Un actinógrafo és un instrument per a medir o estimar la cantitat de llum disponible, en relació en la seua capacitat per a expondre una película fotogràfica. Açò és, medix l'intensitat actínica (o química) de la llum, en oposició en l'intensitad radiométrica o volum fotomètric de llum.

Descripció de l'actinógrafo de R. Hunt.[1]
Actinógrafo Hurter & Driffield

Els primers actinógrafos eren dispositius que funcionaven de forma contínua durant 24 hores, utilisant un cilindre de paper fotogràfic (rotado per mig d'un mecanisme de rellongeria) expost a la llum per mig d'un recalat en forma de falca, per mig del que es registrava una gràfica de l'intensitat actínica de la llum durant el periodo d'un dia; d'ahí el sufix grafo en actinógrafo. Estos dispositius varen ser desenrollats i descrits per Robert Hunt, secretari de la Real Societat Politècnica de Cornualles en 1845, com una millora del heliógrafo desenrollat per T. B. Jordan en 1839.[2]

En 1888, Ferdinand Hurter i Vero Charles Driffield varen patentar un dispositiu per a estimar la potència actínica del sol, dissenyat en el propòsit de poder ajustar adequadament els temps d'exposició i les obertures de les càmares fotogràfiques, basant-se en la sensibilitat de la película, hora del dia, época de l'any, i latitut. Estos dispositius eren unes regles de càlcul (i no instruments de medició), per lo que no produïen gràfics, encara que Hurter i Driffield varen adoptar el mateix nom.

En 1911, Arthur William Clayden M.A. (Soci de la Societat Meteorològica Real i Director del Royal Albert Memorial University College de Exeter) va desenrollar una versió d'un actinógrafo per a meteoròlecs, per a observar i registrar les fluctuacions de la radiació solar.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ John Timbs, The Year-book of Facts in Science and Art, London: Simpkin, Marshall, and Co., 1846
  2. ↑ Klaus Hentschel, Mapping the Spectrum: Techniques of Visual Representation in Research and Teaching, Oxford University Press, 2002, ISBN 0-19-850953-7.
  3. ↑ The actinograph: An instrument for observing and recording changes in radiation (Abril 1911) Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society 37 no. 158, pp, 163–168