50 Persei

50 Persei (50 Per) és un sistema estelar en la constelació de Perseo de magnitut aparent +5,50. Es troba a 68 anys llum de distància del sistema solar i és membre —de la mateixa manera que Botein (δ Arietis) o κ Tucanae— del «supercúmulo de les Híades», ampli grup d'estreles que compartixen en les Híades el mateix moviment per mig de l'espai.

Estrela principal

L'estrela principal de 50 Persei és una estrela blanc-groga de tipo espectral F7V en una temperatura superficial de 6200 K. Té una lluminositat 2,5 voltes major que la del Sol i un radi un 30% més gran que el ràdio solar. La seua massa estimada és un 22% major que la del Sol. Estos paràmetros són similars als d'Asellus Primus (θ Bootis) o ι Piscium, també estreles de la seqüència principal de tipo F7.

El seu periodo de rotació, entre 2,6 i 3 dies, és molt més breu que el del Sol, aproximadament de 25 dies. Ya que, conforme les estreles envellixen, la seua velocitat de rotació va disminuint, esta es pot utilisar per a estimar l'edat de les mateixes, tècnica coneguda com girocronologia. L'edat de 50 Persei, estimada en esta tècnica, se situa entre 160 i 270 millons d'anys, per lo que es pensa que és una estrela jove.

50 Persei presenta una metalicitat similar al solar ( [Fe/H] = +0,02). Aixina mateix, un excés en l'emissió infrarroja a 24 i 70 μm procedent de 50 Persei sugerix la presència d'un disc circunestelar de pols a la seua entorn.

D'acort a la base de senyes SIMBAD, 50 Persei és una variable eruptiva RS Canum Venaticorum la lluentor de la qual fluctua 0,11 magnituts. Rep la denominació de variable V582 Persei.

Companyeres estelars

A una separació visual de 12 minuts d'arc de l'estrela principal, es pot observar una estrela binaria (ADS 2995) que compartix moviment propi en ella. Les dos components d'esta binaria —separades entre sí 3,6 segons d'arc— tenen magnitut aparent +7,3 i +9,8. La més lluenta d'elles és una nana de tipo G1 o K2.