Abadia de Redon
L'abadia del Sant Salvador de Redon (en francés: Abbaye Saint-Sauveur de Redon), o solament abadia de Redon, és una antiga abadia benedictina francesa fundada en 832 per San Convoión en Redon, en el punt a on el riu Oust desemboca en el Vilaine, en la frontera entre Neustria i Bretanya, hui en l'actual departament d'Ille-et-Vilaine.
Història
En l'any 832, Ratwili, un noble local, va regalar a Convoión i als seus companyers un terreny[1] en un ombrós tossal (locus desertus) que domina la confluència del Oust i l'Vilaine, a on Convoión va fundar un monasteri, dedicat al Sant Salvador, i es va convertir en el seu primer abad.[2]
Tant el comte Ricwin de Nantes com Raginarius (Rainer), bisbe de Vannes,[3] es varen negar al principi a recolzar la nova fundació, i varen influir en l'emperador Luis el Piadós en contra. No obstant, en l'any 834 el nou monasteri va obtindre el patrocini de Nominoe, princeps i més tarde primer duc de Bretanya, com ho demostra la seua cèdula, de la que va ser testic el bisbe Raginarius, que segons pareix havia superat la seua oposició inicial.[4] Despuix de la decidida intervenció en favor de Convoión tant d'Ermor, bisbe d'Aleth, com de Félix, bisbe de Quimper, l'emperador Luis va consentir en reconéixer la nova fundació, el 27 de novembre de 834. En un diplomar de l'any 850, Carlos el Calvo, successor de Luis, li va concedir l'immunitat i va confirmar la seua protecció. Les relacions de Convoión en el successor de Raginarius, el bisbe Susannus de Vannes (838-848), varen ser no obstant aparentment tenses, ya que Convoión ho va denunciar pel seu modo de vida davant el Papa. Va ser el següent bisbe, Courantgern (850-868), qui va acabar per abolir la supervisió episcopal de l'abadia a causa de les incursions normandas, que feyen massa perillós per als monges viajar per terra a Vannes per a la seua ordenació.
Quan el fundador, Ratwili, va caure malalt, els monges varen poder curar-ho. En agraïment, va enviar al seu fill Liberio al monasteri com oblato i li va fer més donacions de terres. L'abadia també va rebre numeroses donacions dels llauradors lliures locals (machtierni), que, certament, a sovint varen ser impugnades pels seus parents. Ademés, en les terres franques a l'est de l'Vilaine, l'abadia va ser adquirint possessions, que varen aumentar per mig de compres estratègiques de terres. Alguns monasteris més chicotets sembla que es varen posar baix l'autoritat de Redon, de forma més o menys voluntària. En l'any 870 ya hi havia 25 monges en la comunitat.
En 863, Salomón, duc de Bretanya, (857-874) donó a l'abadia una finca en Plélan, a on Convoión va construir una iglésia i un monasteri, dedicat a Sant Maixent a partir de les relíquias miraculoses que allí es conservaven de Sant Majencio de Poitou (francés: Maixent).
En l'any 867, Convoión va deixar el càrrec d'abad per la seua alvançada edat i va morir un any despuix, el 5 de giner de 868. El seu successor va ser Ritcant (867-871). Durant el seu mandat, Redon, de la mateixa manera que tota la regió al voltant de les desembocadures del Loira i de l'Vilaine, va sofrir molt els atacs dels pagans normandos. En l'any 852, l'iglésia es va lliurar de la destrucció només per un aparent milacre: els normandos remontaven el Loira en dos flotes, quan es varen vore obligats per una tormenta a refugiar-se en l'iglésia abandonada, a on varen encendre les veles de l'altar i alguns varen beure el vi de la comunió. Els que varen beure el vi, deliraron i varen morir, mentres que els que no ho havien begut, varen sobreviure.
Els monges de Redon finalment es varen vore obligats per les invasions a retirar-se en 921 a Auxerre i en 924 a Poitou, i no varen poder retornar al seu propi monasteri fins a finals del X.
L'abadia va alcançar el seu apogeu a finals del XI i el XII, quan governava 27 priorats i 12 parròquies en tota Bretanya, i era un popular destí de pelegrinage.[5]
Francisco I, duc de Bretanya sentia un especial carinyo per Redon i desijava ser enterrat en l'abadia. En 1449, com a mostra del seu favor, va solicitar al Papa Eugenio IV que Redon fora la sèu d'una diòcesis, en l'abad com a bisbe, i el 10 de juny de 1449 es va emetre una bula a tal efecte. Els bisbes veïns de Rennes, Vannes i Nantes, els territoris dels quals es vorien reduïts per la creació de la nova diòcesis, varen protestar tant, no obstant, que el Papa va revocar la seua decisió i va emetre una atra bula suprimint-la, el 20 de decembre de 1449. No obstant, Francisco I va ser enterrat en l'iglésia de l'abadia despuix de la seua mort, el 18 de juliol de 1450.
En 1478 l'abadia va passar al control dels abad comendatarios, entre els que es trobava el moradura Richelieu, des de 1622. Va ser suprimida en 1790 durant la Revolució Francesa.
En 1839 la propietat va ser adquirida pels Eudistas, que la varen transformar en un colege. En l'actualitat és un colege catòlic privat.
Atres sepelis
Notes
- ↑ Guincalon, Louhemel, Condeloc (later Saint Condeloc), Conhoiarn, Tethwiu, Riowen or Riwelen, Wentenwion, Artwolau, Cundeleus or Cunneus
- ↑ The hill was also believed to be the abode of demons, who tormented the monks with visions and drove the local people, or baix they claimed, to attack the monastery.
- ↑ who at Vannes had previously made Conwoïon a deacon
- ↑ Nomioe was buried here after his death on 7 March 851
- ↑ "La France dones abbayes romanes", in Notre Histoire, no 201, July 2002
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Redon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.