Acuminita
L'acuminita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Va ser descoberta en 1986 en Ivittuut, en Groenlàndia (Dinamarca),[1] sent nomenada aixina del llatí acuminis (punta de llança), en alusió a la forma dels seus cristals. Un sinònim és la seua clau: IMA1986-038.
Característiques químiques
És un fluorur hidroxilado i hidratado d'estronci i alumini. La seua estructura molecular és la de soro-aluminofluoruro en octaedres aïllats.[2] És dimorfo del mineral tikhonenkovita.
El color incoloro a blanc que presenta pot canviar a groc despuix d'expondre-ho als rajos X.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea calcio.
Formació i jaciments
És una sal complexa que solament s'ha trobat en dos cavitats de 10 cm de diàmetro, en forma de cristals com a puntes de flecha, en un jaciment de criolita enriquida en estronci.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: fluorita, jarlita, thomsenolita, pachnolita, ralstonita, gearksutita o celestina.
Referències
- ↑ (1987).«Acuminite, a new Sr-fluoride from Ivigtut, South Greenland».Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte.1987
- 502-514.
- ↑ 2,0 2,1 (1991).«The structure of acuminite, a strontium aluminium fluoride mineral».Zeitschrift für Kristallographie.194
- 221-227.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuminita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.