Anar al contingut

Acanthurus bahianus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
peix cirugià (Acanthurus bahianus)



El peix cirugià Acanthurus bahianus és una espècie de peix marí de la família dels Acantúridos. Els seus noms comuns en espanyol són cirugià pardo, barber, navajón pardo i sangrador lucio.[1]

Existixen estudis que senyalen que esta espècie està dividida en dos,[2] A. bahianus correspodería a l'espècie localisada en l'Atlàntic sur, en Brasil, i illes Santa Helena i Ascensió, i A. tractus a la localisada en l'Atlàntic noreste, des de Massachusetts al Carib. En el present artícul s'adopta la classificació del Registre Mundial d'Espècies Marines, que, fins al moment, manté a A. tractus com a sinonímia de A. bahianus.

Biologia

[editar | editar còdic]

Posseïx la morfologia típica de la seua família, cos comprimit lateralment i ovalat. La boca és menuda, protráctil i situada en la part inferior del cap. El morro és gran. Té 9 espines i 23 a 26 radis blans dorsals; 3 espines i entre 21 i 23 radis blans anals; 15 a 17 radis pectorals, normalment 16; 20 a 22 branquiespinas anteriors i 17 a 19 branquiespinas posteriors. Un eixemplar jovenil de 55 mm té 12 dents superiors i 12 inferiors, quan alcança els 170 mm posseïx 14 superiors i 16 inferiors.[3]

Com tots els peixos cirugià, d'ahí els ve el nom comú, té 2 espines extraíbles en el pedúncul cabal, que les usen per a defendre's d'atres peixos. Estan ribeteadas en color violeta.

La seua coloració base és marró violáceo, en ocasions verda grisáceo. Les aletes dorsal i anal tenen el marge exterior groc en els eixemplars de l'Atlàntic nort, i els de l'Atlàntic sur en blau. Les aletes pectorals són grogues. Els jovenils són de color marró, i tenen la zona ventral en una tonalitat groc cobrizo, i l'aleta cabal en verda oliva.

Alcança els 38,1 cm de llarc,[4] encara que el seu tamany adult més normal és de 25 cm de llongitut.[5]

Es reporta una longevitat màxima de 32 anys.[6]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Associat a secs coralinos, habita zones rocoses interiors i en substrats arenencs. Ocasionalment en praderies marines. Els adults poden ser territorials, restringint la seua activitat a una chicoteta àrea i defenent-la en agressivitat d'atres congèneres o espècies diferents; o no territorials, formant "escoles" mixtes en atres espècies, com A. coeruleus, i deambulant per àrees majors. Els jovenils mai participen en escoles de gran densitat, i preferixen àrees interiors del sec.[7]


El seu ranc de profunditat està entre 2 i 40 m,[8] encara que en major freqüència entre 2 i 25 m.[9] El ranc de temperatura conegut en el que es localisa està entre 23.53 i 28.50 °C.[10]

Es distribuïx en el oceà Atlàntic occidental. És espècie nativa de Anguilla; Antigua y Barbuda; Antilles Neerlandeses; Aruba; isla Ascensión; Bahames; Barbados; Belize; Bermuda; Brasil; Illes Cayman; Colòmbia; Costa Rica; Cuba; Curaçao; Dominica; República Dominicana; Estats Units d'Amèrica; Granada; Guadalupe; Guatemala; Guayana; Guayana Francesa; Haití; Hondures; Jamaica; Martinica; Mèxic; Montserrat; Nicaragua; Panamà; Puerto Rico; Santa Helena; Sant Cristóbal i Nieves; Santa Lucía; Sant Martín; Sant Vicente i les Granadines; Suriname; Trinitat i Tobago; Illes Turks i Caicos; Veneçola i Illes Vérgens.[11]

És una de les espècies de peixos de sec herbívors-detritívoros més comunes en tota la seua àrea de distribució.[12]

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta d'algues.[13] Pastorea una àmplia varietat d'algues bénticas, ocasionalment en praderies marines. També s'alimenta de la película d'algues que recobrix els fondos arenencs d'àrees protegides de corrents. Està classificat com herbívor-detritívoro. En el seu tracto digestiu es troba entre un 5 i un 80% de matèria inorgànica, com a arena que ingerix junt a les algues i que facilita la digestió d'estes.[14]

Conforma cardúmenes d'alimentació junt a l'espècie emparentada Acanthurus coeruleus per a assaltar pegats d'algues custodiats per peixos damisela.[15]

Reproducció

[editar | editar còdic]

No presenten dimorfisme sexual aparent. Alcancen la madurea sexual a l'any i en 11 cm.[16] Són ovípars i de fertilisació externa. No cuiden a les seues crío.[17] Desovan, tant en parella, com en #agregació de 20.000 individus, per eixemple en el sur de Puerto Rico.[18]


Els ous són pelágicos, d'1 mm de diàmetro, i contenen una goteta d'oli per a facilitar la flotació. En 24 hores, els ous eclosionan larves pelágicas translúcidas, cridades Acronurus. Són plateadas, comprimides lateralment, en el cap en forma de triàngul, grans ulls i prominents aletes pectorals. Quan evolucionen a jovenils mutan el seu color plateado a marró i les formes del seu perfil es redonegen. L'etapa larval completa dura entre 42 i 68 dies,[19] despuix s'establixen en els secs, havent alcançat els 26.9 mm de llarc.[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ http://www.fishbase.org/comnames/commonnameslist.php?ANEU=942&GenusName=Acanthurus&SpeciesName=bahianus&StockCode=6762
  2. ↑ Bernal M. & Rocha, L. 2011. Acanthurus tractus Poey, 1860, a valid western Atlantic species of surgeonfish (Teleostei, Acanthuridae), distinct from Acanthurus bahianus Castelnau, 1855. Zootaxa 2905: 63–68. Magnolia Press. ISSN 1175-5334 (online edition).
  3. ↑ Randall JE. 1956. A revision of the surgeon fish genus Acanthurus. Pac Sci 10(2): 159-235.
  4. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahames. New World Publications, Jacksonville, Florida. 426 p.
  5. ↑ Randall, J.I., 1978. Acanthuridae. In W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). FAO, Rome. Vol. 1. pag.var.
  6. ↑ Mutz, S.J. 2006. Comparative growth dynamics of Acanthurid fishes. School of Marine Biology and Aquaculture, James Cook University.
  7. ↑ Lawson, G.L., Kramer, D.L. and Hunte, W. 1999. Size-related habitat use and schooling behavior in two species of surgeonfish (Acanthurus bahianus and A. coeruleus) on a fringing reef in Barbados, West Indies. Environmental Biology of Fishes 54: 19-33..
  8. ↑ Desoutter, M., 1990. Acanthuridae. p. 962-964. In J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Paris; and UNESCO, Paris. Vol. 2.
  9. ↑ Baensch, H.A. and H. Debelius, 1997. Atles Marí. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemània. 1216 p. 3rd edition.
  10. ↑ http://www.iobis.org/mapper/?taxon_aneu=695257
  11. ↑ http://www.fishbase.org/country/countrylist.php?ANEU=942&GenusName=Acanthurus&SpeciesName=bahianus
  12. ↑ Robertson, D.R., Choat, J.H. , Posada, J.M., Pitt, J. and Ackermann, J.L. 2005. Ocean surgeonfish Acanthurus bahianus. II. Fishing effects on longevity, size and abundance? Marine Ecology Progress Séries 295: 245-256.
  13. ↑ Böhlke, J.I. and C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahames and adjacent tropical waters. 2nd edition. University of Texas Press, Austin.
  14. ↑ Randall, J.I. 2002. Acanthuridae. Surgeonfishes. In: K.I. Carpenter (ed.), The living marine resources of the Western Central Atlantic. Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), siga turtles and marine mammals, pp. 1801-1805. FAO, Rome.
  15. ↑ Lawson, G.L., Kramer, D.L. and Hunte, W. 1999. Size-related habitat use and schooling behavior in two species of surgeonfish (Acanthurus bahianus and A. coeruleus) on a fringing reef in Barbados, West Indies. Environmental Biology of Fishes 54: 19-33.
  16. ↑ Reeson, P.H. 1983. The biology, ecology and bionomics of the surgeonfishes, Acanthuridae. In: J.L. Munro (ed.), Caribbean coral reef fishery resources, pp. 178-190.
  17. ↑ Thresher, R.I., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, New Jersey. 399 p.
  18. ↑ Colin, P.L. and Clavijo, I.I. 1988. Spawning activity of fishes producing pelagic eggs on a shelf edge coral reef, southwestern Puerto Rico. Bulletin of Marine Science 43: 249-279.
  19. ↑ Rocha L.A, Bass A.L, Robertson D.R, Bowen B.W (2002) Adult habitat preferences, larval dispersal, and the comparative phylogeography of three Atlantic surgeonfishes (Teleostei: Acanthuridae). Mol. Ecol. 11, 243–252.
  20. ↑ Robertson, D.R. 1992. Patterns of llunar settlement and early recruitment in Carribean reef fishes at Panama. Marine Biology 114: 527-537.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Randall, J.I. (2001) (en anglés) Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. In K.I. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Rome.
  • Lieske, I. and R. Myers, (1994). Collins Pocket Guide. (en anglés) Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Ret Siga. Harper Collins Publishers, 400 p.
  • Sprung, Julian i Delbeek, J.Charles. (1994) (en anglés) The Reef Aquarium. Ricordea Publishing.
  • Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. Mergus.
  • Michael, Scott W. (2005) (en anglés) Reef aquarium fishes. Microcosm.T.F.H.
  • Nilsen, A.J. i Fossa, S.A. (2002) (en anglés) Reef Secrets. TFH Publications .

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acanthurus_bahianus&oldid=520198»