L'acció del 27 de maig de 1802 va ser una acció d'un sol barco que va tindre lloc en la mar Mediterrànea, quan una fragata portuguesa de 36 canons, comandada pel capità francés João Luís de Seguin Deshon, va ser capturada per una fragata algerina de 44 canons, comandada pel corsario Raïs Hamidou.

Antecedents

editar

En l'any en que es va firmar el Tractat d'Amiens, 1802, els portuguesos varen enviar al estret de Gibraltar una forta esquadra, que en abril es va constituir en un navío de llínea, dos fragates i dos bergantines.[1]

Per un brot de tifus que feya estralls a bordo dels barcos portuguesos, només el Cisne va permanéixer patrullant en la zona de l'Estret, a pesar de tindre també a bordo partix de la guarnició malalta o convalescent.[2] És en este escenari que, el 5 de maig, la tripulació avistar una fragata desconeguda, la qual s'acosta al barco portugués durant la nit. Este barco només de matinada, i ya molt prop, declara la seua verdadera identitat: era una fragata corsaria d'Alger.[2]

El 8 de maig, la fragata Nossa Senhora do Bom Despaig, més coneguda com la Cisne, de 36 canons i 300 hòmens de guarnició, el comandant de la qual era el capità Luís Seguin Deshon, navegava pel Mediterràneu.[1]

Acció

editar

Raïs Hamidou, que estava al mando d'una fragata armada en entre 40 i 44[1][2] canons en el Mediterràneu, es va trobar en una fragata portuguesa en entre 36 i 44[1][2] canons i una tripulació d'entre 282 i 300[1] hòmens.

Amprant una estratagema, Hamidou va colocar una bandera anglesa que havia capturat en el seu barco, lo que va enganyar als portuguesos fent-els creure que estaven front a un barco anglés,[1] i es va acostar al Cisne des de barlovent i va fer senyals de que volia comunicar-se en ella.[1] Confiats, els portuguesos la varen deixar acostar-se sense prendre cap precaució.[1] De sobte, la fragata xebec, supostament anglesa pero en realitat algerina, es va acostar directament a la fragata portuguesa, va ancorar i va disparar una o dos descàrregues d'artilleria,[2] al mateix temps que la seua guarnició es llançava al abordage, lo que va provocar un terrible tumult.[1][2] El combat va durar al voltant d'una hora i mija.[2]

Presos completament per sorpresa, els portuguesos varen oferir poca resistència.[1] El comandant i part de la tripulació varen morir.[1] El restant dels oficials, soldats i mariners varen ser fets presoners (o esclavizados)[3][4][5][6] i duts a Alger junt en el barco,[1] mentres que els canons i la fragata varen ser incorporats a l'Armada algerina. El nom de la fragata va ser canviat de Cisne («Cisne») a El Portukiza («Els Portuguesos»).[7]

Referències

editar
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Monteiro, Armant da Silva Saturnino (1996). Batalhas i Combats dona Marinha Portuguesa (1669-1807) (PDFPDF) (en portugués), Lisboa: Livraria Sá dona Costa Editora, pp. 254-255.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Salgado (2022). Viagens i Operaçõés Navais (1668-1823) (PDFPDF) (en portugués), Lisboa: Acadèmia de Marinha, pp. 184-185.
  3. Devoulx, Albert (1826-1876) Auteur du texte (1859). Li raïs Hamidou : notice biographique sur li plus célèbre corsaire algérien du XIIIe siècle de l'hégire, d'après dones documents authentiques et pour la plupart inédits / parell Alfred Devoulx,... (en fr), pp. 86-89.
  4. Devoulx, Albert (1872). Li registre dones prises maritimes: traduction d'un document authentique et inédit concernant li partage dones captures amenées parell els corsaires algériens (en fr), A. Jourdan, pp. 77-78.
  5. Lacour, A. (1883). La Revue maritime (en fr), Institut français de la mer, pp. 620-621.
  6. Courtinat, Roland (2003). La piraterie barbaresque en Méditerranée: XVI-XIXe siècle (en fr), SERRE EDITEUR, p. 36. ISBN 978-2-906431-65-2.
  7. Berbrugger, Louis-Adrien (1869). Revue africaine (en fr), Société historique algérienne, pp. 413-414.