Anar al contingut

Alacranita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alacranita

La alacranita és un mineral de la classe dels sulfur, químicament és un sulfur d'arsènic.[1] Deu el seu nom a que en 1986 va ser descobert i descrit per primera volta a partir de espècimen de la "mina Alacrán", en Terra Groga, província de Copiapó (Chile).[2] També va ser codescubierto en una mina de Kamchatka (Rússia). Sinònim d'este mineral és "IMA1985-033".

Sol presentar-se en cristals ben formats de fins a 1 mm, que són pinacoidales, prismáticos i aplanados en una direcció de l'espai, mentres que en una atra direcció de l'espai presenten estrías paraleles.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Ambiente de formació

[editar | editar còdic]

Pot formar-se en zones de condensació hidrotermal en sistema mercuri-antimoni-arsènic, com a ciment en grava arenenca, que és com apareix en un jaciment en Rússia; també pot formar-se a baixa temperatura en un depòsit hidrotermal polimetálico, com és el cas d'un jaciment en Papúa Nueva Guinea.

Roques i minerals associats

[editar | editar còdic]

Les roques en que pot trobar-se són les vetes i filons hidrotermales que siguen rics en arsènic i sofre.

Sol aparéixer associats a: rejalgar, oropimente, pirita, esfalerita, galena, calcopirita i uns atres.

Localitats

[editar | editar còdic]

Hi ha jaciments importants en: Haskovo (Bulgària), Atacama (Chile), Bohemio (Chequia), Baden-Württemberg, Sajonia i turingia (Alemània), Honshu (Japó), Nova Irlanda (Papúa Nueva Guinea), Harghita (Romania) o Kamchatka (Rússia).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2003).American Mineralogist.88
    1796-1800.
  2. (1988).American Mineralogist.73
    189-199.