Activitats de manteniment
Les activitats de manteniment són un concepte desenrollat principalment des de l'arqueologia de gènero per a referir-se al conjunt de tasques i llabors que, realisades de forma quotidiana, permeten la supervivència de les societats i garantisen la reproducció del sistema econòmic i social. Estan vinculades al recapte dels membres d'una comunitat, la tongada generacional i la producció de bens i servicis necessaris per a estes funcions, i en conjunt contribuïxen a la cohesió del grup social, ademés de haver segut identificades com un possible motor d'innovació social i canvi social, encara que històricament hagen segut infravaloradas o invisibilizadas.[1][2]
Entre estes activitats s'inclouen l'alimentació i el processat d'aliments; els cuidats, l'higiene i la salut pública; l'acondicionament i l'organisació de l'espai domèstic; la socialisació d'individus infantils i la manufactura textil.
Donat el seu caràcter essencial per a la supervivència dels grups humans, s'han considerat presents en totes les societats, encara que en variacions en la seua organisació i distribució. La seua escala temporal es correspon principalment en la vida quotidiana i la microescala social.[3]
Orige
En l'any 1983 apareixen varis usos del terme "activitats de manteniment". Encara que no totes prengueren en consideració les qüestions de gènero,[4] este concepte està profundament lligat a un anàlisis feministe de, entre uns atres, el registre arqueològic i la cultura material com a elements bàsics explicatius de processos prehistòrics i històrics; el qual pot ser emmarcat dins de l'arqueologia de gènero. Hui en dia, el seu us es comprén com a part d'un procés general en la disciplina arqueològica i històrica, en el que es busca un major control o precisió en els posicionaments epistemològics o metodològics que donen lloc a distintes hipòtesis i teories.
Vinculació al gènero femení
Si ben no existixen evidències de que les activitats de manteniment hagen segut universalment realisades per les dònes en societats passades, sí és freqüent que estes siguen atribuïdes a elles de forma sistemàtica. Esta consideració de les activitats de manteniment com a treball femení ha segut senyalada per les principals veus de l'arqueologia de gènero com a producte d'un biaix patriarcal present en la producció acadèmica consistent en "proyectar nocions culturals concretes i contemporànees sobre els papers, posicions, activitats, produccions i capacitats de hòmens i dònes en societats del passat".[3] Per esta vinculació inexorable en el gènero femení han segut tradicionalment ignorades, ademés de per entendre's erròneament que són activitats estàtiques i inalterables en el temps i l'espai.[5] La falta de ferramentes metodològiques per a analisar rigorosament esta dimensió de la producció també ha condicionat l'estudi de les mateixes.
Vore també
- Economia del conte (concepte)
- Segregació ocupacional
- Treball no remunerat
- Economia feminista
- Tasques domèstiques
Referències
- ↑ Sánchez Romero, M. (2014) "Dònes, arqueologia i feminisme: aportacions des de les societats argáricas" Arqueoweb: Revista sobre Arqueologia en Internet 15 (1)
- ↑ [Carrasco, C.(1991) El treball domèstic i la reproducció social Institut de la Dòna. Ministeri d'Assunts Socials, Madrit.]
- ↑ 3,0 3,1 Alarcón García, Eva(2010).«Arqueologia de les activitats de manteniment: un nou concepte en els estudis de les dònes del passat.».rqueologia i Territori.(7): 195-210.Consultat el 22/05/2021.
- ↑ Binford, Lewis R. (1716-01-01). In Pursuit of the Past: Decoding the Archaeological Record by Lewis R. Binford. Consultat el 2021-05-21.
- ↑ Sánchez Romero, Margarita«Maternitat i prehistòria: Pràctiques de reproducció, relació i socialisació».Consultat el 2021-05-22.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actividades de mantenimiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.