La marcela (Achyrocline saturejoides) és una espècie pertanyent a la família de les asteràcees utilisada com planta medicinal.

marcela (Achyrocline saturejoides)

Descripció

És un arbust o sub-arbust perenne que alcança al voltant d'un metro d'altura. Tallos ascendents o decumbents en indumento lanoso dens. Fulls lineares, linear-lanceoladas, estretament llanceolades o estretament oblanceoladas, concoloras, en pubescència lanosa densa. Capítuls en 4-8 flors, 1-3 hermafrodites i 3-6 femenines. Involucre de 9-14 filarias grogues o groc-rojoses, en pubescència lanosa. Aquenis anchamente elipsoidales, en papiles menudes. Pappus més llarc que la corola.[1]

Distribució

Es distribuïx en Sudamèrica en els següents països: Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú i Uruguai.[2]

Taxonomia

Achyrocline saturejoides va ser descrita per (Lam.) DC. i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 220. 1837[1838].[3]

Sinonímia
  • Achyrocline vargasiana
  • Gnaphalium saturejoides Lam., 1786[4] (basònim)
  • Achyrocline candicans (Kunth) DC.
  • Gnaphalium candicans Kunth
  • Gnaphalium rufum Willd. ex Less.
  • Gnaphalium saturejaefolium Poepp. ex DC.[5]

Ortografia

Originalment publicada com satureioides. Es va corregir a saturejoides d'acort a l'artícul 60.6 ex. 15 de l'ICN que estipula que un epítet d'orige del llatí (no grec) una "i" entre dos vocals es deu tractar com una semivocal i deu ser correjida a una "j".[3]

Importància econòmica i cultural

En el sur de Brasil i en Uruguai, les flors de marcela són utilisades com a farcidura de coixins per als bebés, perque creuen que té efectes calmants i també és usat per a calmar la tós.

Les flors tenen un agradable aroma i l'infusió dles seues fulles és usada també en la regió per a aliviar els maldecaps, rampes i problemes d'estòmec.

En Rio Grande do Sul i Uruguai és la tradició que la collita de marcela s'efectue en Divendres Sant, abans de l'amanecer, perque es creu que este dia "du l'eficiència" de la recollida de té de flors.

Pel seu sabor amarc, forma part de begudes tòniques. Es propaga per llavors i esqueixos.

Noms comuns

Vore també

Referències

  1. ↑ Giangualini, R.N.(1976).«Les espècies argentines del gènero Achyrocline (Compositae)».Darwiniana.20(3): 549-576.
  2. ↑ «Achyrocline saturejoides (Lam.) DC.» (en en). Plants of the World Online, Kew Science (2022). Consultat el 3 de setembre de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Achyrocline saturejoides (Lam.) DC.» (en en). Tropicos Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de setembre de 2022.
  4. ↑ [enllaç trencat]
  5. ↑ Achyrocline satureioides en PlantList

Bibliografia

  • Toursaskiassian, M. 1980. Plantes Medicinals de l'Argentina. Ed. Hemisferi Sur. Buenos Aires. p. 25

Enllaços externs