Anar al contingut

Abulcasi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


Abū ’l Qāsim Khalaf ibn ‘Abbās al-Zahrāwī (en àrap: أبو القاسم خلف بن العباس الزهراوي), més conegut com Abulcasis o Albucasis, fon un mege i científic andalusí, (Medina Azahara, Califato de Còrdova, 936/40-Còrdova, Califato de Còrdova, 1009/1013).[1] És considerat el «pare de la cirugia moderna» i el millor cirugià de l'Edat Mija.[2]

L'obra principal de Abulcasis és el al-Tasrif, una enciclopèdia de medicina pràctica de trenta volums.[3] El capítul sobre cirugia d'este treball va ser traduït al llatí, guanyant popularitat i convertint-se en un llibre de text referencial en Europa en els pròxims cinc sigles.[4] Les contribucions de Abulcasis varen ser pioneres en el camp de la cirugia i els seus instruments, com el fórceps, varen tindre un enorme impacte tant en Oriente com Occident fins a la modernitat, i inclús alguns dels seus descobriments se seguixen aplicant en medicina actualment. Aixina mateix, va ser pioner en l'us del catgut, material utilisat per a les sutures internes.[5]

Va ser el primer mege en identificar la naturalea hereditària de la hemofília, en descriure l'embaràs abdominal, un subtipo d'embaràs ectópico que antigament era mortal, aixina com en descobrir la causa principal de la paràlisis. De la mateixa manera, va inventar aparats quirúrgics per a les operacions de cesàrea i catarates.[5]

Biografia

[editar | editar còdic]

Abulcasis va nàixer en Medina Azahara, a uns huit quilómetros al noroest de Còrdova, capital del Califato de Còrdova, i pertanyia a la tribu àrap dels ansar.[6] Encara que la data del seu naiximent és aproximada, els historiadors coincidixen en situar-la posterior a l'any 936, data de la fundació de la seua ciutat natal.[7]


Va viure la major part de la seua vida en Còrdova, a on va estudiar, va donar classes i va practicar medicina i cirugia fins a poc abans de la seua mort en 1013, dos anys abans de la destrucció de Medina Azahara per la caiguda del Califato cordovés. Va ser contemporàneu a atres meges andalusíes com Ibn Wafid, al-Maŷriti cita requerida. Va dedicar tota la seua vida a l'alvanç de la medicina com un tot i a la cirugia en particular.[6]

Se saben molt poques coses de la seua vida més allà dels que explica en les seues pròpies obres, no obstant, el seu nom apareix mencionat per primera volta en una obra d'Abu Muhammad ibn Hazm, que ho cita entre els meges més rellevants d'al-Ándalus. La primera biografia detallada es va escriure xixanta anys despuix de la seua mort per Al-Humaydi, en la seua obra Jadhwat al-Muqtabis.[6]

Cirugià

[editar | editar còdic]

Abulcasis es va especialisar en la cura per cauterisació. Va inventar diversos instruments quirúrgics, per eixemple per a l'inspecció de l'interior de l'uretra i per a retirar cossos estranys de la gola, l'oït i atres òrguens.[5] Va ser el primer en ilustrar les variades cánulas i, aixina mateix, va ser pioner en el tractament de la barruga en un tubo de ferro i l'us del metal càustic com a instrument de perforació.[8]

Encara que Abulcasis mai va realisar una traqueotomia, sí que va tractar a una esclava que hi havia intentant suïcidar-se tallant-se el coll. El mege li va coser la ferida i la chica es va recuperar, provant aixina que una incisió en la laringe podia sanar. Aixina va escriure este acontenyiment:[9]

Una esclava va agarrar un gavinet, li'l va clavar en la gola, es va tallar part de la tráquea i em varen cridar per a atendre-la. Me la vaig trobar cridant com si l'hagueren sacrificat. Aixina que vaig observar la ferida i vaig vore que es tractava d'una chicoteta hemorràgia; em vaig assegurar de que no hi havia cap artèria ni vena yugular tallada, pero l'aire eixia per la ferida. Per lo tant, suturé la ferida ràpidament i la vaig tractar fins que va estar curada. Cap dany se li va procurar a l'esclava llevat una afonia en la veu, que no era extrema, i despuix d'uns dies la seua salut es va recuperar al complet. Aixina que, podem dir que la laringiotomía no és perillosa.

Abulcasis també va ser pioner en la neurocirugía i en el diagnòstic neurològic. És conegut per realisar tractaments quirúrgics en ferides en el cap, fractures craneals, lesions medulars, #hidrocefàlia, derrames subdurales i cefalees. La primera descripció clínica d'un tractament operatiu d'hidrocefàlia va ser aportada per Abulcasis, qui descriu l'evacuació del decorregut superficial intracraneal en chiquets en hidrocefàlia.[10]

Kitab al-Tasrif

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Al-Tasrif.


Abulcasis és considerat com un dels pares i el fundador de la cirugia moderna.[11] En els seus texts, a on combinava les ensenyances clàssiques greco-llatines, en els coneiximents de la ciència del pròxim orient, varen ser la base dels procediments quirúrgics europeus fins al Renaixença. La seua major contribució a l'història és Al-Tasrif,[12] una obra de trenta volums sobre la pràctica mèdica, a on va recopilar tot el coneiximent mèdic i farmacèutic de l'época.[13] Va ser, aixina mateix, un gran innovador en les arts mèdiques, sent el primer en amprar el fil de seda en les sutures.[14]

Especialiste en cirugia, en la seua obra descriu els procediments que utilisava en les seues operacions d'ulls, oïts, gola, amputacions, implants de dents, etc. Abulcasis també va inventar el fórceps per a extracció de fetos morts, en ilustracions en el Al-Tasrif.[15] Ademés, descriu l'us de fórceps en treball de parts.[16]

El Al-Tasrif (1000)[17] també introduïx l'us de #lligam per a controlar la sanc d'artèrias en cauterisació.[18]

Va desenrollar més de 200 nous instruments quirúrgics que descriu en l'últim llibre de la seua magna enciclopèdia, la qual va ser profusamente estudiada en tota Europa durant més de cinc sigles despuix de la seua mort.[19]

Llegat

[editar | editar còdic]

Abulcasis va ser el "cirugià més citat del Medievo". Donald Campbell, un historiador de la medicina islàmica, descriu l'influència del mege andalusí en Europa:[20]

La gran influència de Abulcasis en el sistema mèdic d'Europa va ser tal que la seua lucidea i metodologia varen despertar una impressió favorable a la lliteratura islàmica entre els estudiants de Ociddente: els métodos de Abulcasis varen eclipsar als de Galeno i varen mantindre una posició dominant en la medicina europea durant cinc sigles [...]. No obstant, ell va ajudar a enaltir la cirugia en l'Europa cristiana; en el seu llibre sobre fractures i luxacions, declara que esta part de la cirugia ha passat a mans de ments vulgars i analfabetes, per lo que ha caigut en el despreci. La cirugia de Abulcasis va arraïlar en fermea en Europa despuix de Guy de Chauliac (d. 1368).

En el XIV, el cirugià francés Guy de Chauliac va citar l'a el-Tasrif en més de doscentes ocasions. Pietro Argallata, professor d'anatomia i cirugia de l'universitat de Bolonya entre 1397 i 1421 (f. 1423) descriu a Abulcasis com "sense dubte, el líder de totes les #cirugia". L'influència de Abulcasis va continuar durant cinc sigles fins a aplegar al Renaixença, evidenciat per les referències a la seua obra magna pel cirugià francés Jacques Daléchamps (1513-1588).[21]

En Còrdova existix un carrer en el seu honor denominada "carrer Albucasis".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Al-Nahrāwī / Al-Zahrāwī Biography
  2. ↑
    • Meri, Josef W. (2005). Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia. Routledge. p. 783."The greatest surgeon of the medieval ages was Abu'l-Qasim az Zahrawi (d. 1010), a most important representative of the Andalusian school."
    • Weinberg, Steven (2015). To Explain the World: The Discovery of Modern Science. Penguin Books Limited. "al-Zahrawi (Abulcasis) was born in 936 near Còrdova, the metropolis of Andalusia, and worked there until his death in 1013. He was the greatest surgeon of the Middle Ages, and highly influential in Christian Europe."
    • Gerli, I. Michael (2017). Routledge Revivals: Medieval Iberia (2003): An Encyclopedia. Routledge. p. 12. "Book 30, on surgery, was translated in the twelfth century by Gerard of Cremona (Liber Alsahravi de cirurgia) and it established the reputation of Abulcasis as the greatest surgeon of the Middle Ages."
  3. ↑ al-Zahrāwī, Abū al-Qāsim Khalaf ibn ʻAbbās; Studies, Gustave I. von Grunebaum Center for Near Eastern (1973). Albucasis on surgery and instruments. University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-01532-6. Retrieved 16 May 2011.
  4. ↑ «Abū al-Qāsim | Muslim physician and author» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 28 de maig de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Cosman, Madeleine Pelner. (2008). Handbook to life in the medieval world, Facts On File. OCLC 77830539. ISBN 978-0-8160-4887-8.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Hamarneh, Sami Khalaf; Sonnedecker, Glenn (1963). A Pharmaceutical View of Abulcasis Al-Zahrāwī Moorish Spain: With a Special Reference to the "Adhān". Brill Archive. p. 15.
  7. ↑ El primer gran cirugià; Abulcasis [1] archivat en Wayback Machine.
  8. ↑ Missori, Paolo; Brunetto, Giacoma M.; Domenicucci, Maurizio (7 February 2012). "Origin of the Cannula for Tracheotomy During the Middle Ages and Renaissance". World Journal of Surgery. 36 (4): 928–934. doi:10.1007/s00268-012-1435-1. PMID 22311135.
  9. ↑ Rāshid, Rushdī; Morelon, Régis (1996). Encyclopedia of the History of Arabic Science: Technology, alchemy and life sciences. CRC Press. p. 945.
  10. ↑ Aschoff, A; Kremer, Paul; Hashemi, Bahram; Kunze, Stefan (1999). "The scientific history of hydrocephalus and its treatment". Neurosurgical Review. 22 (2–3): 67–93, discussion 94–5. doi:10.1007/s101430050035. PMID 10547004.
  11. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. ↑ Arvide Cambra,L. M. (1994), Un tractat de #pols medicinals en Al-Zahrawi, Servici de Publicacions de l'Universitat d'Almeria.
  13. ↑ Levey M. (1973), Early Arabic Pharmacology, I. J. Brill, Leiden.
  14. ↑ A. I. Makki. "Needles & Pins", AlShindagah 68, January–February 2006.
  15. ↑ Ingrid Hehmeyer and Aliya Khan (2007). "Islam's forgotten contributions to medical science", Canadian Medical Association Journal 176 (10).
  16. ↑ Assisted delivery has walked a long and winding road, OBG Management, Vol. 19, No. 6, June 2007, p. 84.
  17. ↑ Arvide Cambra, L.M. (1996), Tractat de pastilles medicinals segons Abulcasis, Junta d'Andalusia.
  18. ↑ Rabie I. Abdel-Halim, Ali S. Altwaijiri, Salah R. Elfaqih, Ahmad H. Mitwall (2003), "Extraction of urinary bladder described by Abul-Qasim Khalaf Alzahrawi (Albucasis) (325-404 H, 930-1013 AD)", Saudi Medical Journal 24 (12): 1283-1291 [1289].
  19. ↑ Khaled al-Hadidi (1978), "The Role of Muslem Scholars in Oto-rhino-Laryngology", The Egyptian Journal of O.R.L. 4 (1), p. 1-15. (#cf. Ear, Nose and Throat Medical Practice in Muslim Heritage [2] archivat en Wayback Machine., Foundation for Science Technology and Civilization.)
  20. ↑ Campbell, Donald (2001). Arabian Medicine and Its Influence on the Middle Ages: Trubner's Oriental Séries. London: Routledge. p. 88. ISBN 978-0415244626.
  21. ↑ Badeau, John Stothoff; Hayes, John Richard (1983). Hayes, John Richard (ed.). The Genius of Arab civilization: source of Renaissance (2nd ed.). MIT Press. p. 200. ISBN 978-0262580632.

Plantilla:Cordobapedia

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abulcasi&oldid=663480»