Anar al contingut

Acanthurus chirurgus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Acanthurus chirurgus
Erro al crear miniatura:
Acanthurus chirurgus en Bonaire
Erro al crear miniatura:
Acanthurus chirurgus, eixemplar preservat
Erro al crear miniatura:
Acanthurus chirurgus, Acanthurus coeruleus (dalt) i Bodianus rufus (dreta)

El Acanthurus chirurgus és un peix cirugià, de la família dels Acantúridos. Els seus noms comuns en espanyol són cirugià rayado, barber rayado, o sangrador rayado. En algunes àrees de distribució és una espècie comuna i s'utilisa com a aliment.[1] Encara que rarament, la seua ingesta pot produir ciguatera en humans, provocant problemes gastrointestinals i debilitat en braços i cames durant varis dies. La causa són els dinoflagelados que el peix ingerix al pastar en corals morts i algues, ya que contenen una toxina que, depenent de la cantitat consumida, provoca l'enverinament.[2]

Morfologia

Posseïx la morfologia típica de la seua família, cos comprimit lateralment i ovalat. La boca és menuda, protráctil i situada en la part inferior del cap. El morro és gran. Té entre 10 i 18 dents en la mandíbula superior, i entre 12 i 20 dents en l'inferior; entre 16 i 19 espines branquials anteriors, i entre 15 i 18 espines branquials posteriors; 9 espines i 24 o 25 radis dorsals; 3 espines i entre 22 i 23 radis anals, i 16 o 17 radis pectorals.[3]

Com tots els peixos cirugià, d'ahí els ve el nom comú, té 2 espines extraíbles en el pedúncul cabal, que les usen per a defendre's d'atres peixos.

La seua coloració pot variar del blau grisáceo al marró obscur, i empalidecer o enfosquir dramàticament. Té de 10 a 12 ralles estretes, obscures i verticals en els laterals del cos. L'aleta cabal té a sovint un àrea pàlida en la seua base. Les obertures dels "escalpelos" del pedúncul cabal estan ribeteades d'un color blau clar.

Alcança els 39 cm de llarc,[4] encara que el seu tamany més normal és de 35 cm.[5]

Hàbitat i distribució

És una espècie bentopelágica. Associada a secs, es troba en estanys interiors protegits i secs exteriors coralinos, en substrats durs o arenencs. Ocorre en grups poc compactes.[6] Els jovenils usen les praderies de pastures marines i els manglars com a guarderia. En l'archipèlec de Fernando de Noronha, en l'Atlàntic suroest, els jovenils mantenen estacions de neteja junt a individus de "cirugià blau", Acanthurus coeruleus, i del "sargent major", Abudefduf saxatilis, picoteando les mudes de pell i paràsits de la tortuga verda Chelonia mydas; sent les aletes de les tortugues les parts més netejades.[7]

El seu ranc de profunditat està entre 2 i 25 metros,[8] encara que es localisen fins a a 800 m de profunditat. El seu ranc de temperatura conegut és tropical, entre 22 i 25 °C,[9] encara que atres fonts reporten localisacions entre 23.53 i 28.50 °C.[10]

Es distribuïx en aigües tropicals de l'oceà Atlàntic. És espècie nativa d'Anguilla; Antigua y Barbuda; Aruba; Bahames; Barbados; Belize; Bermuda; Brasil; Illes Cayman; Colòmbia; Costa Rica; Cuba; Curaçao; Dominica; República Dominicana; Estats Units d'Amèrica; Guayana Francesa; Granada; Guadalupe; Guatemala; Guayana; Haití; Hondures; Jamaica; Martinica; Mèxic; Montserrat; Antilles Neerlandeses (Bonaire); Nicaragua; Panamà; Puerto Rico; Saint Barthélemy; Saint Helena, Ascensió i Tristan dona Cunha; Sant Cristóbal i Nieves; Santa Lucía; Saint Martín; Saint Vincent i les Grenadines; Suriname; Trinitat i Tobago; Illes Turks i Caicos; Veneçola i Illes Vérgens.[11]

Referències

  1. ↑ http://www.iucnredlist.org/details/full/177982/0
  2. ↑ http://www.flmnh.ufl.edu/fish/Gallery/Descript/DrFish/Doctor.htm[1] archivat en Wayback Machine. Florida Museum of Natural History.
  3. ↑ Randall JE. 1956. A revision of the surgeon fish genus Acanthurus. Pac Sci 10(2): 159-235.
  4. ↑ Figueiredo, J. L. de, A. P. dos Sants, N. Yamaguti, R. A. Bernardes and C. L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes dona zona econômica exclusiva dona Região Surest-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São-Paulo: Editora dona Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estat, 242 p.
  5. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina and B. Rodriguez, 1992. Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca. Guia de camp de les espècies comercials marines i d'aquas salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica. FAO, Rome. 513 p. Preparat en el finançament de la Comissió de Comunitats Europees i de NORAD.
  6. ↑ Lieske, I. and R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Ret Siga. Harper Collins Publishers, 400 p.
  7. ↑ Sazima, C., A. Grossman, C. Bellini and I. Sazima, 2004. The moving gardens: reef fishes grazing, cleaning, and following green turtles. Cybium 28(1):47-53.
  8. ↑ Desoutter, M., 1990. Acanthuridae. p. 962-964. In J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Paris; and UNESCO, Paris. Vol. 2.
  9. ↑ Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. Mergus.
  10. ↑ http://www.iobis.org/mapper/?taxon_id=737106
  11. ↑ Rocha, L. A., Myers, R., Abesamis, R., Clements, K. D., Choat, J. H., McIlwain, J., Nanola, C., Russell, B. & Stockwell, B. 2012. Acanthurus chirurgus. In: IUCN 2013. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2013.2. <www. iucnredlist. org> Consultada el 18 de febrer de 2014.

Bibliografia

  • Krupp, F., (1995). Acanthuridae. Sangradores, cirugians, navajones. p. 839-844. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K. I. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO per a Identificació d'Espècies per als Fins de la Peixca. Pacífic Centre-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  • Randall, J. I., (2001). Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. In K. I. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Rome.
  • Sprung, Julian i Delbeek, J. Charles. (1994) (en anglés) The Reef Aquarium. Ricordea Publishing.
  • Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. Mergus.
  • Michael, Scott W. (2005) (en anglés) Reef aquarium fishes. Microcosm. T. F. H.
  • Nilsen, A. J. i Fossa, S. A. (2002) (en anglés) Reef Secrets. TFH Publications .