Anar al contingut

Abort en China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pintures en taulells sobre planificació familiar preses en la ciutat de Huicheng, districte de Xinhui.
Pintures en taulells sobre planificació familiar preses en la ciutat de Huicheng, districte de Xinhui.

L'abort en la República Popular China, referit al abort induït o finalisació voluntària de l'embaràs, és un servici sanitari gratuït que oferix el govern a petició de la dòna que des de 1970 era totalment lliure i llegal. Pero, per una profunda crisis demogràfica, el 30 de setembre de 2021 China va aprovar una llei que prohibix l'abort que no es realise per raons mèdiques.[1][2]

Ademés d'un fàcil accés als métodos anticonceptius precoitales i a l'anticoncepció d'emergència poscoital, l'abort induït es considerava imprescindible pel govern de China per a alcançar els seus objectius d'estabilitat de la població abans de la crisis de fertilitat i en el seu moment constituïa un dels métodos usats per a alcançar la política de fill únic.[3]

La política nacional de control de la població i en concret la restrictiva política de fill únic ha contribuït a la pràctica del abort selectiu de dònes per diagnòstic prenatal del sexe -com a conseqüència del desig ancorat en la tradició de preferir fills varons-, abdós pràctiques -diagnòstic prenatal del sexe i abort selectiu- són illegals en China.[4][5]

Despenalisació de l'abort en China

Abans de l'establiment de la República Popular de China l'abort era illegal i va continuar sent-ho fins a la década de 1970 en la que l'abort es considera un método més per a alcançar els objectius de China de control de la població.[6]

Context històric polític demogràfic en China

1949- Natalismo inicial de la revolució comunista

La doctrina oficial de la revolució comunista de 1949 sobre la demografia i el creiximent de la població va passar a ser part de l'ortodòxia marxista: no hi ha problema en la cantitat de població sino en la producció, sense propietat privada no hi haurà problema de repartiment de la producció i l'alimentació per a una població numerosa.[7]

En paraules de Mao Zedong:

Es deu considerar positiu que China tinga una població numerosa. Inclús si la població de China deguera multiplicar-se vàries voltes, podria trobar solucions als problemes creats pel seu increment; la solució residix en la producció... Revolució més producció poden resoldre el problema d'alimentar a la població”[8]


No tots defenien el natalisme nacionaliste, aixina, el president de l'Universitat de Pequín Ma Yinchu considerava necessària la planificació familiar ya en 1950, raó per la que va ser cessat-.[7]

1953 - Intents de control de la natalitat: primer cens modern

A raïl del primer cens modern de 1953, que revela una població de 583 millons de persones les autoritats chinenques es mostren receptives al neomaltusianisme dominant en el pensament demogràfic occidental d'eixos anys.[7]

A partir d'agost de 1959, el Ministeri de Salut Pública desenrolla una campanya de control de la natalitat rodejada d'un gran esforç propagandístic, encara que sense efectes visibles en la fecunditat. És el primer intent que a penes dura uns mesos ya que la Revolució Cultural, en la seua Gran Bot Alvance.[7]

1958/1961 - Hambruna i mort de 20 millons

Entre 1958 i 1961 es produïx un afonament de la producció agrícola que té com a primera conseqüència 20 millons de morts de fam. En eixe context la planificació familiar és un assunt menor.[7]

1963/1966 - Reducció de la fecunditat pel matrimoni tardà

No obstant, es reprenen algunes mides indirectes dirigides al control de la població com la promoció de les virtuts del matrimoni tardà. Aixina, els primers anys de la década de 1960 -en les ciutats- es reduïx la fecunditat casi a la mitat entre els anys 1963 i 1966.[7]

1972 - Antinatalismo i polítiques de control poblacional

És en 1972, quan el partit comuniste chinenc assumix com una política nacional de primer orde el control del aument de la població i promou, a pesar de la reticència d'alguns dirigents, una campanya de caràcter nacional, en la creació de supervisors i estructures administrativa i seccions específiques en les comissaries urbanes per al control rigorós de la població. En el mig rural s'envien consellers mèdics en la finalitat d'informar i facilitar l'accés i distribució d'anticonceptius.[7]

Primers llímits al número de fills

A mitan dels setanta s'establixen objectius de control numèrics per unitats administratives i per primera volta s'establixen llímits en el número de fills per família:[7]

  • Mig urbà: un màxim aconsellable de dos fills.
  • Mig rural: tres o quatre.

1979 - Política de fill únic

Artícul principal → Política de fill únic.

Les proyeccions demogràfiques derivades de les inèrcia demogràfiques a finals de la década de 1970, si no es corregien, apuntaven a creiximents enormes i insostenibles de la població, que impedirien els programes de desenroll, econòmics i modernisació que es varen establir en eixa época pel govern chinenc.

L'objectiu era conseguir l'estabilisació de la població en l'any 2000, una volta alcançats els 1.200 millons de habitants. Per a això s'establix l'objectiu del fill únic en tot el país -en excepcions en territoris considerats especials o per a les minories ètniques-.

Era un objectiu radical i sense precedents. Es va combinar la propaganda, la pressió social, l'establiment de beneficis i penalisacions econòmiques

Aixina, les parelles en un sol fill, si decidixen no tindre més, obtenen una certificació que els otorga distints beneficis: baixa de maternitat més prolongada, servicis pediàtrics preferents, assignació prioritària de vivenda... aplegant a rebre ajudes en metàlic.

No obstant, en el mig rural, la força de la tradició fa que la fecunditat siga molt major, per lo que els controls són molt rigorosos: se seguix potenciant el retart en el matrimoni -en 1980 es prohibix el matrimoni abans dels 22 i els 20 anys de hòmens i dònes respectivament-, i el retart per a tindre el primer fill. Els qui ya ho tenen són supervisats en les seues pràctiques anticonceptives i pressionats per a la pràctica del abort forçat i l'esterilisació.

Ajuda d'Estats Units per al control demogràfic en China

Encara en la guerra freda, els Estats Units veuen en temor el ràpit creiximent demogràfic de tot el Tercer Món i en especial de China, a qui presta assessorament i finançació a través de la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF) i del Fondo de les Nacions Unides per a la Població (UNFPA). Despuix de l'arribada al poder de Ronald Reagan en 1981, recolzat per sectors ultraconservadores i antiabortistas, la política de EE. UU. experimenta un gir radical i anirà retirant el seu respal al UNFPA, fins que en 1986 retira tota la finançació per lo que renuncia al control del creiximent demogràfic en China i atres països pobres.

2006 - La població en China supera els 1.300 millons

En 1999 la República Popular China incremente la seua població en 670 millons de habitants respecte a 1953, superant els 1.252 millons. En 2006 les sifres oficials del govern chinenc tiraven més d'1.300 millons de habitants. En 2008 la població estimada era de 1328 millons.[9]

2021 - Prohibició de l'abort que no es realise per raons mèdiques

Per a revertir la seua profunda crisis demogràfica a partir de setembre de 2021 China ha prohibit l'abort que no es realise per raons mèdiques.[1][2]

Vore també

Bibliografia

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 China prohibe l'abort que no es realise per raons mèdiques
  2. ↑ 2,0 2,1 «China to clamp down on abortions for ‘senar-medical purposes’» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-02-11.
  3. ↑ Hesketh, Therese . Lu, Li. Xing, Zhu Wei, Sept 2005, “The Effect of Chinenca’s One-Child Family Policy After 25 Years, The New England Journal of Medicine, Vol. 353, Iss. 11. Retrieved 3 Sept 2010.
  4. ↑ Nie, Jing-Bao. Feb 2010, “Limits of State Intervention in Sex-Selective Abortion: The Case of China,” Culture, Health and Sexuality, Vol. 12, Iss. 2, p. 205.
  5. ↑ Junhong, Chu, June 2001, “Prenatal Sex Determination and Sex-Selective Abortion in Rural Central China,” Population and Development Review, Vol. 27, Iss. 2, p. 262.
  6. ↑ Nie, Jing-Bao. Feb 2010, “Limits of State Intervention in Sex-Selective Abortion: The Case of China,” Culture, Health and Sexuality, Vol. 12, Iss. 2, p. 206. Retrieved 3 Sept 2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 China i el fill únic. La política de control demogràfic més famosa del món: China i el fill únic, en Apunts de demografia per Juliol Pérez Díaz
  8. ↑ Citat per Massimo Livi Bacci, Història mínima de la població mundial (1990), Barcelona, Ed. Ariel, 2009, ISBN 978-84-9892-005-5, pg. 174
  9. ↑ Població China, cens i estimada, total i unitats administratives

Vore també