 l'Alameda va ser un dels llocs de la ciutat en els que va tindre lloc l'Exposició Regional de Galícia.
En 1886 es va encarregar a l'arquitecte Alejandro Sesmero el disseny i presupost del quiosc de música, com a part de l'urbanisació de l'alameda i la Gran Via. A principis de el XX, en 1904, es va inaugurar el quiosc per a acollir concerts de músics o artistes en crear-se la banda municipal. El quiosc de música té una base de pedra i una coberta de ferro i cristal i en 1907 se li va dotar de llum elèctrica.[14][15]
Posteriorment, en 1927, l'Ajuntament de Pontevedra va encarregar a l'arquitecte municipal Emilio Salgado Urtiaga la redacció d'un proyecte per a embellir la partix oest de l'alameda en una vista privilegiada del mar. Salgado va realisar un proyecte clarament influenciat pel Art déco i en 1928 es va inaugurar una gran escalinata de pedra, adornada als costats en dos grans pilars de sis metros d'altura, arrematats en efigies de lleons de pedra que sostenen l'escut de la ciutat. En els anys 1950, estos pilars es varen reduir considerablement fins a l'altura de la balaustrada. Els lleons de pedra que els coronaven varen ser substituïts per copones en forma de tests. En 2010, els pilars i els lleons varen tornar a la seua posició i disseny originals.[16]
L'actual El Cafetín, situat en el costat nort de l'alameda, recorda a un antic café de principis de el XX, que en realitat no era més que un chicotet quiosc que oferia begudes i atres productes relacionats. En 1987 es reinauguró El Cafetín en la seua estètica actual.[17]
-
Monument als Héroes de Pont Sampayo en la plaça d'Espanya, contigua a l'Alameda
-
L'alameda paralela a la Gran Via de Montero Rius
-
Escalinata en l'accés oest
-
Vista aérea en l'alameda en el costat oest
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Baamonde y Tilve Jar, 2015, p. 46.
- ↑ «Les obres de restauració de l'Alameda s'inauguren el divendres». La Veu de Galícia.
- ↑ «La font lluminosa de l'Alameda ya és història». La Veu de Galícia.
- ↑ «Els arbres de l'Alameda, 'a tallers'». Pontevedra Vixca.
- ↑ «Els tesors verts de Pontevedra». La Veu de Galícia.
- ↑ «L'araucaria de 30 metros de l'Alameda torna a allumenar el Nadal pontevedrés com fa tres décades». Pontevedra Vixca.
- ↑ «Pontevedra recuperarà la "majestuositat" de l'Alameda del sigle XIX de l'arquitecte Sesmero». La Veu de Galícia.
- ↑ «L'Alameda recupera el seu passat». Far.
- ↑ Fortes Bouzán, 2011, p. 388.
- ↑ Juga Puig, 2000, p. 37.
- ↑ González Zúñiga, 1848, p. 6-7.
- ↑ «Retrospectiva de l'Alameda pontevedresa». La Veu de Galícia.
- ↑ «José Luis Fernández Sieira: "La maldat no està en lo que dius, sino en cóm ho dius"». Diari de Pontevedra.
- ↑ «Un templete en història». La Veu de Galícia.
- ↑ «Jóvens talents pujaran a la Naya de la Música de l'Alameda». La Veu de Galícia.
- ↑ «Els lleons de pedra retornen a l'Alameda». Far.
- ↑ «Comença a funcionar el Cafetín de l'Alameda». La Veu de Galícia.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Versalitas (2010). Pontevedra. Ciutats en encant, Madrit: El País-Aguilar, p. 91-92. ISBN 978-8403509344.
- (2015) De aquarela per Pontevedra (en gl), Cambados (Pontevedra): Almagasén de Faules, p. 46. ISBN 978-84-608-4067-1.
- Plantilla:Versalitas (2011). Pontevedra. Burgo, vila, capital, Brión (La Corunya): Giverny, p. 388. ISBN 978-84-939449-1-9.
- Plantilla:Versalitas (1848). Descripció Geogràfica, Estadística, Econòmica i Històrica de la Ciutat Capital de Pontevedra, Pontevedra: Establiment Tipogràfic de la Viuda de Pintos, p. 6-7.
- Plantilla:Versalitas (2000). As rúas de Pontevedra (en gl), Pontevedra: Diputació de Pontevedra, p. 37. ISBN 84-8457-044-4.
- Plantilla:Versalitas (2008). Descobrir Pontevedra, Pontevedra: Edicións do Cumio, p. 48; 50. ISBN 9788482890852.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alameda de Pontevedra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.