Aïllament de processos
En seguritat informàtica, el aïllament de processos, espai o entorn aïllat (en anglés "Sandboxing") és un mecanisme de seguritat que aïlla un programa en eixecució, simulant un entorn virtual, per a evitar que puga afectar a una màquina real.
A sovint s'utilisa per a eixecutar programes o còdics no provats o no confiables, generalment oferits per tercers, per a comprovar si contenen un virus o un atre còdic maliciós, sense arriscar-se a danyar la màquina amfitriona o el sistema operatiu.
Una forma de conseguir l'aïllament és per mig de la emulació. Components com la CPU, la memòria o els dispositius de ret i d'entrada/eixida són simulats dins de l'entorn aïllat. L'amfitrió (la màquina física) li oferix a l'hoste (el procés aïllat) un conjunt reduït i estretament controlat de recursos, en l'objectiu de fer-li creure que està sent eixecutat sobre una màquina real, pero sense donar-li accés directe a estos components. D'esta forma, l'entorn aïllat pot monitorear l'activitat del procés per a, per eixemple, determinar si té un comportament maliciós. [1]
En proporcionar un entorn altament controlat, els entorns aïllats poden considerar-se un eixemple específic de virtualisació.
Alguns eixemples d'aïllament són:
- Els applets són programes que s'eixecuten en contenció dins d'una màquina virtual o un intérpret de scripts que faça l'aïllament. En esquemes d'us d'aplicacions de retransmissió, el applet és descarregat en el client remot i pot començar a eixecutar-se ans que aplegue en la seua totalitat. Els applets són comuns en els navegadors web, els quals usen eixe mecanisme per a eixecutar de manera segura còdic no confiable contingut en pàgines web. Les tres implementacions d'applet més conegudes —Atobó Flash, Java i Silverlight— permeten a lo manco una finestra rectangular en la que és possible l'interactividad en l'usuari i brinda una miqueta d'espai persistent —tot en el permís de l'usuari—.
- Android va ser un dels primers sistemes operatius convencionals en implementar l'aïllament complet d'aplicacions, per mig de l'assignació d'un aneu d'usuari linux propi a cada aplicació. GrapheneOS reforça l'aïllament d'aplicacions per a conseguir una capa adicional de seguritat i evitar aplicacions potencialment malicioses i, a diferència del Android estàndar, permet l'aïllament de totes les aplicacions del sistema operatiu.[2]
- Una cela és un conjunt de llímits en els recursos impost als programes pel núcleu d'un sistema operatiu. Pot incloure quotes màximes d'entrada/eixida, quotes d'espai en disc, restriccions a l'accés a rets i al sistema d'archius. Les celes són usades comunament en servidors virtualizados.
- Les màquines virtuals emulen un ordenador en la seua totalitat, en el qual un sistema operatiu convencional pugues arrancar i funcionar com si estiguera sobre hardware real. El sistema operatiu client està aïllat en el sentit de que no corre nativamente en la màquina amfitriona i pot accedir únicament als recursos —moltes voltes virtuals— que li proporciona l'emulador.
- Aïllament en màquines natives: Els investigadors de seguritat utilisen freqüentment tecnologies d'aïllament per a analisar el comportament de software maliciós. En crear un ambient que simula o replica els sistemes d'escritori objectiu, es pot evaluar cóm el software maliciós infecta i compromet l'equip.
Vore també
Referències
- ↑ «What Is a Sandbox Environment? - Meaning | Proofpoint UK» (en en-gb). Proofpoint (2023-09-13). Consultat el 2025-02-14.
- ↑ «GrapheneOS review: De-Googled goodness [Video]» (16 d'Abril de 2024).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aislamiento de procesos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.