Anar al contingut

Acanthurus coeruleus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
peix cirugià (Acanthurus coeruleus)

El peix cirugià (Acanthurus coeruleus), també cridat cirugià blau, barber blau, navajón blau i sangrador blau,[1] és una espècie de peix marí de la família Acanthuridae.[2][3]

Biologia

[editar | editar còdic]

Posseïx la morfologia típica de la seua família, cos comprimit lateralment i ovalat. La boca és menuda, protráctil i situada en la part inferior del cap. El morro és gran. Té 9 espines i 26 a 28 radis blans dorsals; 3 espines i entre 24 i 26 radis blans anals; 16 o 17 radis pectorals; 13 o 14 branquiespinas anteriors i 13 branquiespinas posteriors. Un eixemplar jovenil de 38 mm té 8 dents superiors i 10 inferiors, quan alcança els 235 mm posseïx 14 superiors i 16 inferiors.[4]

Com tots els peixos cirugià, d'ahí els ve el nom comú, té 2 espines extraíbles en el pedúncul cabal, que les usen per a defendre's d'atres peixos. Estan cobertes d'una funda color crema.

La seua coloració és blava intens, en ocasions violáceo. Els eixemplars madurs poden canviar temporalment la seua coloració, des d'un to casi negre fins a un blanc pàlit, en la seua totalitat o en parts del cos. Els jovenils són de color groc lluminós, i tenen una atra etapa de transició a l'adult en la que adquirixen una tonalitat blava grisácea o marró anaranjada, en vàries ralles verticals de color gris.

Alcança els 39 cm de llarc,[5] encara que el seu tamany adult més normal és de 25 cm de llongitut.[6]

Es reporta una longevitat màxima de 43 anys.[7]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Associat a secs, habita zones rocoses i en algues. Ocasionalment en praderies marines. Els jovenils preferixen àrees resguardades, i són solitaris i territorials.[8] Els adults poden ser territorials, restringint la seua activitat a una chicoteta àrea i defenent-la en agressivitat d'atres congèneres o espècies diferents; o no territorials, formant escoles mixtes en atres espècies i deambulant per àrees majors.[9]


El seu ranc de profunditat està entre 2 i 40 m,[10] encara que en major freqüència entre 2 i 18 m.[11] El ranc de temperatura conegut en el que es localisa està entre 7.09 i 28.06 °C.

Es distribuïx en el oceà Atlàntic occidental. És espècie nativa de Anguilla; Antigua y Barbuda; Aruba; Bahames; Barbados; Belize; Bermuda; Brasil (Trinitat); Illes Caiman; Colòmbia; Costa Rica; Cuba; Dominica; República Dominicana; Estats Units d'Amèrica; Guayana Francesa; Granada; Guadalupe; Guatemala; Guayana; Haití; Hondures; Jamaica; Martinica; Mèxic; Montserrat; Antilles Neerlandeses; Nicaragua; Panamà; Puerto Rico; Sant Bartolomé; Santa Elena, Ascensió i Tristan dona Cunha (Ascensió); Sant Cristóbal i Nieves; Santa Lucía; Sant Martín; Sant Vicente i les Granadina; Surinam; Trinitat i Tobago; Illes Turks i Caicos; Veneçola i illes Vérgens.

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta enterament d'algues.[12] En Abrojos, totes les espècies de peixos herbívores, a excepció de A. coeruleus, consumixen també grans cantitats de detritus. Pastorea una àmplia varietat d'algues bénticas, ocasionalment en praderies marines.

Conforma cardúmenes d'alimentació junt a espècies emparentades, com Acanthurus bahianus, A. chirurgus i A. tractus, per a assaltar pegats d'algues custodiats per peixos damisela. En l'archipèlec de Fernando de Noronha els jovenils formen "estacions de neteja", junt a individus de Acanthurus chirurgus i el sargent major Abudefduf saxatilis, picoteando els restants de pell i desparasitando eixemplars de tortuga verda Chelonia mydas, aixina com pastoreando algues de roques i corals.[13]

En aquaris és molt senzill alimentar-los, encara que de principi costarà que accepte aliment, es pot alimentar en alga nori, alga raïms, i aliment específic per a peixos herbívors d'aigua salada

Reproducció

[editar | editar còdic]

No presenten dimorfisme sexual aparent. Alcancen la madurea sexual en 13 cm.[14] Són ovípars i de fertilisació externa. No cuiden a les seues crío.[15] Desovan, tant en parella, com en #agregació de 6000 o 7000 individus. En el primer cas, el mascle de la parella reserva un territori en el fondo i adquirix una efímera fase de coloració pàlida[16]


Els ous són pelágicos, de 1 mm de diàmetro, i contenen una goteta d'oli per a facilitar la flotació. En 24 hores, els ous eclosionan larves pelágicas translúcidas, cridades Acronurus. Són plateadas, comprimides lateralment, en el cap en forma de triàngul, grans ulls i prominents aletes pectorals. Quan evolucionen a jovenils mutan el seu color plateado a groc i les formes del seu perfil es redonegen. L'etapa larval completa dura entre 46 i 57 dies,[17] despuix s'establixen en els secs havent alcançat els 26.7 mm de llarc.

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Common names of Acanthurus coeruleus» (en anglés). FishBase.
  2. ↑ Plantilla:FishBase species
  3. ↑ Acanthurus coeruleus en l'ITIS.
  4. ↑ Pacific Science.10(2)
    159-235.
  5. ↑ Figueiredo, J.L. and N.A. Menezes, (en portugués) (2000) Manual de peixes marinhos do surest do Brasil. VI.Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brazil. 116 p.
  6. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina and B. Rodriguez, (1992) Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca. Guia de camp de les espècies comercials marines i d'aigües salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica. FAO, Roma. 513 p. Preparat en la finançació de la Comissió de Comunitats Europees i de NORAD.
  7. ↑ Mutz, S.J. (2006) (en anglés) Comparative growth dynamics of Acanthurid fishes. School of Marine Biology and Aquaculture, James Cook University.
  8. ↑ Bell, T. and Kramer, D.L. (2000) (en anglés) Territoriality and habitat use by juvenile blue tangs, Acanthurus coeruleus. Environmental Biology of Fishes 58(401-409).
  9. ↑ Morgan, I., D. Kramer. (2004) (en anglés) The Social Organization of Adult Blue Tangs, Acanthurus coeruleus, on a fringing reef, Barbados, West Indies. Environmental Biology of Fishes, 71: 261-273.
  10. ↑ Desoutter, M., (1990) (en anglés) Acanthuridae. p. 962-964. In J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Paris; and UNESCO, Paris. Vol. 2.
  11. ↑ Baensch, H.A. and H. Debelius, (1997) Atles Marí. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemània. 1216 p. 3rd edition.
  12. ↑ Böhlke, J.I. and C.C.G. Chaplin, (1993) (en anglés) Fishes of the Bahames and adjacent tropical waters. 2nd edition. University of Texas Press, Austin.
  13. ↑ Sazima, C., A. Grossman, C. Bellini and I. Sazima, (2004) (en anglés) The moving gardens: reef fishes grazing, cleaning, and following green turtles. Cybium 28(1):47-53.
  14. ↑ Reeson, P.H. (1983) (en anglés) The biology, ecology and bionomics of the surgeonfishes, Acanthuridae. In: J.L. Munro (ed.), Caribbean coral reef fishery resources, pp. 178-190.
  15. ↑ Thresher, R.I., (1984) (en anglés) Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, New Jersey. 399 p.
  16. ↑ Domeier, M.L. and Colin, P.L. (1997) (en anglés) Tropical reef fish spawning and aggregations: defined and reviewed. Bulletin of Marine Science 60(3): 698-726.
  17. ↑ Rocha L.A, Bass A.L, Robertson D.R, Bowen B.W (2002) (en anglés) Adult habitat preferences, larval dispersal, and the comparative phylogeography of three Atlantic surgeonfishes (Teleostei: Acanthuridae). Mol. Ecol. 11, 243–252.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acanthurus_coeruleus&oldid=521576»