Acunyament de Sylver
L'acunyament de Sylver és un joc matemàtic per a dos jugadors, inventat per John H. Conway. Es tracta en el capítul 18 de Winning Ways for your Mathematical Plays.[1]
Els dos jugadors es turnan per a nomenar número sancer positius majors que 1 que no són la suma de múltiples no negatius d'número sancer prèviament nomenats. El jugador que no puga nomenar tal número pert. Per eixemple, si el jugador A obri en 2, B pot guanyar nomenant 3.
L'acunyament de Sylver du el nom de James Joseph Sylvester, qui va demostrar que si a i b són número coprimo sancers positius, llavors (a -1) (b - 1) - 1 és el número més gran que no és una suma de múltiples no negatius de a i b. Per lo tant, si a i b són els dos primers moviments en un joc de Sylver, esta fòrmula dona el número més gran que encara es poden reproduir. De manera més general, si el màxim comú divisor de les jugades jugades fins ara és g, llavors solament un número finit de múltiples de g pot quedar per jugar, i en acabant de que s'hagen jugat tots, g deu disminuir en el següent moviment. Per lo tant, tot joc d'acunyament de sylver deu terminar eventualment. Quan un joc de monedes de Sylver té solament un número finit de moviments restants, el número més gran que encara es pot jugar es diu número de Frobenius, i trobar este número es diu el problema de la moneda.[2]
Eixemple
Un joc de mostra entre A i B:
- A obri en 5. Ara cap dels jugadors pot nomenar 5, 10, 15, ....
- B nomena 4. Ara cap dels jugadors pot nomenar 4, 5, 8, 9, 10 o qualsevol número major que 11.
- A nomena 11. Ara els únics números restants són 2, 3, 6 i 7.
- B nomena 6. Ara els únics números restants són 2, 3 i 7.
- A nomena 7. Ara els únics números restants són 2 i 3.
- B nomena 2. Ara l'únic número que queda és 3.
- A nomena 3, sense deixar res per a B, i gana.
Cada u dels moviments de va ser cap a una posició guanyadora.
Anàlisis
A diferència de molts jocs matemàtics similars, l'acunyament de Sylver no s'ha resolt per complet, principalment perque moltes posicions tenen infinits moviments possibles. Ademés, el teorema principal que identifica una classe de posicions guanyadores, per RL Hutchings, garantisa que dita posició té una estratègia guanyadora pero no identifica l'estratègia. El teorema de Hutchings establix que qualsevol dels número primer 5, 7, 11, 13,…, guanya com a primer moviment, pero se sap molt poc sobre els següents moviments guanyadors: estes són les úniques obertures guanyadores conegudes.
Quan el màxim comú divisor dels moviments que s'han realisat fins ara és 1, el conjunt restant de números que es pot jugar serà un conjunt finit, i es pot descriure matemàticament com el conjunt d'espais d'un semigrupo numèric. Algunes d'estes posicions finitas, incloses totes les posicions en acabant de que el segon jugador haja respost a una de les jugades guanyadores de Hutchings, permeten una jugada especial que Sicherman flama "final". Un final és un número que solament es pot jugar de colp i repent: jugar qualsevol atre número ho descartaria. Si existix un finaliste, sempre és el número més gran que encara es pot jugar. Per eixemple, despuix de les jugades (4,5), el número més gran que encara es pot jugar és 11. Jugar 11 no pot descartar números més menuts, pero jugar qualsevol dels números més chicotets disponibles (1, 2, 3, 6 o 7) descartaria jugar 11, per lo que 11 és un final. Quan existix un ender, el següent jugador pot guanyar seguint un argument de robo d'estratègia. Si un dels moviments que no terminen pot guanyar, el següent jugador realisa eixe moviment guanyador. I si cap dels moviments que no terminen gana, llavors el següent jugador pot guanyar jugant el final i obligant a l'atre jugador a realisar un dels atres moviments no guanyadors. No obstant, encara que este argument prova que el següent jugador pot guanyar, no identifica una estratègia guanyadora per al jugador. Despuix de jugar un número primer que és 5 o més com a primer moviment, el primer jugador en un joc d'acunyament de sylver sempre pot guanyar si seguix esta estratègia final (no constructiva) en la seua pròxima tanda.
Si hi ha atres obertures guanyadores, deuen ser 3 números suaus (números de la forma 2i3j per a sancers no negatius i i j).Perque, si es juga qualsevol número n que no siga d'esta forma i no siga primer, llavors el segon jugador pot guanyar elegint un factor primer gran de n.Els primers números de 3 suaus, 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9 i 12, són totes obertures perdedores, per a les quals es coneixen estratègies completes per les quals el segon jugador pot guanyar. Pel lema de Dickson (aplicat als parells d'exponents (i, j) d'estos números), solament un número finit de números de 3 suaus poden ser obertures guanyadores, pero no se sap si algun d'ells ho és. Conway (2017) va oferir un premi de $ 1000 per determinar quí gana en el primer cas sense resoldre, el moviment d'obertura 16, com a part d'un conjunt de problemes de premis que també inclouen el problema de 99 grafos de Conway, l'espayat mínim dels conjunts de Danzer i la conjectura de Thrackle.[3]
Referències
- ↑ «18», Winning Ways for Your Mathematical Games (en en), p. 575. ISBN 1-56881-143-8.
- ↑ Sicherman, George(9 de novembre de 2002).«Theory and practice of Sylver Coinage».Department of Mathematics, Colgate University.
- ↑ Conway, John H.(2017).«Five $1,000 Problems».The OEIS Foundation Inc..
Bibliografia
- Berlekamp, Elwyn R.; Conway, John H.; Guy, Richard K. (1982). «18. The Emperor and His Money», Winning Ways for your Mathematical Plays, Vol. II: Games in Particular, Academic Press, pp. 575–606.
- Conway, John H. (2017). «Five $1,000 Problems (Update 2017)». On-line Encyclopedia of Integer Sequences. Consultat el 2019-02-12.
- Guy, Richard K.(1976).«Twenty questions concerning Conway's Sylver Coinage».American Mathematical Monthly.83(8): 634–637.doi:10.2307/2319892.
- Guy, Richard K. (2004). Unsolved problems in number theory, 3rd edició, Springer-Verlag. ISBN 978-0-387-20860-2.
- Michael, T. S. (2009). «6. From Stamps to Sylver Coins», How to Guard an Art Gallery and Other Discrete Mathematical Adventures, JHU Press, pp. 169–206. ISBN 9780801897047.
- Sicherman, George(2002).«Theory and Practice of Sylver Coinage».Integers.2
- Sylvester, James J.(1884).«Question 7382».Educational Claves.41: 21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuñación de Sylver» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.