Anar al contingut

Abu Mena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abu Mena

Abu Mena o Abou Mena va ser un complex monástico i centre de pelegrinage dels primers sigles del cristianisme. Els seus restants es troben en Egipte, a uns 45 quilómetros al suroest d'Aleixandria (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>), i varen ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial per l'Unesco en 1979.

Queden molt pocs edificis en peu, pero els fonaments dels edificis més importants, com la gran basílica, són fàcilment discernibles.

El nivell freàtic de la zona s'ha vist afectat per l'agricultura de les afores; la seua elevació ha provocat el colapse o la desestabilisació de varis edificis, per lo que el lloc va ser inclós en la Llista del Patrimoni en perill en 2001.

Història

[editar | editar còdic]

Sant Menas d'Aleixandria va sofrir martiri a finals de el III o principis de el IV. Segons la tradició, el seu cos va ser traslladat en camello des d'Aleixandria cap al desert, més allà del llac Mariout. Aplegat a un punt, el camello es va negar a continuar, lo que es va prendre com un signe de la voluntat divina, per lo que Menas va ser enterrat en eixe lloc. La situació de la tomba va caure en l'oblit, fins que va ser redescubierta miraculosament. Es conta que un pastor va obtindre poders sanadores en el lloc, per lo que Constantino I el Gran li va enviar a la seua filla malalta, que va descobrir allí la tomba del sant. Atres versions substituïxen a Constantino per l'emperador Zenón, de el V, pero els restants més antics d'Abu Mena daten de mitan de el IV.

Constantino va ordenar llavors la construcció d'una iglésia en el lloc, que a finals de el IV es va convertir en un important centre de pelegrinage cristià.[1][2]

Durant el regnat d'Arcadio, l'iglésia s'havia quedat menuda, aixina que l'emperador, a petició del bisbe local, va ordenar la primera de les tres expansions que es varen realisar. A finals de l'Edat Antiga, Abu Mena s'havia convertit en el principal centre de pelegrinage d'Egipte.[3][4]

Abu Mena va ser destruït durant la conquista musulmana, a mitan de el VII.

Excavacions arqueològiques

[editar | editar còdic]

Les primeres excavacions es varen realisar entre 1905 i 1907. Es va descobrir una gran basílica, una iglésia adjacent que provablement va albergar els restants del sant i unes termes romanes.[5]


Més vesprada, l'Institut Arqueològic Alemà va realisar excavacions fins a 1998, descobrint un alberc per a peregrins en estàncies separades per a hòmens i per a dònes i chiquets. Un complex al sur de la basílica s'ha identificat en la residència del hegoumenos o abad. Les excavacions sugerixen que el gran xenodocheion, una zona de recepció per als peregrins, va poder haver segut originalment un cementeri. També s'ha descobert un batisteri adjacent a l'iglésia original i un grup d'almagasens subterràneus i prenses per a fer vi que daten dels sigles VI i VII.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2002).56
    pp. 153-173.
  2. (1967).6
    pp. 1-9.
  3. 3,0 3,1 (2001).105(2)
    pp. 227-243.
  4. (1977).35(2)
    pp. 2-96.
  5. (1940).22(2)
    pp. 86-103.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]