Actinómetro
Els actinómetros (del grec άκτίς, -ῑνος aktís, -înos 'raig de llum' i -μέτρον, 'mida') són instruments utilisats per a medir el poder calorífic de la radiació electromagnètica.[1] En meteorologia s'utilisen específicament per a medir l'intensitat de la radiació solar en el nom de pirheliómetros.
Un actinómetro és un sistema químic o un dispositiu físic que determina el número total de fotons (o be per unitat de temps) que integren un fes de llum. Este nom és comunament aplicat als dispositius usats en llum ultravioleta i en les games de llongitut d'ona de la llum visible.
Per eixemple, les solucions de ferrioxalato de potassi poden utilisar-se com un producte reactiu en actinométros químics, mentres que bolómetros, termopiles i fotodiodos són dispositius físics que proporcionen una llectura (normalment a través d'una corrent elèctrica) que pot ser correlacionada en el número de fotons detectats.
Història
Este dispositiu va ser inventat per John Herschel en 1825; qui va introduir el terme actinómetro com la primera de les moltes aplicacions del prefix actino per a designar distints instruments científics, efectes i processos relacionats en la radiació de la llum.
l'actinógrafo és un dispositiu similar utilisat per a estimar l'energia actínica d'allumenament en fotografia.
Química actinométrica
L'actinometría química implica medir el fluix radiant analisant el seu efecte sobre una reacció química que desencadena. Requerix un reactiu en un rendiment quàntic conegut en productes de la reacció fàcilment analizables.
Elecció d'un actinómetro
el ferrioxalato de potassi és d'ocupació general, ya que és fàcil d'usar i és sensible a una àmplia gama de llongituts d'ona (des de 254 nm a 500 nm). Atres actinómeteros inclouen leucocianidos de vert de Malaquita; oxalato de vanadi(V)–ferro(III); i àcit monocloroacético. No obstant tots estos composts també reaccionen en l'obscuritat, lo que obliga a corregir les llectures obtingudes. Substàncies actinométriques orgàniques com la butirofenona o el piperileno s'analisen per mig de cromatografía de gasos. Atres actinómetros són més específics sobre la gama de llongituts d'ona en la que reaccionen. La sal de Reinecke K[Cr (NH3) 2 (NCS) 4] reacciona en la regió pròxima als rajos UV, encara que és tèrmicament inestable.[2] El oxalato de uranilo també s'ha usat històricament, pero és molt tòxic i difícil d'analisar.
Investigacions recents en fotólisis de nitrat han utilisat 2-nitrobenzaldehído i àcit benzoico com a depurador per a eliminar els radicals hidròxil produït en la fotólisis del peròxit de hidrogen i nitrat sòdic. Originalment era utilisat en actinometría per a calibrar el rendiment quàntic en la fotólisis del peròxit de hidrogen. Els depuradors de radicals s'han demostrat un método viable de medir la producció de radicals hidroxilo.
Química actinométrica en llum visible
El meso-difenilhelioantreno pot utilisar-se en química actinométrica de llum visible (400–700 nm).[3] Este producte químic reacciona en el ranc de 475–610 nm, pero també poden fer-se medicions en rancs espectrals més amplis en este producte químic si es coneix l'espectre d'emissió de la font de llum.
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española Actinómetro: Instrument de mida de l'intensitat d'energia d'una radiació electromagnètica.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCalvert - ↑ Brauer H-D. “Chemical actinometry in the visible (475-610 nm) by meso-diphenylhlianthrene”. Photochemistry and Photobiology 37 (6): 595–598. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actinómetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.