Agricultura en Azerbaiyan
.JPG)
L'agricultura en Azerbaiyan és la branca de l'economia de dit país que està especialisada principalment, donats els seus recursos naturals, en viticultura, sericicultura, ganaderia, olericultura i jardineria. Els seus principals cultius industrials són de nicotiana, cotó i té, que representen més de la mitat de tota la producció;i les frutes cítriques i els vegetals representen un 30% adicional.[1]
Història del desenroll
[editar | editar còdic]La planta de té es va dur primer a la regió de Lankaran d'Azerbaiyan en 1912 i es va plantar allí per primera volta en 1937 en Lankaran. Despuix d'això, va començar la producció en massa de té en Azerbaiyan. En els anys setanta i huitanta, es varen cultivar 36,000 hectàrees de té i es varen produir 34,000 tonellades de té en Azerbaiyan.
En les primeres décades de posguerra, els principals cultius comercials d'Azerbaiyan eren el cotó i el tabac, pero en la década de 1970 la raïm es va convertir en el cultiu més productiu. Una campanya antialcohòlica de Moscou a mitan de la década de 1980 va contribuir a una forta disminució de la producció de raïm a finals dels anys huitanta.
La producció de pràcticament tots els cultius va disminuir a principis de la década de 1990. En 1990, les detencions en el treball i les manifestacions antisoviéticas varen contribuir a la disminució de la producció agrícola.
Periodo d'independència
[editar | editar còdic]A principis dels anys de 1990, agricultura d'Azerbaiyan va requerir una reestructuració substancial per a poder realisar el seu vast potencial. El clima variat permet el cultiu d'una gran varietat de cultius, des de bresquilles fins a armeles i des d'arròs fins a cotó.
A principis de la década de 1990, la producció agrícola va contribuir en al voltant del 30 al 40 per cent del producte material net d'Azerbaiyan. En 1991, els raïms varen representar més del 20 per cent de la producció agrícola, seguides de prop pel cotó.
Segons el Comité d'Estadística, en 2014 es varen produir 474,2 tonellades de fulls de té en el país. Esta sifra és aproximadament un 20% inferior a la de 2013. Es varen produir 567,5 tonellades de fulls de té en el mateix any.
El valor total dels productes agrícoles en preus generals es va estimar en 3290,4 millons de manat en giner-juliol de 2016. La producció de giner-juliol en l'indústria agrícola va ser del 51% i 49% i està relacionada en l'indústria ganadera i de cultiu de plantes, respectivament.
En 2016, es varen sembrar 2.500 hectàrees de tabac en Azerbaiyan, incloses 1.700 hectàrees de “Virginya” i el restant varen ser varietats locals. En el mateix any, els cultius es varen collir de 2360 hectàrees per 3585 tonellades, 15,2 centners per hectàrea.
El decret presidencial del 27 de juny de 2019 va aprovar el "Reglament per a la subvenció de la producció agrícola". A partir de giner de 2020 es concediran subvencions en el marc del nou sistema.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Azerbaijan - The Economy» (en en). Countrystudies. us. Consultat el 2 de febrer de 2020.
- ↑ «Ministeri d'Agricultura d'Azerbaiyan impartix capacitació sobre les noves normes de subvenció del sector agrícola» (en és). Azertag. az. Consultat el 2 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura en Azerbaiyán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.