Aeroport Internacional de Carrasco
.jpeg)
El Aeroport Internacional de Carrasco - General Cesáreo Berisso Plantilla:Còdics aeroportuario és el principal aeroport d'Uruguay. Està ubicat en el Municipi de Colónia Nicolich, en el Departament de Canelones, a 20 km de la ciutat de Montevideo. Servix vols nacionals i internacionals en Amèrica del Sur, América Central, Amèrica del Nort i Europa.
El seu categoria OACI és 4I.
Història
El 10 d'octubre de 1946 la llei N.° 10.787 va incorporar els càrrecs i rubros necessaris a la planilla de la Direcció Nacional d'Aeronàutica Civil per a posar en funcionament l'Aeroport Nacional de Carrasco en les instalacions de l'actual Base Aérea General Cesáreo Berisso.[1] Esta edificació es va convertir en la seua primera terminal de passagers provisoria en tant es construïa una terminal nova.
En l'any 1953 varen culminar les obres de la nova terminal de passagers, la qual contava en diversos servicis, des d'una usina elèctrica en el subsol, fins a la torre de control en lo més alt, en el seu far de llums verda i blanca i la “senyal” rotatòria que permetia al personal de camp saber si hi havia vols operant.
En 1994, per Llei n.º 16.677, es va votar unànimement la denominació de “General Cesáreo Berisso” per a l'Aeroport Internacional de Carrasco, en reconeiximent als seus ardits a nivell civil i militar, aixina com la seua participació en la creació de l'Aeroport.[2] el general (Av.) Cesáreo Berisso va integrar les comissions de “Estudi de la llei d'Aeròdroms” i “Aeròdrom Nacional” en la finalitat d'estudiar i definir la creació de l'aeroport nacional. El 19 de setembre de 1944 es va convertir en el primer aviador en aterrisar en les pistes de l'Aeroport que ell mateixa havia traçat per al seu emplaçament.
Des de la seua obertura va ser la base d'operacions i aeroport principal de l'aerollínia PLUNA, la qual va donar fallida en 2012. Va ser també la base d'aerollínies uruguayanes desaparegudes com Uair, Companyia Aeronàutica Uruguayana S. A.,Transport Aéreu Militar Uruguayà, Ales Uruguay, entre unes atres.
En 2002 va ser inaugurat el nou centre de control i l'actual torre, ubicats al nort de la pista principal. En 2003, baix la gestió integral de Porta del Sur S. A. va escomençar la construcció de l'actual edifici. L'obra va finalisar en 2009.
Va ser dissenyat per l'arquitecte Rafael Viñoly i va ser ubicat "entre les 22 terminals aérees més belles del món" pel mig britànic Huffington Post.[3]
Nova terminal de passagers
El proyecte va contar en una inversió de 165 millons de dólars, va escomençar a planificar-se en l'any 2003 i va ser posat en marcha en 2006. El disseny de la nova terminal va estar a càrrec de l'arquitecte uruguayà Rafael Viñoly, simbolisant una fita per al país en térmens d'inversió i arquitectura. El 29 de decembre de 2009, en l'arribada del primer vol provinent de Brasil, el nou Aeroport de Carrasco va escomençar a estar operatiu. En la seua inauguració varen participar el president Tabaré Vázquez i l'expresident Jorge Batlle. El vell edifici, el qual durant xixanta anys va ser sèu de l'aeroport de carrasco, va tancar les seues portes a l'espera d'un nou destí.
El nou edifici de l'aeroport està ubicat paralel a la pista principal (06-24), la qual va ser allargada a 3200 metros de llongitut, permetent aixina l'operació de vols intercontinentals. L'edifici de la terminal ocupa una superfície de més de 45 000 m², i està dotat de 8 portes d'embarque. Junt en la nova terminal es va construir una plataforma per a aeronaus per a realisar l'embarque i desembarque de passagers per mig de quatre mànegues telescòpiques directament a l'edifici, les quals podran atendre des d'una aeronau chicoteta com el CRJ-900 fins a un Airbus A380. El sector central alberga l'estacionament vehicular públic en una capacitat per a aproximadament 1200 vehículs, casi triplicant la capacitat de l'estacionament de l'anterior terminal.
La nova terminal té la possibilitat de manejar fins a 3 voltes més el volum dels passagers que aplegaven a l'antiga terminal, incrementant-se aixina a una capacitat de 4 millons i mig d'usuaris a l'any.
Disseny
El proyecte es va transformar en un ícono arquitectònic que representa a l'Uruguay, tant des d'un punt de vista espacial com a simbòlic. Conta en un ampli sostre de triple curvatura, que s'estén per casi 400 metros sobre tota la llongitut de l'edifici, sobrepassant els extrems del mateix i descansant sobre el sol. Esta coberta posseïx un ample màxim de més de 130 metros, i en el seu interior acarona els espais de l'àrea de partides, hall de check-in, i el terrat mirador. La coberta conta en una superfície total que ronda les 4 hectàrees (40 000 metros quadrats).
En el disseny arquitectònic es va buscar generar grans transparències i una sensació d'amplitut en els espais públics. Per a conseguir este concepte, la part superior de l'edifici conta en una extensa i envolvente vidriada inclinada, d'aproximadament 8000 m², la qual permet optimisar l'us d'allumenament natural i brinda visuals obertes cap a la plataforma i el predio aeroportuario.
La nova terminal es desenrolla en dos nivells principals, en vialidades diferenciades i dedicades per als fluix d'arribades i partides respectivament. Vereda generoses proveïxen espai per al descens i ascens de passagers, des d'automòvils particulars, taxis i autobusos. Esta disposició en nivells independents permet crear espais exclusius per a partides i arribos, evitant creus de passagers i públic.
També conta en un terrat mirador, el concepte clau del qual va ser brindar un espai a on el passager i el públic en general pogueren relaixar-se en un ambient de tranquilitat. Des del terrat, els visitants poden apreciar els aterrisages i envolaments de les aeronaus. També és un espai destinat a l'espargiment, ya que en la mateixa es desenrollen activitats culturals i recreatives, dirigides a tot tipo de públic.
El disseny de la nova terminal es va realisar baix les següents premisses fonamentals: seguritat operativa, eficiència (simplificació de processos) i flexibilitat (creiximent modular en etapes). Els elements de seguritat estan en consonancia con els més exigents estàndarts internacionals; els processos operatius es varen informatizar i varen simplificar, i el disseny modular de la nova terminal va permetre alcançar creiximents superiors al 300 % de la superfície original proyectada, en una capacitat teòrica final d'aproximadament 64 000 tonellades/any.
Sobre la seua estètica, l'Aeroport Internacional de Carrasco és considerat entre els dèu més bells del món pel lloc BBC Món, destacant-se pel disseny del seu sostre curvat de 365 metros.[4]
Nous servicis
La nova terminal conta en les millors sales vip d'Amèrica Llatina. Les instalacions, decorades en mobiliari de vanguarda, estan especialment dissenyades per a que el passager fruïment de totes les comoditats abans i despuix del seu viage. En Aeroports VIP Club, els visitants troben servicis de primer nivell, especialment ideats per a satisfer totes les necessitats dels passagers. Alguns d'estos són: Fast Pass, VIP Check-in, servici de maletería, valet aparcament, cáterin, relax lounge, sala de reunions, duches, entre uns atres.
El sistema de maneig d'equipage per a partides, consta de cintes automatizado que transporten l'equipage de celler des de l'àrea de check-in fins al pati d'equipages d'eixides. Este sistema de cintes transportadoras prèviament conduïx l'equipage al entrepiso tècnic, a on passa per una série de controls de seguritat en màquines de rajos X en forma automatizado. Sobre els sistemes d'equipage en arribades, la nova terminal conta en 3 cintes de reclam d'equipage, una de les quals és un carrusel doble per a atendre vols de gran envergadura.
TCU va desenrollar una plataforma de nous servicis que apunten a millorar el servici al client. En tal sentit, ha incorporat servicis de consulta en llínea d'informació de la carrega via web, recepció de solicituts especials per eixe mateix mig i disposició de noves oficines per a agents de comerç exterior (companyies aérees, agents de càrrega, despachantes d'aduana, etc.). En la nova terminal els clients poden accedir a reserves de sales de reunions, conectivitat Wi-Fi en tot el recint, àrees operatives especials per tipo de producte/servici, i utilisar terminals d'autogestió que informatizar el procés de solicitut de la càrrega.
Atres instalacions
La Junta d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (JIAIAC) del Ministeri de Defensa Nacional, té la seua sèu en l'Aeroport Internacional de Carrasco.
Ficha tècnica
- Inversió: 165 millons de dólars.
- 4,5 millons de passagers anuals podran utilisar l'aeroport
- Superfície de la nova terminal: 45 000 m²
- 4 mànegues telescòpiques
- 44 posicions de check in equipats en CUTE
- 24 mostradors de migracions
- 3 cintes de reclam d'equipage en arribos
- 8 portes d'us simultàneu per a embarque remot i fix
- 1200 places d'estacionament
- Edifici terminal i vialidad en dos nivells diferenciats
Com a complement de les obres de la nova terminal, es varen iniciar els treballs de construcció de la nova plataforma d'estacionament d'aeronaus i dels carrers de rodage que la conecten en el sistema de pistes, aixina com en la plataforma existent. Les característiques d'estos treballs són les següents:
- 500 000 metros cúbics d'excavació de sols
- 100 000 metros quadrats de paviments de formigó de plataforma
- 40 000 metros quadrats de paviments de carrers de rodage
- Sistema d'allumenament de plataforma per mig de 8 torres de 26 m d'altura
- Sistema de senyalisació diürn i nocturn de plataforma i carrers de rodage
- Sistema subterràneu de distribució de combustible per a aeronaus
- Sistema de recolecció d'aigua de pluja i derrames de combustible, en separació per filtrat d'hidrocarburs
Actualitat
Actualment la principal terminal aérea d'Uruguay està en camí per a ser el primer aeroport en autoabastecerse completament en energies renovables pròpies. Per a això està en plans l'instalació d'un parc de panels fotovoltaics, el qual generarà entre tres i quatre megavats en quatre hectàrees immediates a l'aeroport. Un atre proyecte que va iniciar en 2015 va ser la construcció de quatre nous hangars per a aeronaus privades, en l'objectiu de convertir a l'Aeroport Internacional de Carrasco en un d'estadía; l'inversió per a este proyecte va ser d'uns quatre millons de dólars.
Els vols regulars de passagers es varen suspendre a mitan de març de 2020 per la pandèmia de COVID-19. Els vols regulars a Espanya es varen reprendre en juliol, i els vols a San Pablo i Santiago de Chile en agost.
Clima
Vore també
- Municipi de Colónia Nicolich
- Ciutat de la Costa
- Montevideo
- Aeroport de Punta de l'Est
- Pluna
- Companyia Aeronàutica Uruguayana S. A.
- Transport en Uruguay
- Anex:Aeroports d'Uruguay
Referències
- ↑ «Llei N° 10787». www. impo. com. uy. Consultat el 2026-06-21.
- ↑ «Llei N° 16677». www. impo. com. uy. Consultat el 2026-06-21.
- ↑ «Aeroport de Carrasco està entre els més lindo del món, segons Huffington Post» (en és-uy). L'Observador. Consultat el 2026-06-21.
- ↑ BBC Món. «Els 10 aeroports més bells del grup». Consultat el 23 de maig de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeropuerto Internacional de Carrasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.