Anar al contingut

Acoplament de Glaser

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'acoplament de Glaser és una reacció orgànica, el més antic dels acoplament acetilénicos, que consistix en la reacció de sales de l'ion cuproso, tals com bromur de coure (I), i un oxidant, per eixemple l'oxigen triplet. La base utilisada en la reacció original és amoniaco.

Erro al crear miniatura:

La reacció va ser descoberta en 1869 pel químic alemà Carl Andreas Glaser (1841-1935).

Mecanisme

El mecanisme comença en la desprotonació de l'extrem alquilacetilénico per acció de l'ion cuproso, donant com resultat el alquilacetiluro cuproso. Este intermediari es oxida al ion cúprico (Cu III) en l'oxigen triplet, per lo que dona inici a una reacció de radicals lliures:[1]

  • Iniciació: es trenca l'enllaç Carbono-Cobre, recuperant el catión cuproso.
  • Propagació: el catión cuproso format pot reaccionar en una atra molècula de alquino.
  • Terminació: dos radicals alquilalquinilo s'unixen formant un enllaç σ.
Acoplament de Glaser.

Acoplament de Eglinton

El Acoplament de Eglinton[2] és una modificació de l'acoplament de Glaser en a on dos alquinos terminals s'acoplen directament, amprant una sal de coure (II), com per eixemple acetat de coure, i piridina com a base.

La reacció de Eglinton[3] s'ha utilisat per a sintetisar una série d'antibiòtics fúngicos i és important per a la formació d'enllaços carbono-carbono a través del acoplament oxidativo de alquinos.[4]

Este procediment ha segut utilisat en la síntesis de ciclooctadecenona.[5] Un atre eixemple és la síntesis de difenildiacetileno a partir de fenilacetileno.[6]

Referències

  1. ↑ Jie Jack Li (2009). Name Reactions. A Collection of Detailed Reaction Mechanisms 4th Edition, Berlin, De: Springer. ISBN 978-3-642-01052-1.
  2. ↑ G. Eglinton and A. R. Galbraith, J. Chem. Soc., 889 (1959).
  3. ↑ Eglinton, G.; Galbraith, A. R.; Chem. Ind. 1956, 737.
  4. ↑ Eglinton, G.; McRae, W. Adv. Org. Chem. 1963, 4, 225.
  5. ↑ K. Stöckel and F. Sondheimer (1988). "[18]Annulene}". Organic Syntheses:
    Coll. Vol. 6
    68.
  6. ↑ I. D. Campbell and G. Eglinton (1973). "Diphenyldiacetylene}". Organic Syntheses:
    Coll. Vol. 5
    517.