Acordeó

Plantilla:Multimedia El acordeó és un instrument musical harmònic de vent, constituït per un mancha, un diapasón i dos caixes harmòniques de fusta.

En els seus dos extrems el mancha està tancat per les caixes de fusta. La part de la mà dreta del acordeón té ademés un "diapasón" en una disposició de tecles que poden ser com el d'un piano (acordeón a piano) o tecles redones (també cridades botons) (acordeón cromàtic. Encara que esta denominació pot ser que no siga correcta) depenent del tipo de acordeón; la part de la mà esquerra té botons en abdós tipos de acordeón per a tocar els baixos i concordes d'acompanyament, també accionando una palanca es canvia el sistema de baixos, passant al sistema BASSETI, que coloca les 4 primeres files des de fòra en notes cromàtiques i per octaves, mentres que les dos últimes es deixen com a baixos i contrabajos sense octaves. És molt popular en Argentina, Astúries, Bulgària, Colòmbia, Cantàbria, Chile, Equador, Europa Central (Alemània, Àustria), Europa de l'Est (Rússia, Bulgària, Ucrània i Romania), França, Galícia, Itàlia, La Rioja, Mèxic, Navarra, Panamà, Paraguay, Perú, Portugal, República Dominicana, Suïssa, Uruguay (noreste), Veneçola (en el cas de la polca típica de la colónia Tovar, per la seua vinculació en el folclore). Per a l'instrument semblant utilisat en Argentina, Uruguay i Perú (en menor mida), vejau: bandoneón. El acordeón també és molt utilisat per tot Brasil tant el de tecles com el de botons de nort a sur del país en varis estils i ritmes musicals. També és molt popular en la música folklòrica del poble circasiano.

Este instrument pot semblar d'cuerdo percutida al vore les tecles com les d'un piano, pero aixina i tot el acordeón és de vent mecànic, ya que no funciona a través del bufe humà, sino a través d'un mecanisme.

Funcionament del acordeón

Estes caixes de fusta contenen, a la seua volta, atres caixes de fusta més menudes en les que es troben les “veus”. Estos són lengüetas metàliques que vibren en l'aire i generen el sò del acordeón. Per a cada caixa de fusta juguen cert número de claus o tecles, per a seleccionar els sons a emetre. Estes caixes de fusta contenen uns conductes pels que passa l'aire a les caixes musicals directament a través de les veus que emeten les diferents notes musicals. En el seu estat normal tots estos conductes es mantenen bloquejats per una tapa de fusta en la força dels resorts corresponents a cada tecla. Estos resorts se sostenen en una vareta travessera. Les tecles es comuniquen respectivament en "palanques" que mouen les tapes de fusta. En pressionar una tecla, la tapa de fusta s'obri pel temps desijat i posteriorment retornarà a la seua posició inicial per mig de l'acció dels resorts.

Per a fer sonar una nota musical, n'hi ha prou en fer passar l'aire obrint o tancant el acordeón mentres es pressiona una o vàries tecles. Depenent del tipo de acordeón, el sò emés pugues o no variar en obrir i tancar el acordeón mentres es pressiona la mateixa tecla.

En interpretar el acordeón, el costat de la mà dreta correspon a les escales (els sons són aguts), i la part de la mà esquerra als baixos i concordes.

Construcció

Archiu:Spirk.ogv Els acordeones tenen moltes configuracions i tipos. Lo que pot ser fàcil de fer en un tipo de acordeón pot ser tècnicament difícil o impossible en un atre, i el domini d'una configuració pot no traduir-se en una atra.

La diferència més òbvia entre els acordeones és el seu manual de mà dreta. Els acordeones de piano utilisen un teclat musical de tipo piano, mentres que els acordeones de botons utilisen una botonera. Els acordeones de botons es diferencien ademés per l'ús d'una botonera cromàtica o diatònica per al manual de la mà dreta.

Els acordeones poden ser bisonóricos, produint diferents altures depenent de la direcció del moviment de la mancha, o unisonóricos, produint el mateix to en abdós direccions. Els acordeones de piano són unisonóricos. Els acordeones de botons cromàtics també tendixen a ser unisonóricos, mentres que els acordeones de botons diatònics tendixen a ser bisonóricos, encara que existixen notables excepcions.

El tamany del acordeón no està estandardisat, i pot variar significativament d'un model a un atre. Els acordeones varien no només en les seues dimensions i pes, sino també en el número de botons o tecles presents en els manuals de l a mà dreta i esquerra. Per eixemple, els acordeones de piano poden tindre solament 8 botons de baix (dos files de quatre notes), o fins a 120 (sis files de vint notes) o més. Els acordeones també varien en funció dels seus rancs de lengüetas i registres de conmutación i de el seu afinación i sonorización específiques.

A pesar d'estes diferències, tots els acordeones compartixen una série de components comuns.

Components universals

Mancha

Instruments en taca Plantilla:Ubl

El mancha és la part més reconeixible de l'instrument, i el principal mig d'articulació. La producció de sò en un acordeón està en proporció directa al moviment de la mancha per part de l'intérpret. En cert sentit, la funció de la mancha pot comparar-se en la funció de moure l'arc d'un violí sobre les cordes estovades. Per a una analogia més directa, la mancha pot comparar-se en la funció de respiració d'un cantant. La mancha està situada entre els manuals de la mà dreta i l'esquerra, i està fet de capes plisadas de tela i cartó, en cuiro i metal afegits. S'utilisa per a crear pressió i buit, impulsant l'aire a través de la lengüetas interna i produint el sò per les seues vibracions, la pressió aplicada aumenta el volum.

El toc del teclat no és expressiu i no afecta la dinàmica: tota l'expressió s'efectua a través de la mancha. Els efectes de la mancha inclouen:

• Control de volum, incloent onades i torba
• Repetides canvis de direcció curts i ràpits ("sacsada de mancha"), que ha segut popularisatPlantilla:Dubious per músics com Renato Borghete (música gaucha) i Luiz Gonzaga, i molt utilisat en el va forrar, cridat resfulengo en Brasil
• Moviment constant de la mancha mentres s'aplica pressió a intervals.
• Moviment constant de la mancha per a produir tons clars sense resonància
• Canviar subtilment l'entonament per a imitar l'expressivitat d'un cantant
• L'ús de la mancha en el botó d'aire silenciós produïx el sò de l'aire en moviment ("whooshing"), que a voltes s'utilisa en composicions contemporànees per a este instrument.

Cos

Va salar d'exposició de acordeones (Petosa Accordions, Seattle, Washington).

El cos del acordeón consistix en dos caixes de fusta unides pel mancha. Estes caixes alberguen cambres de lengüetas per als manuals dret i esquerre. Cada costat té una reixeta per a facilitar la transmissió de l'aire cap a dins i cap a fòra de l'instrument, i per a permetre que el sò es proyecte millor. La reixeta del manual dret sol ser més gran i sol tindre una forma decorativa. El manual de la mà dreta s'utilisa normalment per a tocar la melodia i el manual de la mà esquerra per a tocar l'acompanyament; no obstant, els músics hàbils poden invertir estos papers i tocar les melodies en la mà esquerra.

El tamany i el pes d'un acordeón varia en funció del seu tipo, disposició i ranc d'eixecució, que pot ser tan menut com per a tindre només una o dos files de baixos i una sola octava en el manual de la dreta, fins al acordeón estàndar de 120 baixos i fins als grans i pesats models de convertidor de 160 baixos lliures.

Mecanisme de paleta

El acordeón és un aerófono. El mecanisme manual de l'instrument activa el fluix d'aire o ho desactiva:

Una vista lateral del mecanisme de paleta en un acordeón de piano. En pulsar la tecla, la paleta s'alça, lo que permet que l'aire entre en la cambra tonal en qualsevol direcció i excite els lengüetas; la direcció del fluix d'aire depén de la direcció del moviment de la taca. Un moviment mecànic similar de la paleta s'utilisa en els acordeones de botons, aixina com en els mecanismes dels baixos, com la màquina de baixos de Stradella, que traduïx la pulsació d'un sol va botar en múltiples obertures de la paleta per als notes d'un concort.

Components variables

El terme acordeón comprén una àmplia gama d'instruments, en components variables. Tots els instruments tenen files de lengüetas d'algun format, aparte dels acordeones digitals sense lengüetas. No tots tenen interruptors per a canviar de registre o ranc, ya que alguns només tenen un registre d'aguts i un atre de greus. El acordeón més típic és el acordeón de piano, que s'utilisa per a molts gèneros musicals. Un atre tipo de acordeón és el acordeón de botons, que s'utilisa en tradicions musicals com la música cajún, el conjunt i la música texana, la música alpina suïssa i eslovena-austríaca, i la música folklòrica argentina. El acordeón estil Helikon té múltiples banyes acampanados que descollen del costat esquerre per a reforçar el to greu. La paraula "Helikon" es referix a una tuba de to greu.

Sistemes de mà dreta

Existixen diferents sistemes per al manual de la mà dreta d'un acordeón, que normalment s'utilisa per a tocar la melodia (encara que també pot tocar concordes). Alguns utilisen una disposició de botons disposta d'una manera o una atra, mentres que uns atres utilisen un teclat estil piano. Cada sistema té diferents beneficis reivindicats per els qui ho preferixen. També s'utilisen per a definir un acordeón o un atre com un "tipo" diferent:

• Acordeón cromàtic de botons i el bayan, una variant russa, utilisen una botonera en la que les notes estan dispostes cromáticamente. Existixen dos sistemes principals, denominats sistema B i sistema C (també hi ha variants regionals). En rares ocasions, alguns acordeones cromàtics de botons tenen un teclat decoratiu en la mà dreta ademés de les files de botons, un enfocament utilisat pel virtuós acordeonista Pietro Frosini.
• Acordeón de botons diatònics utilisen una botonera dissenyada entorn a les notes d'escales diatòniques en un número reduït de tecles. Les tecles solen estar dispostes en una fila per a cada tecla disponible. Poden existir escales cromàtiques combinant notes de diferents files. L'adjectiu "diatònic" també s'utilisa comunament per a descriure els acordeones bisonóricos, és dir, aquells instruments les tecles manuals dels quals de la mà dreta (i en alguns casos inclús dels baixos) sonen cada una dos notes diferents depenent de la direcció de la mancha (per eixemple, produint seqüències de tríades majors mentres es tanca la mancha i sèptima dominant o 7-9 mentres s'obri). Est és el cas, per eixemple, del bandoneón argentí, el Steirische Harmonika eslové-austríac-alemà, l'organetto chec, el Schwyzerörgeli suís i la concertina anglo.
• Els acordeones de piano utilisen un teclat musical similar al d'un piano, en àngul recte sobre la caixa, en la part superior de les tecles cap a l'interior de la mancha.
• El acordeón de baixos, raram

ent utilisat, té només un teclat de mà dreta, en files de lengüetas de 8', 16' i 32', sent la nota més baixa el to més greu d'un teclat de pedal d'orgue de tubos (pedal C). Està destinat a l'eixecució de llínees de baix en les orquestes de acordeón.

• El acordeón piccolo, poc utilisat, també té només un teclat de mà dreta.

Els acordeones de 6-plus-6 utilisen una botonera en tres files de botons en una disposició "uniforme" o de "tons sancers", generalment coneguda com teclat Jankó. L'escala cromàtica consta de dos files. La tercera fila és una repetició de la primera, per lo que existix la mateixa digitació en les dotze escales. Estos acordeones es produïxen només en edicions especials, per eixemple, el logicordion produït per Harmona.

• 
  Un acordeón de tecles fabricat per l'empresa Marrazza en Itàlia. Va ser dut pels immigrents italians a Austràlia dons de la seua terra natal.
• 
  Un acordeón de piano Weltmeister de VEB Klingenthaler Harmonikawerke

Sistemes manuals de mà esquerra

Típic sistema de baixos Stradella de 120 botons. Est és el sistema manual de la mà esquerra que es troba en la majoria dels acordeones unisonóricos actuals

També s'utilisen diferents sistemes per al manual de la mà esquerra, que normalment s'utilisa per a tocar l'acompanyament. Solen utilisar botons de baix distints i a sovint tenen botons en concavidades o tachuelas per a ajudar a l'intérpret a navegar per la disposició a pesar de no poder vore els botons mentres toca. Hi ha tres categories generals:

Els botons dels baixos activen un complex mecanisme de cables, varetes i palanques, que normalment està amagat dins de l'instrument

• El sistema de baix Stradella, també cridat baix estàndart, està dispost en un círcul de quintes i utilisa botons individuals per a les notes de baix i files adicionals de botons individuals per als concordes majors, menors, de sèptima de dominant i disminuïts preestablits. Els concordes de sèptima de dominant i disminuïts són voicings de concordes de tres notes que ometen les quintes dels concordes.
• El sistema de baix belga és una variació utilisada en els acordeones cromàtics belgues. També s'organisa en un círcul de quintes pero en orde invers. Este sistema té tres files de baixos, tres files de botons de concordes que permeten una digitació més fàcil per a tocar melodies, concordes combinats, un millor us dels dits un i cinc, i més espai entre els botons. Este sistema es va utilisar rarament fòra de el seu Bèlgica natal.
• Varis sistema de baix lliure per a un major accés a tocar melodies i llínees de baix complexes en el manual de la mà esquerra i per a formar els propis concordes nota a nota. Se solen elegir per a tocar jazz i música clàssica. Alguns models poden convertir entre baix lliure i baix Stradella; açò es diu baix convertidor. Les notes de la mà esquerra del baix lliure estan dispostes cromáticamente en tres files en una fila adicional duplicada de botons.
• Els acordeones de piano de doble teclat Luttbeg tenen una disposició de teclat de piano tant en els aguts com en els baixos. Açò permet als pianistes, sobretot a Duke Ellington, doblar el acordeón sense dificultat. El bercandeón és una versió millorada d'eixe instrument, lo que ho convertix també en un "bandoneón de teclat".

Recalats i commutadors de canya

Acordeón: conjunts de lengüetas en un primer pla dels lengüetas.

En l'interior del acordeón es troben les lengüetas que generen els tons de l'instrument. Estan organisades en diferents "bancs" de sò, que poden combinar-se en "registres" que produïxen diferents "timbres". Tots els acordeones, llevat els més menuts, estan equipats en interruptors que controlen la combinació de bancs de lengüetas, organisats de major a menor registres. Cada parada de registre produïx un timbre de sò separat, molts dels quals també diferixen en octaves o en cóm es combinen les diferents octaves. Tots els acordeones, llevat els més menuts, solen tindre interruptors d'aguts. Els acordeones més grans i més cars solen tindre també interruptors de baixos per a donar opcions al banc de lengüetas en el costat dels baixos.

Classificació dels acordeones cromàtics i de tipo piano

A l'hora de descriure o fixar el preu d'un acordeón, el primer factor és el tamany, expressat en número de tecles a cada costat. Per a un tipo de piano, podria ser, per eixemple, 37/96, lo que significa 37 tecles agudes (tres octaves més una nota) en el costat dels aguts i 96 tecles greus. Un segon aspecte del tamany és l'esgambi de les tecles blanques, lo que significa que inclús els acordeones en el mateix número de tecles tenen teclats de diferents llongituts, que van des de 14 pulgadas (35.6 cm) per a un acordeón infantil fins a 19 pulgadas (48.3 cm) per a un instrument de tamany adult. Despuix del tamany, el preu i el pes d'un acordeón depenen en gran mida del número de files de lengüetas en cada costat, ya siga en un cassotto o no, i en menor grau en el número de combinacions disponibles a través dels interruptors de registre.

El preu també es veu afectat per l'ús de fustes costoses, decoració de lux i característiques com un interruptor de palma, sordina de reixeta, etc. Alguns fabricants de acordeones venen una gama de models diferents, des d'un model bàsic menys car fins a un model de lux més costós. Normalment, els interruptors de registre es descriuen com Reeds: 5 + 3, que significa cinc lengüetas en el costat dels aguts i tres en el dels greus, i Registres: 13 + M, 7, que significa 13 botons de registre en el costat dels aguts més un "mestre" especial que activa tots els rancs, com l'interruptor de "tutti" o "orgue complet" en un orgue, i sèt interruptors de registre en el costat dels baixos. Un atre factor que influïx en el preu és la presència de components electrònics, com a micròfons de condensador, controls de volum i to, o sensors i conexions MIDI.

Tocador de acordeón en un carrer del centre històric de Quito, Equador

Correges

Els acordeones de botons cromàtics i de piano més grans solen ser més pesats que uns atres squeezebox més menuts, i estan equipats en dos correges per als muscles per a facilitar l'equilibri del pes i aumentar el control de la mancha mentres s'està assentat, i evitar que caiga l'instrument quan s'està de peu. Atres acordeones, com l'acordeón diatònic de botons, només tenen una correja per al muscle i una correja per al polze de la mà dreta. Tots els acordeones tenen una correja de cuiro (en la seua majoria ajustable) en el manual de la mà esquerra per a mantindre la mà del músic en posició mentres tira de la mancha. També hi ha correges per damunt i per baix de la mancha per a mantindre-ho ben tancat quan l'instrument no està sonant.

Vore també

• Acordeonistas
• Acordeón diatònic
• Acordeón cromàtic
• Bandoneón
• Concertina

Enllaços externs

• «acordeó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).