Aconitum anthora
L'acònit dels Alps o acònit salutífero (Aconitum anthora, sense. A. zolty) és una planta de la família de les ranunculàcees.
Descripció
És una planta herbàcea perenne en tubèrculs subterràneus dels que broten els brots aéreus. Les fulles estan profundament dividides en lòbuls estrets casi llineals. En l'àpiç es disponen les flors hermafrodites en curts arracades sobre un pedúncul empinat. Els sàpia-hos són de color groc en forma de conya hemisfèrica. el frut en cinc folículs té numeroses llavors.
Distribució i hàbitat
Es troba en abundància principalment en montanyes europees, com en els Alps o els Cárpatos, aixina com en distintes zones del nort d'Àsia. De la mateixa manera que ocorre en totes les espècies de Aconitum, té una gran variabilitat, provablement per l'hibridació. Florix entre els mesos de juliol i setembre.
Propietats
Esta planta és extremadament tòxica, dosis chicotetes poden ser mortals, puix conté altisina que és un principi actiu venenós.
Indicacions: Vermífugo, febrífugo, diurético, suorífico.[1]
Taxonomia
Aconitum anthora, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 751, en l'any 1753.[2]
- Citologia
Número de cromosomes de Aconitum anthora (Fam. Ranunculaceae) i táxones infraespecíficos : 2n=32[3]
- Etimologia
Aconitum: nom genèric que deriva del grec antic akòniton (= "planta venenosa"). De fet, la planta és coneguda per la seua alta toxicitat des de l'antiguetat homérica. Este nom provablement indicava una planta venenosa endèmica l'hàbitat de la qual era comuna entre les roques escarpadas en algunes zones de Grècia. Hi ha dos raïls que s'atribuïxen al seu nom: akone (= "pedra"), en referència al seu hàbitat; i koné (= "matar"), òbviament fent referència a la seua toxicitat. També va ser utilisat com un símbol negatiu (maldicció o venjança) en la mitologia dels pobles mediterràneus. Segons atres fonts ( Plinio el Vell[4]) el nom Aconitum es deriva d'un antic port en el Mar Negra, cridat "Aconis". El nom científic actualment acceptat ( Aconitum ) va ser propost per Carlos Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.
anthora: epítet llatío que significa "contra thora", per sur propietats tòxiques.
- Sinonímia
- Aconitum anthorum St.-Lag.
- Aconitum candollei Rchb. ex Steud.
- Aconitum coeruleum Blocki
- Aconitum decandollei Rchb.
- Aconitum eulophum Rchb.
- Aconitum inclinatum Sweet
- Aconitum jacquinii Rchb.
- Aconitum nemorosum M.Bieb. ex Rchb.
- Aconitum ochroleucum Salisb.
- Aconitum pallasii Rchb.
- Aconitum pseudanthora Wender.
- Aconitum pseudanthora Blocki ex Pacz.
- Aconitum pyrenaicum Pall.
- Aconitum tuberosum Patrin ex Rchb.
- Anthora saxatilis Fourr.
- Anthora versicolor Steven ex Ser.
- Delphinium anthora Baill.[5]
Noms comuns
Castellà: acònit groc, acònit salutífero, antora.[6]
Referències
- ↑ «Aconitum anthora». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 9 d'octubre de 2009.
- ↑ Aconitum anthora en Tròpics
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 297-306. Díez, M. J., J. Pastor & I. Fernández (1984) Anals Jard. Bot. Madrit 41(1): 191-194
- ↑ «eFloras - Flora of North America». Consultat el 29 settembre 2010.
- ↑ Aconitum anthora en PlantList
- ↑ «Aconitum anthora». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de març de 2012.
Enllaços externs
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aconitum anthora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.