Anar al contingut

Abadia de Saint-Corneille de Compiègne

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abadia de Saint-Corneille de Compiègne

L'abadia de Saint-Corneille es troba en Compiègne (876-1790), 75 km al nort de París, en la regió de Valois, i primer es va cridar Sainte-Marie o Notre-Dona'm. Més tart va passar a cridar-se Saint-Corneille i també es coneix com Saint-Cyprien. Esta abadia imperial i real, fundada per un emperador, per a succeir o a lo manco rivalizar en la capella palatina d'Aix-la-Chapelle, va ser consagrada per un papa i va ser lloc de reunió de varis concilios.

Varis reis carolingis i robertinos com Luis II el Tartamut (877), Eudes de França (888), Luis V de França (979) i Hugo de França (1007-1025) varen ser consagrats o enterrats dins dels seus murs. En 987, va ser dins d'ella que una assamblea va reconéixer al rei Hugo Capeto. Pero, despuix de 987, l'influència de l'abadia va disminuir i es va tornar casi exclusivament provincial. No obstant, als ulls tant dels príncips com del poble, va seguir sent, pel seu passat i les seues precioses relíquies, una ilustre abadia real.

L'història de la ciutat de Compiègne i de Valois està íntimament lligada a la de la seua abadia. No obstant, inclús quan els canonges varen donar pas en 1150 als monges de l'orde de Sant Benito, es varen mantindre les tensions, pero també els interessos comuns. Els monges encara tenien relacions conflictives en els poderosos senyors locals i els bisbes de Soissons. Els reis i papes devien protegir-els constantment o, més rarament, moderar les seues ambicions. L'abadia encara albergava, durant el Renaixença, moltes relíquias, banderes arrebatades a l'enemic i rebia a príncips i reines. Inclús té els seus huit orgullosos barons. Els seus abat varen eixercir un poder durador en la vall mija del Oise i en Compiègne. No obstant, el règim de la comienda i la reunió de la seua mensa en l'abadia real de Val-de-Grâce provocaran el seu decliu. la revolució francesa de 1789 va posar fi al seu casi milenària història. L'abadia real, encara rica i famosa, Panteó de Compiègne, va ser profanada, saquejada i abandonada en 1793. Els últims vestigis de l'abadia varen ser bombardejats en 1940 per avions alemans durant la Segona Guerra Mundial.

Naiximent i apogeu de l'abadia

La fundació de l'Abadia de Notre-Dona'm de Carlopolis (876)

Pipino el Breu va convocar un concilie en Compiègne en 757. Este príncip va fer colocar en la capella del palau el primer orgue conegut en França, un regal de Constantino V, l'emperador d'Orient.[1] El compendio ya tenia una importància considerable en la França occidental inclús abans de la mort de Clotario I en esta ciutat en 561.

Carlos II el Calvo va establir gradualment Compiègne com la sèu principal de la seua autoritat real i després imperial. Pero de cap manera es pot parlar d'una verdadera capital. El poder no estava res centralisat i Verberie i Compiègne eren sol dos palaus entre molts uns atres. Consagrat emperador en Roma, en el Nadal de 875, Carlos va fundar en 876 l'abadia de Notre-Dona'm de Carlopole, SS. Cornelius et Cyprianus Compendiens, ou Compendiense Monasterium,[2] que va establir en l'emplaçament de l'antic palau merovingio, mentres que ell mateixa va fer construir un nou palau prop del riu Oise, per al que l'abadia va servir com a capella imperial. Es va inspirar fortament en el model del palau del seu yayo Carlemany, en Aix-la-Chapelle.[3] Carlopolis és la capital de l'Imperi.[4] L'agrupació dels diferents edificis era necessària per a l'eixercici del poder i la vida d'una cort (incloent l'aula per a la recepció, edificis residencials i una capella per a que l'emperador i la seua cort asistiesenn a l'ofici diví i pogueren llegitimar el seu poder espiritual i acaronar la seua futura tomba).

El papat, durant este breu periodo, va jugar un paper prou important en el sí de l'Imperi, pero certament res comparable al seu omnipotencia a partir del XI. Va ser necessari que en 877, setenta y dos bisbes es reuniren en Compiègne i que el papa Juan VIII presidira eixa assamblea, per a que l'iglésia de Saint-Corneille siga consagrada. Carlos II el Calvo és malnomenat el calp, no en raó d'una calvicie, sino perque el Erro en l'expressió: Temps no vàlit877de maig de 5, dia de la consagració de la colegiala de Sainte-Marie, futura abadia de Saint-Corneille, es va rapar el cap. com a senyal de sumissió a l'Iglésia, a pesar de la costum franca de que el rei duguera el pèl llarc. I Carlos II el Calvo considera que eixes gràcies purament temporals no eren suficients per a decorar esta iglésia naixent. Ademés del trasllat de precioses relíquies, va demanar al papa Juan VIII que li concedira privilegis que farien famosa a l'iglésia de Compiègne.[5]

El primer abat de Saint-Corneille va ser Hincmaro (806-882), futur arquebisbe de Reims.[2] El rei va posar allí a 100 canonges.[6] Pero este filòsof i teòlec del IX, va morir en 876 en el moment de la seua creació.

Els successors de Carlos II el Calvo, els carolingis de França occidental, seguiran considerant els seus palaus de Compiègne i de Verberie i esta abadia com els successors del palau d'Aix-la-Chapelle i de la capella palatina.

En temps dels carolingis (877-987)

El fill de Carlos II el Calvo, Luis II el Tartamut, va ser entronisat i consagrat en Compiègne en 877, en la capella palatina, a on va ser enterrat dos anys despuix, en 879.

L'abadia pren, baix els seus successors, una gran importància i adquirix immenses riquees. La ciutat va ser construïda a l'ombra de l'abadia. Va ser governada pels priors i decans.[7]

Els canonges tenien dret a falcar monedes. Carlos III el Simple, rei de 898 a 922, confirma la donació que Frederuna, la seua esposa, havia fet a l'iglésia de Compiègne de la mitat de les monedes en la ciutat de Cainsei, o més be en la de Ponthion, «ancien palais de nos rois» [l'antic palau dels nostres reis][8] Una torre de la Moneda és visible en gravats de l'abadia i és citada en molts texts en el cantó de l'horta de la colegiata de Saint-Corneille, despuix de l'alliniació de les cases dels canonges.[9] Per eixe dret a la mitat de la moneda cal entendre certament la participació en els beneficis obtinguts de l'emissió d'efectiu, o be el dret a falcar un número de denaris i óbolos igual al que el castell posara en circulació. No existix cap moneda en el nom de Saint-Corneille ni de cap abad.

No obstant, l'abadia va ser parcialment destruïda pels vikingos[2] en 882 i incendiada en 912 i 916[10] i reedificada per Carlos el Simple[11] des de 917.[4] Per això, l'abadia de Saint-Corneille va deure elegir advocats o defensors. Primer es va posar baix la protecció dels comtes de Champany, que eren de la casa de Vermandoi en eixa época, i després baix la dels senyors de Roucy.[12]

L'orde monástica dels canonges regulars, la disciplina dels quals s'havia relaixat en mig de les guerres i dels tumults, va cridar en 816 l'atenció de Luis el Piadós (778-840). En setembre d'eixe any, este monarca va invitar als bisbes reunits en Aix-la-Chapelle a redactar una regla per als canonges.[13]

Eudes, que era robertiano, va ser elegit rei dels francs i coronat el Erro en l'expressió: Temps no vàlit888de febrer de 29 en l'abadia de Saint-Corneille en Compiègne, per Gautier, arquebisbe de Sens.

En 978, el rei Otón II del Sacre Imperi va saquejar el palau i l'abadia de Compiègne com a represàlia per l'atac al seu palau en Aix-la-Chapelle.[14]

El dumenge de Pentecostés, Erro en l'expressió: Temps no vàlit979de juny de 8, el pare de Luis V, Lotario, ho va associar al tro i ho va fer coronar en l'abadia de Saint-Corneille en Compiègne per Adalberón, arquebisbe de Reims. Luis V va ser enterrat en l'iglésia de l'abadia de Saint-Corneille de Compiègne en 987.

Posteriorment, els reis seran coronats casi sempre en catedrals. Compiègne ya no serà el centre de França occidental, que ara es troba més al sur. No obstant, els primers Capetos faran múltiples donacions i concessions a l'abadia real.

Notes

  1. ↑ Voir début de l'article [1] archivat en Wayback Machine..
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Calmet, 1722, p. 225.
  3. ↑ Procès-verbaux, rapports et communications diverses, de Société historique de Compiègne, 1934-36, p. 2.
  4. ↑ 4,0 4,1 ,, p. 44.
  5. ↑ Cochin, 1822, p. 252.
  6. ↑ Encyclopédie théologique, ou Série de dictionnaires sur toutes els parties de la science religieuse, pub. parell M. l'abbé Migne… p. 420.
  7. ↑ Dictionnaire d'ascétisme…, parell els abbés J.-C. G. et J.-C. P., T. 2, contenant en outre Li traité de la perfection du chrétien, parell li cardinal de Richelieu. Els secrets de la vie spirituelle, qui en découvrent els illusions / parell li R. P. François Guilloré, Paris : J.-P. Migne, 1854, p. 1192.
  8. ↑ Duby, Monnaie dones barons et dones prélats, prenga II, p. 247.
  9. ↑ Plans modernes de 1509 et de 1567.
  10. ↑ L’Oise, De la Préhistoire à nos jours, Bordesoules, p.119.
  11. ↑ Histoire de saint Augustin, parell M. Poujoulat…, sixième édition, p. XXXI.
  12. ↑ Encyclopédie théologique, ou Série de dictionnaires sur toutes els parties de la science religieuse, pub. parell M. l'abbé Migne… p. 420.
  13. ↑ Revue de l'art chrétien, de Société de Saint-Jean, p. 549.
  14. ↑ Ernest Lavisse, Histoire de France illustrée depuis els origines jusqu'à la Révolution, 1911, page 410, et Collection de textes pour servir à l'étude et à l'enseignement de l'histoire, 1925, page 26.

Bibliografia

  • Augustin Calmet (1722). Dictionnaire historique, critique, chronologique, géographique et littéral de la Bible (en fr).
  • Albert Caplain (1930). L'abbaye Saint-Corneille de Compiègne, Sa restauration (en fr), Oise: Imprimerie de Compiègne.
  • Henri Cochin (1822). Œuvres complètes de Cochin, avocat au Parlement de Paris (en fr), L'Editeur, Fantin.
  • Collectif (1988). Histoire de Compiègne (en fr), Éditions dones Beffrois.
  • Louis de Graya, escuyer, sieur de Treville, Els huit Barons Fïeffez de l'Abbaye royalle de Saint-Corneille de Compiègne, leur institution, leur noblesse et leur Antiquité, Noyon, 1686. Contient dones choses curieuses et intéressantes sur l'origine dones fiefs et sur l'inféodation. À la fi on trouve un catalogue dones abbés de Saint-Corneille.
  • Pierre Héliot(1965).«L'église abbatiale de Saint-Corneille à Compiègne».Bulletin monumental . Société française d'archéologie.Paris:123(3)doi:10.3406/bulmo.1965.3932.Consultat el 1 de decembre de 2015.
  • Ernest Lavisse (1911). Histoire de France illustrée depuis els origines jusqu'à la Révolution (en fr).
  • [enllaç trencat]
  • Abbé de Migne, Encyclopédie théologique, ou Série de dictionnaires sur toutes els parties de la science religieuse.
  • Chanoine Morel (1904). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Corneille de Compiègne, Montdidier., Plantilla:Gallica
  • Chanoine Morel (1909). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Corneille de Compiègne, Paris., Plantilla:Gallica
  • (1977) Cartulaire de l'abbaye de Saint-Corneille de Compiègne, Paris., Plantilla:Gallica
  • Émile Morel, Li Saint suaire de Saint-Corneille de Compiègne, 1904.
  • Société historique de Compiègne, Procès-verbaux, rapports et communications diverses, 1934-1936.
  • Société de Saint-Jean, Revue de l'art chrétien.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_Saint-Corneille_de_Compiègne&oldid=1573506»