Abadia de Saint-Guilhem-li-Désert
La abadia de Saint-Guilhem-li-Désert (en francés: abbaye de Saint-Guilhem-li-Désert o abbaye de Gellone) és una abadia benedictina fundada en 804 per Guillermo I de Tolosa, situada en la localitat de Saint-Guilhem-li-Désert en el departament francés del Erau.
Forma part dels Camins de Santiago en França, declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998 en el còdic 868-032.[1]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]En el 774 Witiza (posteriorment conegut com sant Benito de Aniane), fill del comte visigodo de Maguelone (Herault) abandona la cort de Carlomagno per a unir-se a l'orde benedictina en Saint-Seine (prop de Dijón). Abandonaria dit monasteri per a fundar un atre en 782 en Aniane seguint la regla de sant Benito de Nursia.
A dit monasteri es retiraria despuix d'una vida de guerres Guillermo, duc d'Aquitània i comte de Tolosa (també membre de la cort i primer de Carlomagno) que a la seua volta ho abandonaria en el 806 per a dirigir-se a la vall del Gellone a fundar un cenobio en el nom de Saint-Guilhem de Gellone.
A la seua mort en 812 se li escomença a venerar com a sant i se li fa protagoniste d'un cantar de gesta (Li cycle de Guillaume de Gellone) que contribuïx a propagar la fama de l'abadia.
Pronte es convertix en una etapa ineludible de la branca del Camí de Santiago que travessa Arlés acodint a ella els peregrins per a venerar el tros del Lignum Crucis deixat junt en atres relíquies sagrades pel seu fundador Guillermo I el Sant.
L'abadia actual
[editar | editar còdic]El primer abad conegut és Juliofred, que apareix en un document de donació en el 925, si ben els archius primigenis es varen destruir en un incendi en el XI que donaria lloc a una série de pleits en el monasteri de Aniane despuix dels que en 1090 el papa Urbà II reconeix l'independència de l'abadia.
Al començament d'eixe mateix sigle baix el mandat de l'abad Pierre I s'havia procedit a reconstruir íntegrament l'abadia, seguint l'estil romànic que imperava en aquella época. En el sigle posterior es reforma el claustre escomençant ya a denominar-se Saint-Guilhem-li-Désert. També a finals de el XII es traslladen de la cripta a un sarcòfec de marbre en l'altar major els restants de Guillermo I per a ser objecte de veneració pública.
El decliu començaria en 1569 durant les guerres de religió quan despuix de ser saquejada deu vendre's part del seu patrimoni per a costejar les reparacions. Accentuat en els anys l'abadia entre en el XVII en alvançat estat d'abandó, lo que motiva el seu traspàs a mans de la Congregació de Sant Mauro, els qui conseguixen salvar lo principal.
Nacionalisada durant la Revolució francesa es conserva l'iglésia en caràcter parroquial, passant l'edifici principal a eixercitar diverses funcions com a fàbrica de fils o curtiduría.
En 1840 el servici de Monuments Històrics es fa càrrec d'ella (o de lo que quedava despuix d'haver segut utilisades parts de la mateixa com a pedrera de pedres per a atres construccions) iniciant una série de reformes que l'han tornat bona part del seu llustre anterior.
Descripció
[editar | editar còdic]
Com és habitual l'edifici actual mescla parts de distintes époques. Externament no queda res de l'iglésia original, si be en 1962 varen ser descoberts restants d'una segona construcció prerrománica que daten provablement de el X.
Provablement destruït en un incendi este edifici dona pas a l'actual (XI) d'estil romànic, en una nau principal de 18 x 6 metros tancada en volta de canó. D'ell destaca el seu ampli àbsit (tanca la nau principal aixina com el llarc de les dos laterals a la seua volta tancades per absidiolos) que presenta 18 hornacinas i cridaners contraforts exteriors.
A esta época cap provablement atribuir la planta baixa del claustre, sent la superior és de el XII. Esta divisió en dos nivells s'usava per a separar a monges i devots, podent accedir-se a unes tribunes especials en el transepto (colocades en el XV) únicament per la part de dalt (la reservada al clero). La segona planta es va perdre, sent el conjunt restant desmontat i venut en 1905 i trobant-se reconstruït en el museu The Cloisters de Nova York.
Es conserva també la frontera principal en la seua torre-campanar i el portal de mig punt que dona accés al nàrtex.
Destaca l'altar de Sant Guillermo (finals de el XII) realisat en marbreés blanc i negre i que representa dos escenes. A l'esquerra un Pantocrátor rodejat dels Evangelistes i a la dreta un Crist crucificat, abdós rodejades de motius vegetals.
L'altar major és de el XVIII.
En l'antic refectorio es pot observar una colecció de làpides entre les que destaca la del fundador de l'abadia, aixina com les de les dos germanes de Guillermo (Albane i Bertane).
En 2007 s'ha procedit a la restauració de dos fresca que s'havien conservat parcialment (un representant l'Anunciación i un atre a la Verge agenollada).
Sacramentario de Gellone
[editar | editar còdic]En la Biblioteca Nacional de França es conserva el Sacramentaire de Gellone, un llibre llitúrgic (menys complet que un missal) de l'época carolingia (finals de el VIII) utilisat pels monges de l'abadia durant les seues cerimònies. Este document és particularment valiós per la seua iconografia prerrománica.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista de l'abadia.
-
Relleu de Sant Benito de Aniane i Sant Sant Benito de Nursia.
-
Vista aérea de l'abadia.
-
Transepto de l'iglésia.
-
Claustre.
-
Altar de Sant Guillermo.
-
Una atra vista del claustre.
-
Pont del Diable (XI) aigües avall de l'abadia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Unesco. «Chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France» (en francés). Unesco.org. Consultat el 25 d'agost de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cartulaire de Gellone - Alaus, Cassan, Meynial, - (1897, Martel)
- Cartulaire de Gellone - Tables dones Noms de Personnes et dones Noms de Lieux - Camps, Hamlin, Richard (1994, Clerc)
- Llenguadoc roman - Saint-Jean, Robert. (1975, Zodiaque)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Saint-Guilhem-li-Désert.- Web de l'abadia (en francés i anglés)
- Web de la comuna(en francés)
- Claustre de Saint-Guilhem-li-Désert (en anglés)
- En la web de l'Oficina de Turisme de la vall del Herault (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Saint-Guilhem-le-Désert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Abadies romàniques de França
- Monuments històrics de França classificats en 1840
- Monasteris benedictinos en França
- Arquitectura de França del sigle IX
- Abadies de la regió d'Occitània
- Erau
- Via Tolosana
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en França (Camins de Santiago)
- Iglésies dedicades a Sant Guillermo I de Tolosa
- Congregació de Sant Mauro
- Monasteris fundats en el sigle IX
- Patrimoni de l'Humanitat