Anar al contingut

Aedes japonicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CDC 7887 Ochlerotatus japonicus.jpg
Aedes japonicus (Aedes japonicus)

El mosquit Aedes japonicus es va descriure per primera volta en Tòquio, en l'illa de Honshu, el seu hàbitat natural. Actualment ha segut observat en Bèlgica, China, França, Japó, Corea del Sur, Panamà, Espanya,[1] Rússia, Taiwan i els Estats Units contigus. S'espera que en un futur alcancen el restant d'Amèrica del Nort, Europa, Àsia i parts d'Hawái.

Distribució

[editar | editar còdic]

A. japonicus és originari de l'Est d'Àsia i es poden trobar en Taiwan, Hong Kong, Japó, i partixes of Rússia, China i Península Coreana. Ademés, han invadit i colonisat Norteamérica i Sudamérica, aixina com Europa.[2][3] Va ser detectat per volta primera en Nova York i Nova Jersey en 1998,[4] i ha segut ocasionalment detectat en llocs tan remots com l'illa de Vancouver.[5] La seua distribució s'espera que acabe comprenent la major part de Norteamérica, América Central, Europa, Àsia i parts d'Hawaii.[6][2] Un model de distrubición desenrollat per Alemània, va predir que A. japonicus continuarà expandint-se per Alemània conforme el clima vaja canviant.[3] Un atre model que va estudiar A. japonicus en Norteamérica, va predir que continuaria la seua invasió cap al sur dels Estats Units, en possibilitat d'alcançar nacions insulars com Jamaica i Cuba.[2] Abdós models sugerixen que l'invasió es produirà de forma relativament ràpida.[2][3]

Importància mèdica

[editar | editar còdic]

Aedes japonicus és considerat un dels vectores actius del virus de l'Nilo Occidental i dels seus síndromes associats.[7]


Ya que A. japonicus té la capacitat de transmetre arbovirus s'han convertit ràpidament en una qüestió mèdica rellevant, i una preocupació per a la salut pública.[8][9] Són capaços, en condicions experimentals, de transmetre el virus de l'Nilo Occidental i es consideren un vector actiu de la malaltia per virus de l'Nilo occidental i els seus síndromes associats.[10] La seua interacció en atres vectores de malaltia coneguts li proporciona la capacitat potencial d'influir en l'ecologia d'atres malalties originades per vectores. L'investigació ha demostrat que el virus de l'Encefalitis Japonesa i el virus de l'Nilo Occidental tenen taxes diferents d'infecció depenent de la base genètica del mosquit.[9] Un modo possible de reduir tant la capacitat d'invasió com l'amenaça a la salut que comporten és implementar un biocontrol a través d'àcars de l'aigua parasitarios (Acari Hydrachnidae).[11] Els àcars han demostrat reduir la fecunditat i d'esta manera poden constituir una via per a reduir les poblacions de mosquits.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Theobald, Fred. V. (1901). [1], Printed by order of the Trustees,.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Modeled distributions of Aedes japonicus japonicus and Aedes togoi (Diptera: Culicidae) in the United States, Canada, and northern Latin America».Journal of Vector Ecology.44(1)
    119–129.ISSN 1081-1710.doi:10.1111/jvec.12336.Consultat el 25 de juliol de 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Modelling seasonal dynamics, population stability, and pest control in Aedes japonicus japonicus (Diptera: Culicidae)».Parasites & Vectors.12(1)
    142.ISSN 1756-3305.doi:10.1186/s13071-019-3366-2.Consultat el 25 de juliol de 2020.
  4. «Aedes (Finlaya) japonicus japonicus (Theobald), A New Introduction into the United States.».
  5. Peach, Daniel A. H. «An updated list of the mosquitoes of British Columbia with distribution notes».
  6. Michael G. Kaufman and Dina M. Fonseca. 2014. Invasion Biology of Aedes japonicus japonicus (Diptera: Culicidae). Annu. Rev. Entomol., 59: 31–49; http://vectorbio.rutgers.edu/publications/kaufman2014invasionbiologyjaponicus.pd
  7. «Biosystematics of Aedes (Neomelaniconion)».Defense Technical Information Center.Consultat el 20 d'octubre de 2018.
  8. «Standardized Laboratory Feeding of Larval Aedes japonicus japonicus (Diptera: Culicidae)».Journal of Insect Science.15(1)
    144.ISSN 1536-2442.doi:10.1093/jisesa/iev126.Consultat el 25 de juliol de 2020.
  9. 9,0 9,1 «Aedes japonicus japonicus (Diptera: Culicidae) from Germany have vector competence for Japan encephalitis virus but llaure refractory to infection with West Nile virus».Parasitology Research.113(9)
    3195–3199.ISSN 0932-0113.doi:10.1007/s00436-014-3983-9.Consultat el 25 de juliol de 2020.
  10. «Thomas V. Gaffigan, Richard C. Wilkerson, James I. Pecor, Judith A. Stoffer and Thomas Anderson: "Aedes (Fi.) japonicus" in Systematic Catalog of Culicidae, Walter Reed Biosystematics Unit, http://www.wrbu.org/speciespages_non-ANO/senar-ANO_A-hab/AEjap_hab.html Archived 2016-03-21 at the Wayback Machine, accessed 16 Mar 2016.». www.wrbu.org. Consultat el 25 de juliol de 2020.
  11. «First Record of Aedes albopictus (Diptera: Culicidae) and Second Record of Aedes japonicus (Diptera: Culicidae) Parasitized by Water Mites (Acari: Hydrachnidiae) in North America».Journal of Medical Entomology.55(6)
    1617–1621.ISSN 0022-2585.doi:10.1093/jme/tjy105.Consultat el 25 de juliol de 2020.