Anar al contingut

Abstenció constructiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'abstenció constructiva o abstenció positiva és un procediment per a l'adopció de decisions dins de l'Unió Europea que permet —quan el procediment d'adopció requerix l'unanimitat— a un Estat membre de l'Unió Europea abstenirse de votar sense que això impedixca l'adopció de la decisió.[1] En este método —que referix únicament al Consell Europeu i al Consell de l'Unió Europea— si l'abstenció va acompanyada d'una “declaració formal” de l'Estat interessat, este no està obligat a aplicar la decisió encara que esta obligarà a l'Unió en el seu conjunt.[2]

El procediment té una llimitació: si s'abstenen un terç dels Estats membres, que reunixquen com a mínim un terç de la població de l'Unió, la decisió no podrà ser adoptada.[3]

Història

Tractat de Ámsterdam

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

L'intent de racionalisació portat a terme en el marc del Tractat de Ámsterdam pretenia també fer més eficaç la presa de decisions en matèria de política exterior i de seguritat comuna (PESC). Açò es rig davant tot per la regla de l'unanimitat. Açò ya estava resultant paralisant en una Unió Europea dels 15 i més encara en la perspectiva de futures ampliacions. Aixina mateix, despuix de reprendre la regla de l'unanimitat present des del Tractat de Maastricht, el text del tractat afig que:[4]

1. El Consell adoptarà per unanimitat les decisions que es rigguen pel present títul. Les abstencions de membres presents o representats no impediran l'adopció de tals decisions. En cas que un membre del Consell s'abstinguera en una votació, podrà acompanyar la seua abstenció d'una declaració formal efectuada de conformitat en el present paràgraf. En eixe cas, no estarà obligat a aplicar la decisió, pero admetrà que esta siga vinculant per a l'Unió. En benefici de la solidaritat mútua, l'Estat membre de que es tracte s'abstindrà de qualsevol acció que poguera obstaculisar o impedir l'acció de l'Unió basada en dita decisió i els demés Estats membres respectaran la seua posició. En cas que el número de membres del Consell que acompanyara la seua abstenció de tal declaració representara més d'un terç dels vots ponderats segons lo dispost en l'apartat 2 de l'artícul 205 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, no s'adoptarà la decisió.

Des del Tractat de Lisboa

A partir de l'entrada en vigència del Tractat de Lisboa, la disposició relativa a l'abstenció implícita es troba en l'artícul 31 del TUE.[5] L'artícul diu:[3]

1. Les decisions en virtut del present Capítul seran preses pel Consell Europeu i pel Consell per unanimitat, llevat disposició en contrari del present Capítul. S'exclou l'adopció d'actes llegislatius. Qualsevol membre del Consell que s'abstinga durant una votació podrà, de conformitat en este paràgraf, acompanyar la seua abstenció en una declaració formal. En este cas, no està obligat a aplicar la decisió, pero accepta que la decisió compromet a l'Unió. En un esperit de solidaritat mútua, l'Estat membre en qüestió s'abstindrà de qualsevol acció que puga entrar en conflicte o impedir l'acció de l'Unió basada en la present decisió i els demés Estats membres respectaran la seua posició. Si els membres del Consell que acompanyen la seua abstenció en tal declaració representen a lo manco un terç dels Estats membres que reunixquen a lo manco un terç de la població de l'Unió, la decisió no s'adoptarà.
Artícul 31 del Tractat de l'Unió Europea, versió consolidada de 2009.

En el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea, els artículs 235, apartat 1,[6] i 238, apartat 4,[7] relatius a les votacions en el Consell Europeu i el Consell de l'Unió Europea, respectivament, disponen de forma similar:

L'abstenció dels membres presents o representats no obstarà a l'adopció dels acorts del Consell Europeu que requerixquen unanimitat.
Artícul 235, apartat 1, i artícul 238, apartat 4, del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.

Funcionament i conseqüències

Obligació vinculada a la declaració formal

L'us d'una declaració formal en paralel en l'abstenció autorisa a l'Estat a no aplicar la decisió adoptada. Per una atra part, estarà obligat:[5]

  • reconéixer el fet de que l'Unió està obligada per esta decisió,
  • respectar el principi de bona fe i, en conseqüència, no prendre decisions que puguen impedir o entrar en conflicte en l'acció de l'Unió.

En conseqüència, en la pràctica, el membre del Consell que s'ha abstingut i ha emés una declaració formal seguix estant llegalment vinculat per la decisió, ya que vincula a l'Unió en el seu conjunt. A això se sumixca l'obligació de cooperació lleal, dels artículs 4.3 i 24.3 TUE, que prohibix a l'Estat abstindre's de realisar qualsevol acció contrària a la de l'Unió. No obstant, l'aplicació d'este principi de cooperació sincera implica que l'abstenció és la solució d'últim recurs i que, de bestreta, es deu fer tot lo possible per a permetre la busca d'un consens.[8]

En la pràctica, si un Estat membre emet una declaració formal en la que especifica que, ademés de no considerar-se vinculat personalment per la decisió, considera que la decisió no és jurídicament vinculant per a l'Unió, la seua abstenció es considera un vot negatiu implícit.[9]

Minoria de bloqueig

El principal canvi, en comparació al text anterior a Lisboa, es referix a la doble condicionalidad, establint una minoria de bloqueig:[10] «[...] a lo manco un terç dels Estats membres que reunixquen a lo manco un terç de la població de l'Unió [...]». Hi ha, per tant, una evolució que pot explicar-se pel fet de que és difícil mantindre la credibilitat d'una decisió PESC si no conta en el respal de la gran majoria dels Estats membres, inclosos els més grans.[11]

Coalició de Voluntaris

L'adició d'esta disposició desbloqueja el desenroll de la PESC perque autorisa la formació d'una coalició de voluntaris.[12]

Aspectes financers

L'artícul 41, apartat 2, del TUE establix que tot Estat membre que haja adjuntat una declaració formal a la seua abstenció no està obligat a participar en la finançació d'operacions que tinguen implicacions en térmens militars o de defensa.[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Abstenció constructiva». Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic. Consultat el 11 de giner de 2023.
  2. ↑ Varis autors (1998). Bolletí Oficial de l'Estat (ed.). Acció exterior de l'Unió Europea i comunitat internacional, pp. 108. ISBN 8434010410.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Versions consolidades del Tractat de l'Unió Europea i del Tractat de Funcionament de l'Unió Europe». EUR-Lex. Consultat el 11 de giner de 2023.
  4. ↑ «Tractat de l'Unió Europea (versió consolidada). Títul V: Disposicions relatives a la Política Exterior i de Seguritat Comuna. Artícul 23». EUR-Lex. Consultat el 11 de giner de 2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Abstenció constructiva (abstenció positiva)». EUR-Lex. Consultat el 10 de giner de 2023.
  6. ↑ «Artícul 235 TFUE». Lexparency. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2023. Consultat el 11 de giner de 2023.
  7. ↑ «Artícul 238 TFUE». Lexparency. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2023. Consultat el 11 de giner de 2023.
  8. ↑ «L'acció exterior de l'Unió Europea». Comunitat de Madrit. Consultat el 11 de giner de 2023.
  9. ↑ (2015).«El factor temps en el procés de planificació, creació i desplegament de les missions de pau de l'Unió Europea».Revista Espanyola de Dret Internacional.Associació de Professors de Dret Internacional i Relacions Internacionals.67(1)ISSN 0034-9380.Consultat el 11 de giner de 2023.
  10. ↑ «Ponderació de vots en el Consell». EUR-Lex. Consultat el 11 de giner de 2023.
  11. ↑ «Majoria qualificada». Consell de l'UE. Consultat el 11 de giner de 2023.
  12. ↑ «Unió Europea: cap a una política exterior i de seguritat verdaderament comuna». Universitat de la Rioja. Consultat el 11 de giner de 2023.
  13. ↑ «Artícul 41 TUE». Lexparency. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2023. Consultat el 11 de giner de 2023.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abstenció_constructiva&oldid=1461385»