Adenocarpus decorticans

Adenocarpus decorticans (Adenocarpus decorticans)

Adenocarpus decorticans és una espècie de la família de les fabáceas.

Descripció

La rascavieja (Adenocarpus decorticans) és un arbust perennifolio, hermafrodita de fins a 3 m d'altura, en ramificació empinada, en fullage molt dens, vert-grisáceo. Tronc gros, a voltes ben definit, en corfa pardo-rojosa o groguenca. Fulls trifoliadas, alternes o fasciculadas, en estípulas caduques. Inflorescència en arracadas terminals molt densos. Cáliz en tubo campanular de 3-3,5 mm bilabiado, villoso sedoso; llavi superior format per 2 dents llargues i estrets, inferior 3 dents lineares subulados. Corola amariposada groga, en estandart pubescente de 13-16 mm. El frut és una llegum de 3-6 cm linear oblonga comprimida, coberta de tubèrculs glandulares de rojos a negruzcos (alguna cosa a lo que aludix el nom del gènero; en grec αδενος = glándula, καρπος = frut). La floració es produïx en primavera estiu i la fructificació en estiu. La corfa de les brancas es desprén en tires. Número de cromosomes 2n=52.

Hàbitat

Boscs i xares de mija montanya (1000-2000 m) en ambient humit o subhúmedo. En clars de quejigares i pinsapares sobre sols silíceos.

Distribució

Endemisme bètic-rifeño. En el nort d'Àfrica en el Rif central i occidental (Marroc) i Monts de Tremecén (Argèlia) i en la península ibèrica en Serra Nevada, Serra dels Filabres, Serra Almijara i Serra del Endrinal.

Nom comú

Aznacho, cenizo, racavieja, rasca, rascavieja, rascaviejas, rompesayos, sietesayos, sèt sayos.

Taxonomia

Adenocarpus decorticans va ser descrita per Pierre Boissier i publicat en Bibl. Univ. Genev. Feb. 1836.

Etimologia

Adenocarpus: nom genèric que procedix del grec aden, que significa "glándula" i karpos, que significa "frut", fent referència a una característica de les llegums d'estes plantes.

decorticans: epítet latino que significa "en la corfa pelada".

Sinonímia

• Adenocarpus boissieri Webb
• Adenocarpus speciosus Pomel