Acaparamiento
El acaparamiento és un comportament a on les persones o els animals acumulen aliments o atres elements. En alguns països hispanohablante, s'aplica sobretot a les persones que almagasenen mercaderia en la finalitat d'especular en els preus i obtindre guanys.[1]
Comportament animal
El acaparamiento és comú en vàries espècies d'aus aixina com en rosegadors, sent aliments lo que principalment almagasenen. De tots modos, alguns pardals també recolecten tacañamente atres elements, especialment si són mascotes. Les urracas es caracterisen per acumular els excedents d'aliment que troben.[2][3][4][5][6][7][8][9]
Acaparamiento humà
L'amenaça o desorde civil davant un desastre natural poden dur a que algunes persones acaparen abarrotes, aigua, gasolina i atres elements essencials el suministrament dels quals, correcta o erròneament, creuen que pronte es reduirà. Els supervivencialistas, també coneguts com preparacionistas, a sovint posen en reserva grans suministraments d'estos elements en anticipació d'un acontenyiment de desastre de major escala.
Ansietat i acaparamiento
Les persones que complixen en els criteris de diagnòstic per al trastorn d'acaparamiento o trastorn d'acumulació compulsiva experimenten sentiments d'ansietat o incomoditat per descartar possessions que no necessiten. Esta incomoditat sorgix d'un apego emocional a les possessions i una forta creència de que les seues possessions seran necessàries en el futur. Les possessions prendran un valor sentimental que supera el seu valor funcional. Açò no diferix d'algú sense desorde d'atesoramiento; la diferència radica en la força d'este valor sentimental i en quants elements adquirixen un valor sentimental. Descartar pot sentir-se com que estan tirant una part de sí mateixos.[10]
En varis casos, les cases poden generar un perill d'incendi (per eixides bloquejades i papers apilats) o perill sanitari (per la infestació d'insectes, excretas i detritos de mascotes excessives, menjar i fem acumulades o el risc de que s'acumulen piles d'artículs sobre els ocupants i que bloquegen les vies d'eixida).[11] El acaparamiento afecta no solament a la persona que té este fort apego cap a les possessions, ya que atres persones que viuen en la llar i els veïns poden vore's afectats pel desorde. Les persones en trastorn d'acaparamiento tenen una calitat de vida tan pobra com les diagnosticades en esquizofrènia.[12] El desorde aumenta la tensió familiar,[13] l'incapacitat laboral[14] i el risc de padecimientos greus.[15]
Segons la quinta edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, els síntomes per al trastorn d'acaparamiento inclouen:[16]
- A. Dificultat persistent per a descartar o separar-se de les possessions, independent del seu valor real.
- B. Esta dificultat es deu a la necessitat percebuda de guardar els elements i a l'oix associat en rebujar-els.
- C. La dificultat per a descartar possessions resulta en l'acumulació d'elements que congestionen i desordenen les àrees de vida actives i comprometen substancialment el seu us previst. Si les àrees habitables estan rebujades, és solament per les intervencions de tercers (per eixemple, membres de la família, netejadors, autoritats).
- D. El acaparamiento causa oix o una deterioració clínicament significativa en les àrees socials, ocupacionals o atres àrees importants de funcionament (inclós el mantindre un entorn segur per a un mateix i per als demés).
- I. El acaparamiento no és atribuible a una atra condició mèdica (com dany cerebral, malaltia cerebrovascular, síndrome de Prader-Willi, etc.).
- F. El acaparamiento no s'explica millor pels síntomes d'atres trastorns mentals (per eixemple, obsessions en el trastorn obsessiu-compulsivo, disminució de l'energia en el trastorn depressiu major, deliris en l'esquizofrènia o un atre trastorn psicótico, dèficits cognitius en el trastorn neurocognitiu major, restricció d'interessos en el trastorn de l'espectre autiste).
Tractament
No hi ha cap medicació actualment aprovada per l'Administració d'Aliments i Medicaments per a tractar els síntomes d'acaparamiento. Alguns fàrmacs, com els inhibidors selectius de la recaptación de la serotonina (SSRIs) i els inhibidors de la recaptación d'serotonina i noradrenalina(SNRIs), poden ser utilisats per a persones diagnosticades en este desorde.
El tractament primari per al trastorn d'acaparamiento és psicoterapia individual. En particular, les teràpies cognitiu-conductuals són considerades com l'estàndart per a tractar el trastorn.[17]
Vore també
Referències
- ↑ Definició de "acaparar" en el Diccionari de l'espanyol de Mèxic, versió en llínea, 2025. (Consultat dissabte, 10 de maig del 2025.)
- ↑ Birkhead, T. R. (1991). The Magpies: The Ecology and Behaviour of Black-billed and Yellow-billed Magpies. T & AD Poyser.
- ↑ Andersson, M. & Krebs, J. R. (1978). On the evolution of hoarding behaviour. Animal Behaviour, 26, 707–711.
- ↑ Clayton, N. S., & Emery, N. J. (2005). Corvid cognition. Current Biology, 15(3), R80–R81.
- ↑ Sonerud, G. A. & Fjeld, P. I. (1987). Long-term memory in egg predators: An experiment with the magpie (Pica pica). Ornis Scandinavica, 18(4), 323–326.
- ↑ Falk, J., & Sala, J. (1996). Food hoarding in magpies (Pica pica) in southern Sweden. Ornis Svecica, 6, 121–126.
- ↑ Buitron, D., & Nuechterlein, G. L. (1985). Food caching in the black-billed magpie: an ecological and evolutionary perspective. Behavioral Ecology and Sociobiology, 18(4), 285–290.
- ↑ «[1]». Consultat el 29 de maig de 2019 (en en-GB).
- ↑ (2013).«Evaluating an animal model of compulsive hoarding in humans».Review of General Psychology.17(4)
- 399–419.doi:10.1037/a0032261.
- ↑ «A Cognitive-Behavioral Model of Compulsive Hoarding».Behaviour Research and Therapy.34(4)
- 341–350.doi:10.1016/0005-7967(95)00071-2.
- ↑ "Hoarding", Maig Clinic, 2012. Retrieved 2013-05-19.
- ↑ (2011).«Quality of life and functional impairment in compulsive hoarding».Journal of Psychiatric Research.45(4)
- 475–480.doi:10.1016/j. jpsychires.2010.08.007.
- ↑ (2008).«Family burden of compulsive hoarding: Results of an internet survey».Behaviour Research and Therapy.46(3)
- 334–344.doi:10.1016/j. brat.2007.12.008.
- ↑ (2018).«Hoarding symptoms and workplace impairment».British Journal of Clinical Psychology.58(3)
- 342–356.doi:10.1111/bjc.12212.
- ↑ (2008).«The economic and social burden of compulsive hoarding».Psychiatry Research.160(2)
- 200–211.doi:10.1016/j. psychres.2007.08.008.
- ↑ (3 d'octubre de 2013) Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 5th edició, Washington, DC: American Psychiatric Association.
- ↑ (2011).«Group cognitive-behavioral therapy for hoarding disorder: An open trial».Behaviour Research and Therapy.49(11)
- 802–807.doi:10.1016/j. brat.2011.08.008.
Bibliografia
- Tolin, David; Frost, Randy, {{{nom2}}}; Steketee, Gail, {{{nom3}}} (2007). Buried in Treasures: Help for Acquiring, Saving, and Hoarding, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-530058-1.
- Neziroglu, Fugen; Bubrick, Jerome, {{{nom2}}}; Yaryura-Tobias, Jose, {{{nom3}}} (2004). Overcoming Compulsive Hoarding: Why You Save & How You Ca Stop, Califòrnia: New Harbinger. ISBN 978-1-57224-349-1.
- Steketee, Gail; Frost, Randy, {{{nom2}}} (2006). Compulsive Hoarding and Acquiring: Workbook, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-531055-9.
- Steketee, Gail; Frost, Randy, {{{nom2}}} (2006). Compulsive Hoarding and Acquiring: Therapist Guide, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-530025-3.
- Steketee, Gail; Frost, Randy, {{{nom2}}} (2011). Stuff: Compulsive Hoarding and the Meaning of Things, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0547422558.
- Nolen-Hoeksema, Susan (2014). (ab)normal Psychology, Penn Plaça, New York: McGraw Hill Education. ISBN 978-0-07-803538-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acaparamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.