Abadia de Sant Esteban de Marmoutier
L'abadia de Marmoutier, també coneguda com a abadia de Maursmünster, va ser un monasteri benedictino en la comuna francesa de Marmoutier, en Alsàcia (hui en el departament d'Alt Rin, regió de gran Este. Va ser una de les abadies imperials (Reichsabtei) part del Sacre Imperi Germànic, l'estatus del qual de «immediatea imperial» (Reichsunmittelbarkeit) suponia que responia directament davant l'Emperador, sent per tant un chicotet territori sobirà independent. Eixe estatus suponia numeroses ventages polítiques i financeres, com l'immunitat de l'autoritat religiosa front al bisbe local, i drets per a impondre varis imposts i eixercir justícia.
la Revolució francesa va supondre, en 1789, la dissolució del monasteri i el derrocament o venda de tots els seus edificis. L'iglésia abacial es conserva com a iglésia parroquial i alguns edificis monásticos servixen com casa rectoral i casa consistorial (mairie). L'abadia és hui un dels elements proncipals de la ruta romànica d'Alsàcia.
Història
Esta abadia —hui ubicada en la ruta romànica d'Alsàcia— entre Saverne i Wasselonne, va ser fundada cap a l'any 589 per una comunitat de monges irlandesos dirigits per sant Leobard, discípul de Columbano de Luxeuil, que la va sometre a la regla del seu mestre, regla columbiana. Eixa fundació no va ser possible sense el respal financer del rei d'Austrasia, Childeberto II, qui va dotar a l'abadia d'un gran domini. Llavors coneguda com Aquileia, per la ciutat d'Itàlia, va ser una de les abadies merovingias i una Reichsabtei. En 724, despuix d'un incendi, el monasteri va ser restaurat per sant Maur, el seu quint abad, del que deriva el seu nom actual: Mauri Monasterium, monasteri de Maur (Maursmünster, en alemà, del que Marmoutier és la versió francesa.)
Abadia real, va ser ricament dotada pels reis merovingios i va deure la seua prosperitat als seus vasts dominis.[1] En 728 sant Pirmino va reformar els monasteris columbanos en Alsàcia, incloent Marmoutier, i va introduir la regla de Sant Benito, per Benito de Nursia. baix el liderage del rei Luis el Piadós, en 816, Benito d'Aniane i alguns monges es varen instalar allí. Un segon incendi la va tornar a destruir en 824, va ser reconstruïda i confiat a Drogue, germà del rei Luis el Piadós i bisbe de Metz. L'iglésia de l'abadia va ser consagrada en 971 per Erchenbald, bisbe d'Estrasburc. La magnífica frontera de l'iglésia data d'eixe últim periodo i del XI.
Despuix de dos sigles de restricció i de pèrdua d'ingressos, l'abadia, baix l'autoritat de l'abad Meinhard i dels seus successors en el XII, va gojar d'un llarc periodo de creiximent i prosperitat, incloent la consolidació d'un gran territori. En el XII es va construir l'iglésia abacial de sant Esteban, que encara hui es manté com una imponent iglésia romànica. L'extrem oest, en les seues tres torres massices, és especialment cridaner.
En els sigles XIII i XIV la prosperitat de l'abadia va escomençar a declinar, i es va involucrar en llargues disputes sobre les seues propietats, principalment en la família de Geroldseck, senyors de la ciutat de Maursmünster, ara Marmoutier, que havia creixcut al voltant de l'abadia. Marmoutier també va resultar greument danyada durant la Guerra dels llauradors alemans de 1525, quan una turba va saquejar l'edifici i va destruir la biblioteca, i novament en la guerra dels Trenta Anys, quan va sofrir una invasió de soldats suecs en 1631. baix la pau de Westfalia al final de la guerra (1648), la propietat de gran part d'Alsàcia va ser transferida a França.
L'última part del XVII va experimentar un resorgiment de les fortunes de l'abadia, i en el XVIII, particularment baix els abat Anselm Moser i Placid Schweighäuser, es va mamprendre la reconstrucció, inclós el cor de l'iglésia en la década de 1760. No obstant, la Revolució francesa va vore la dissolució del monasteri i el derrocament o venda de tots els seus edificis.
L'iglésia abacial es conserva com a iglésia parroquial i uns atres dels edificis monásticos ara servixen com el presbiteri i casa consistorial (mairie).
Vore també
Bibliografia
- Kubach; Will, Robert (1968). Zeitschrift für Kunstgeschichte, pp. 143-211. doi:10.2307/1481700.
- Goldinger, Walter, 1938. Dau Verfassung dones Klosters Maursmünster im Elsaß, en: Zeitschrift für donat Geschichte dones Oberrheins, 90, 1938.
Referències
- ↑ Marie-Josèphe Lussien-Maisonneuve (agost de 1999). Abbayes de France (en fr), Minerva. ISBN 2-8307-0545-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de San Esteban de Marmoutier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.