L'achiote (del náhuatl, āchiyōtl), cridat en Filipines achuete i internacionalment conegut com anato o onoto (del kalinya, annatto), és un pigment natural de color roig groguenc, el qual s'extrau de les llavors de Bixa orellana, un arbust natiu de Mèxic (Amèrica tropical

Achiote (pigment)
Achiote (pigment) extret de les llavors de Bixa orellana
Llavors del arbust del achiote (Bixa orellana).

), i que s'usa àmpliament en l'indústria alimentària i cosmètica.[1] El seu us es remonta a temps precolombinos. Per eixemple, els azteques ho utilisaven per a teñir textils, com a colorant corporal (per eixemple pinta llavis), i com a colorant d'aliments i begudes.[2] Els mayas ho utilisaven com a espècia i colorant, per eixemple per a colorear el cos en ritos religiosos, i ho associaven en la pluja. Ademés, les llavors es varen aplegar a utilisar inclús com a moneda. Actualment se seguix utilisant com a espècia en la preparació de diversos plats tradicionals en Llatinoamèrica. L'us industrial principal del achiote (E-160b) és en l'elaboració de productes làcteus, per eixemple per a donar color als formages de les variants franceses Mimolette, Fol Epi i Mamirolle, la danesa BlueNote, les angleses Shropshire Blue i Cheddar i, en ocasions, en la neerlandesa Gouda. També servix com a colorant en gelats o salchichas.[3] Els components químics del achiote són els carotenoides bixina i el seu derivat nor-bixina.

Usos com a espècia

editar

Atres noms en els que es coneix a esta espècia són achiote, bixina, urucú o onoto. En Brasil, segons la regió, se li coneix com colorau, urucum o colorífico i s'utilisa com a colorant i espècia en plats de carn i peix. El achiote és freqüent en la cuina mexicana.[3] A la seua volta, és part fonamental de la cuina tant colombiana, equatoriana, peruana com a veneçolana i juga un paper important en la coloració característica de plats representatius com els pastiços andinos, tamales, lechona o hallacas. A la seua volta, fa part del maquillage tradicional andino equatorià (Tsáchilas) colombià i veneçolà, ya que el onoto jugava un paper fonamental en este art complint la funció de rubor, vàries comunitats indígenes i llauradores a lo largo y ancho de els Vages ho usen fins al dia de hui pel seu color cridaner i durabilitat.[3]

Components químics

editar

El achiote conté xantófila i carotenoide oxigenado. Es tracta d'una mescla dels colorants bixina i norbixina, si ben este últim és resultat de la saponificaació de la bixina. Segons el tipo d'extracció predomina una de les substàncies sobre l'atra. Si s'utilisa hidròxit de sodi per a la seua extracció, també es produïx sal sòdica de la norbixina. El achiote es considera segur per a la salut, encara que en alguns casos el carotenoide pot generar sensacions de nàusea en persones susceptibles a este pigment orgànic.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. «Invited review: Annatto usage and bleaching in dairy foods».Journal of Dairy Science.93(9)
    3891–3901.doi:10.3168/jds.2010-3190.
  2. «To dye or not to dye: biochemistry of annatto unveiled».Trends in Biotechnology.21(12)
    513–516.doi:10.1016/j.tibtech.2003.10.001.
  3. 3,0 3,1 3,2 Les Espècies: Diversos Tipos