Al-Nahda

Al-Nahda (àrap: النهضة, al-Nahḍa), «Renaixença» o «Despertar àrap». Va ser la renaixença de la lliteratura i el pensament àraps baix l'influència d'Occident, durant la segona mitat del XIX i principis del XX. Este moviment va escomençar en Egipte, Líban i Síria i despuix es va estendre a atres països àraps.

El terme es deriva de la raïl àrap que significa «alçar-se», a la que també s'associa en el sentit de «estar llest para». El primer periodo de la Nahda va ser entre 1882 i 1905. A diferència del Renaixença europeu, la Nahda no va ser un regrés al passat clàssic. Al contrari, als seus autors el passat els semblava restrictiu per a l'imaginació creativa. Djirdji Zaydan (1861-1914) va ser un dels primers en parlar de la Nahda, i va associar este moviment en una contribució benèfica d'Occident per a Oriente.

Antecedents en Egipte, Líban i Síria

En Egipte, l'antecedent de la Nahda va ser l'invasió de Napoleón Bonaparte en 1798. En eixe moment, els àraps varen entrar en contacte en els alvanços tècnics i culturals europeus. L'expedició militar del general Bonaparte va estar acompanyada d'una expedició científica, la qual va introduir la prensa, per primera volta, en Egipte. Més tart, durant el seu govern, Muhammad Ali o Mehmet Alí (1769-1849) va enviar missions d'estudiants egipcíacs a Europa, sobretot a França. Este grup d'estudiants destacats entraria en contacte en el desenroll tècnic, científic, educatiu i cultural del continent europeu i, a la seua tornada, ampraria el coneiximent adquirit en la modernisació d'Egipte.

Rifa'a A el-Tahtawi (1801-1873), un jove estudiant de l'universitat d'Al-Azhar, aniria en una d'estes primeres missions en 1826. A la seua tornada, va publicar una obra sobre la vida quotidiana en França i va fundar una gasseta que serviria de model a atres periòdics àraps. Ademés, va crear una escola de traducció que va produir més de 2000 traduccions d'obres científiques.

En la ciutat de Beirut (Líban), es varen crear l'Universitat de Sant Josep de Beirut, fundada per jesuïtes en 1881 i l'Universitat Americana en 1886. Estos dos centres educatius varen funcionar com a punts d'entrada de la cultura occidental. Molts dels membres libanesos de la generació impulsora de la Nahda estudiarien en estes universitats i, gràcies al seu coneiximent del francés, estarien en contacte en la lliteratura en eixa llengua. Estos intelectuals també varen fundar els primers periòdics en àrap. En Beirut, també varen aparéixer noves biblioteques i les primeres associacions científiques com la "Societat Científica Oriental"; este fenomen despuix s'estendria a El Caire i Damasc.

La prensa

El primer periòdic important fundat pels precursors de la Nahda va ser al-Djinan, editat pel libanés Butrus al-Bustani de 1870 a 1886, pero va deixar de publicar-se a causa de la censura governamental. Despuix varen vindre uns atres com Al-Mukattam, fundat en Beirut en 1876 i transferit a El Caire en 1889; Al-Ahram (Les Piràmides) fundat per Bishara i Salim Takla, també en Beirut, pero es va traslladar a Aleixandria en 1875 i a El Caire en 1892 a on continua en circulació; aixina com i al-Hilal, periòdic fundat en El Caire en 1892 i que també se seguix publicant. Esta prensa era nacionalista, reformista i lliterària, ya que publicava contes i noveles en entregues.

El periodisme de la Nahda va tindre un paper important en la renovació de la llengua àrap. Els escritors que publicaven en els periòdics abans mencionats requerien una llengua adequada per a la publicació de l'informació contemporànea. Va ser aixina com varen introduir nous térmens i idees al vocabulari de la llengua àrap culta, per mig de préstams de les llengües estrangeres i els dialectes àraps. Estos periodistes varen crear un "tercer tipo de llengua" o "llengua dels periòdics".