Achiote (pigment)
L'achiote (del náhuatl, āchiyōtl), cridat en Filipines achuete i internacionalment conegut com anato o onoto (del kalinya, annatto), és un pigment natural de color roig groguenc, el qual s'extrau de les llavors de Bixa orellana, un arbust natiu de Mèxic (Amèrica tropical
), i que s'usa àmpliament en l'indústria alimentària i cosmètica.[1] El seu us es remonta a temps precolombinos. Per eixemple, els azteques ho utilisaven per a teñir textils, com a colorant corporal (per eixemple pinta llavis), i com a colorant d'aliments i begudes.[2] Els mayas ho utilisaven com a espècia i colorant, per eixemple per a colorear el cos en ritos religiosos, i ho associaven en la pluja. Ademés, les llavors es varen aplegar a utilisar inclús com a moneda. Actualment se seguix utilisant com a espècia en la preparació de diversos plats tradicionals en Llatinoamèrica. L'us industrial principal del achiote (E-160b) és en l'elaboració de productes làcteus, per eixemple per a donar color als formages de les variants franceses Mimolette, Fol Epi i Mamirolle, la danesa BlueNote, les angleses Shropshire Blue i Cheddar i, en ocasions, en la neerlandesa Gouda. També servix com a colorant en gelats o salchichas.[3] Els components químics del achiote són els carotenoides bixina i el seu derivat nor-bixina.
Usos com a espècia
editarAtres noms en els que es coneix a esta espècia són achiote, bixina, urucú o onoto. En Brasil, segons la regió, se li coneix com colorau, urucum o colorífico i s'utilisa com a colorant i espècia en plats de carn i peix. El achiote és freqüent en la cuina mexicana.[3] A la seua volta, és part fonamental de la cuina tant colombiana, equatoriana, peruana com a veneçolana i juga un paper important en la coloració característica de plats representatius com els pastiços andinos, tamales, lechona o hallacas. A la seua volta, fa part del maquillage tradicional andino equatorià (Tsáchilas) colombià i veneçolà, ya que el onoto jugava un paper fonamental en este art complint la funció de rubor, vàries comunitats indígenes i llauradores a lo largo y ancho de els Vages ho usen fins al dia de hui pel seu color cridaner i durabilitat.[3]
Components químics
editarEl achiote conté xantófila i carotenoide oxigenado. Es tracta d'una mescla dels colorants bixina i norbixina, si ben este últim és resultat de la saponificaació de la bixina. Segons el tipo d'extracció predomina una de les substàncies sobre l'atra. Si s'utilisa hidròxit de sodi per a la seua extracció, també es produïx sal sòdica de la norbixina. El achiote es considera segur per a la salut, encara que en alguns casos el carotenoide pot generar sensacions de nàusea en persones susceptibles a este pigment orgànic.
-
Bixina -
Norbixina
Vore també
editar- Bixa orellana, espècie botànica dels fruts de la qual s'extrau el achiote (pigment).
- Cúrcuma
Referències
editar- ↑ «Invited review: Annatto usage and bleaching in dairy foods».Journal of Dairy Science.93(9)
- 3891–3901.doi:10.3168/jds.2010-3190.
- ↑ «To dye or not to dye: biochemistry of annatto unveiled».Trends in Biotechnology.21(12)
- 513–516.doi:10.1016/j.tibtech.2003.10.001.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Les Espècies: Diversos Tipos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achiote (pigmento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.