Abonaments climàtics
Els abonaments climàtics són un instrument financer que perseguix la movilisació de capital per a mitigar el canvi climàtic i conseguir els objectius del Acort de París per a llimitar el calfament mundial a 1,5 graus centígrats.
Entre 2014 i 2019, la taxa de creiximent anual promig de l'emissió d'Abonaments Climàtics Estàndart va ser del 288% i en giner de 2022, el volum de deute certificat com a abonament climàtic va alcançar els 218.000 millons de dólars nortamericans. Dita sifra es va alcançar a través de l'emissió de 451 instruments de deute entre els que trobem préstams, abonaments, reinversión comunitària, abonaments de titulización, abonaments privats, unitats en fideicomiso, acorts de recompra, abonaments locals o abonaments sobirans.[1]
El transport de baix en emissions de carbono és la principal activitat certificada, seguit de l'energia solar, els edificis de baixes emissions de carbono i l'energia eòlica.[2]
En 2021, els emissors en sèu en França varen ser els majors emissors de certificacions per volum (19%), seguits dels situats en els Estats Units (15%), els Països Baixos (14%), China (9%) i Austràlia (8%).
Història
[editar | editar còdic]En 2009, el Banc Europeu d'Inversions (EIB) posa en marcha el programa d'abonaments de concienciació climàtica “Climate Awareness Bonds”. En decembre d'eixe mateix any, durant la celebració de la COP15 de Copenhague, la Ret Internacional de Centres Financers Sostenibles (FC4S), inaugura l'iniciativa d'Abonaments Climàtics, en l'objectiu de finançar una transició cap a una economia baixa en carbono.[3]
En decembre de 2010, l'iniciativa “Climate Bond” publica l'estàndart i el mecanisme de certificació dels abonaments climàtics.[1]
En 2014 naix el primer abonament climàtic certificat destinat a la finançació un proyecte solar en base en Willersley, Regne Unit.[4] Eixe mateix any, el Banc Nacional d'Austràlia emet el primer abonament climàtic certificat emés per un banc en un valor de 300 millons de dólars australians per a finançar proyectes d'energia renovable en una capacitat productiva de 2GW.[5]
En setembre de 2015, una empresa de Nova Zelanda dedicada a l'energia geotèrmica, emet el primer abonament climàtic corporatiu certificat, creant un programa de préstams verts certificats dirigit a inversors que desigen finançar actius de generació renovable existents i futurs que complixquen en els principis d'abonaments verts i l'estàndart d'abonaments climàtics.[6]
En novembre de 2015, Mèxic, a través del banc de desenroll estatal Nacional Financera, emet el primer abonament vert en certificació d'abonament climàtic en Llatinoamèrica. Els recursos obtinguts varen ser destinats a finançar nou parcs eòlics en Oxaca. Eixe mateix més, la ciutat de París llança la primera emissió d'abonaments climàtics de la ciutat per valor de 300 millons d'euros en l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en un 75% per a 2050.[7]
Estàndart i certificació
[editar | editar còdic]La certificació d'abonament climàtic naix en 2010 de la mà de l'iniciativa Climate Bonds, en l'objectiu de fer créixer el mercat renda fixa per a solucions al canvi climàtic, oferir garanties de que l'instrument financer està alineat en els objectius de l'acort de París i que els ingressos obtinguts s'administraran d'una manera adequada.
Este tipo de certificació deu ser otorgada per un verificador aprovat per l'iniciativa Climate Bonds, entitat desenrolladora de l'estàndart, que assegurarà que complix els criteris del mateix.
Esta certificació pot otorgar-se abans de l'emissió de l'instrument financer. Posteriorment, una volta emés, l'emissor deurà conformar la certificació obtenint un informe de garantia que deu ser entregat a l'organisme verificador.
Els abonaments climàtics poden ser emesos per empreses, desenrolladors de proyectes, fabricants, bancs, governs locals, entitats respalades pel govern o governs nacionals.[8]
Criteris de sostenibilitat
[editar | editar còdic]Els abonaments climàtics s'evaluen atenent als següents criteris:[9]
Abans de l'emissió
[editar | editar còdic]- Selecció de proyectes
- Processos i controls interns
- Informes previs a l'emissió
Despuix de l'emissió
[editar | editar còdic]- Proyectes i actius nominats
- Us dels ingressos
- Procedència dels ingressos
- Confidencialitat
- Informes
- Taxonomia d'abonaments climàtics
- Criteris tècnics
- Tinença del proyecte
- Periodo de liquidació
- Assignació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Certification under the Climate Bonds Standard» (en en). Climate Bonds Initiative.
- ↑ «Les certificacions d'abonaments climàtics varen aumentar exponencialment en 2020» (en és). Diari Responsable.
- ↑ «Climate Bonds Standard (old)» (en en). Positive Finance.
- ↑ «Big60Million Solar Bond» (en en). Climate Bonds Initiative.
- ↑ «NAB issues first Australian dollar-denominated climate bond - Clean Energy Finance Corporation» (en en). www.cefc.com.au.
- ↑ «NAFIN:: Primer Abonament Vert Mexicà». www.nafin.com.
- ↑ «Cities100: Paris - Dedicated Climate Bonds for Cities» (en en-gb). C40 Cities.
- ↑ climatebonds.net.
- ↑ «Climate Bonds Standard» (en en-us). Infrastructure Tool Navigator.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bonos climáticos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.