Abadia territorial de Claraval
El abadia territorial de Claraval (en latín: Abbatia Territorialis Claravallensis in Brasília i
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Brasil. Es tractava d'una abadia territorial llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Pouso Alegre. Va ser suprimida el 31 de juliol de 2002.
Territori i organisació
[editar | editar còdic]L'abadia territorial tenia 844 km² i estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en els municipis de Claraval i Ibiraci en la part occidental del estat de Mines Gerais.
La sèu de l'abadia territorial es trobava en la ciutat de Claraval, en a on es troba l'abadia de Claraval, l'iglésia de la qual abacial de La nostra Senyora de l'Esperit Sant era la catedral, i hui pertany a la diòcesis de Guaxupé.
En 2001 en l'abadia territorial existien 2 parròquies: la Catedral de La nostra Senyora de l'Esperit Sant i iglésia de Nossa Senhora dones Dores, en Ibiraci.
Història
[editar | editar còdic]L'abadia nullius de Calaraval va ser erigida pel papa Pablo VI l'11 de maig de 1968 per mig de la bula Caelestis urbis, prenent el seu territori de la diòcesis de Guaxupé. Va ser feta sufragánea de la arquidiócesis de Pouso Alegre.[1]
el seminari abacial va ser erigit en 1972. El primer rector va ser el pare Mauro Cavallo, cisterciense aplegat de l'abadia de Casamari en Itàlia.
A partir de l'entrada en vigor del Còdic de Dret Canònic el 27 de novembre de 1983, el nom abadia nullius va ser remplazado en l'Anuari Pontifici i en el Acta Apostolicae Sedis pel d'abadia territorial.
El 31 de juliol de 2002 va perdre el privilegi de territorialitat per mig del decret Ad uberius de la Congregació per als Bisbes, i el seu territori va ser reagregado a la diòcesis de Guaxupé.[2]
L'abadia de Claraval va ser l'última abadia elevada al ranc d'abadia nullius. De fet, per mig de la carta apostólica Catholica Ecclesia de 1976,[3] hui l'Iglésia catòlica ya no erigix abadies territorials.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (en llatí) Bula Caelestis urbis, AAS 61 (1969), pp. 9-11.
- ↑ (en llatí) Decret Ad uberius, AAS 95 (2003), pp. 218-219.
- ↑ Catholica Ecclesia, en el lloc web de la Santa Sèu.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía territorial de Claraval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.