A rationibus
A rationibus (en llatí: procurator a rationibus)[1] va ser el secretari de Facenda en l'imperi romà i encarregat del tesor imperial. Les seues responsabilitats involucraven monitorear els ingressos i despeses de l'estat i mantindre els contes del fisc, lo que li donava al rationibus una influència considerable.[2]
Creació del càrrec
[editar | editar còdic]El càrrec va ser creat originalment per Augusto, qui necessitava informes precisos i complets de les finances de l'estat per a eixercir el control presupostari, i per esta raó segurament li'l va donar als membres de la seua llar, provablement libertos. Este paper va ser després institucionalisat en la posició del a rationibus, a qui se li va pagar un salari pel aerarium i se li va otorgar una oficina en les estàncies palatinas, baix Tiberio.[3] Les famílies patricias romanes com els Junys Silanos també podien haver designat als seus contables com a rationibus, encara que esta costum va caure fòra de la pràctica quan l'oficina imperial del d'este càrrec es va institucionalisar i va desaparéixer baix el regnat de Nerón.[4]
Funcions
[editar | editar còdic]Dins del seu paper, la cuidadosa contabilitat de les despeses militars, els costs de la distribució pública de grans, les construccions religioses i els proyectes d'infraestructura, pero també estaven entre les tasques més importants del rationibus, el embellecimiento del palau imperial, i els ingressos públics del proyecte, per eixemple, dels diverses mines.[4] Ademés, el també era responsable del comportament dels magistrats del fisc i les queixes públiques es dirigien a la seua oficina.[5] El praepositus a rationibus va ser ajudat pel seu principal subordinat, el proximus a rationibus, i es va basar en gran mida en la confiança contínua de l'emperador, com ho demostren les conseqüències de Tiberio Juliol Despedixc de Aug. lib.[6] A voltes, les oficines del a rationibus i ab epistulis , el secretari a càrrec de la correspondència imperial,[7] es varen unir, per eixemple, en el cas de Tiberio Claudio Vibiano Tértulo.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aubert, 1994, p. 390.
- ↑ Jones, 1950, pp. 20-29.
- ↑ Weaver, P.R.C. (1967). Social Mobility in the Early Roman Empire: The Evidence of the Imperial Freedmen and Slaves. Past & Present, 37, pp. 3-20
- ↑ 4,0 4,1 Brunt, P.A. (1966). The 'Fiscus' and Its Development. Journal of Roman Studies, 56 (Partix 1 i 2), pp. 75-91
- ↑ Abruzzi; cf. Corbier, M. (1983). Fiscus and Patrimonium: The Saepinum Inscription and Transhumance in the Abruzzi. The Journal of Roman Studies, 73, pp. 126-131
- ↑ Evans, J.K. (1978). The Role of suffragium in Imperial Political Decision-Making: A Flavian Example. Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 27(1), pp. 102-128
- ↑ Lara Pentinat (2009). Diccionari d'institucions de l'Antiguetat, 1ª edició (en espanyol), Edicions Càtedra (Grup Anaya, Societat Anònima), p. 13. ISBN 9788437626123.
- ↑ Townend, G.B. (1961). The Post of Ab Epistulis in the Second Century. Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 10(3), pp. 375-381
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aubert, Jean Jacques (1994). Brill Academic Pub (ed.). Business Managers in Ancient Rome: A Social and Economic Study of Institores, 200 B.C.-A.D. 250, Partix 250 (en anglés). ISBN 9004100385.
- Bunson, Matthew (2009). Infobase Publishing (ed.). Encyclopedia of the Roman Empire (en anglés). ISBN 1438110278.
- (1950).Journal of Roman Studies(Partix 1 i 2).(40)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «A rationibus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.