2dF Galaxy Redshift Survey
En astronomia, el 2dF Galaxy Redshift Survey (Sondeig de corriment al roig de galàxies en un camp de 2 graus), 2dF o 2dFGRS és un sondeig de corriment al roig de galàxies portat a terme per l'Observatori Anglo-Australià (AAO) en el Telescopi Anglo-Australià de 3,9m entre 1997 i l'11 d'abril de 2002. [1] Les senyes d'este sondeig varen ser publicats el 30 de juny de 2003. Esta inspecció va revelar l'estructura a gran escala en una secció de l'Univers local. Fins a giner de 2007 era el segon sondeig de corriment al roig més gran despuix del Sloan Digital Sky Survey, que va escomençar en el 2000. Steve Maddox i John Peacock varen estar a càrrec del proyecte.
Descripció
El 2dF va cobrir un àrea d'uns 1500 graus quadrats, combinant zones propenques als dos pols galàctics nort i sur. [2] El nom es deriva del fet de que l'instrument utilisat cobrix un àrea d'aproximadament 2 graus quadrats.
Les àrees seleccionades per a l'observació varen ser prèviament explorades pel proyecte APM Galaxy Survey (en el que també va treballar Steve Maddox). [2] Les regions inspeccionades cobrixen una miqueta més de 75 graus d'ascensió recta en abdós bandes. la declinació de la banda polar nort va ser d'uns 7,5 graus aproximadament mentres que la declinació de la banda polar sur va ser de 15 graus aproximadament. També es varen observar centenars de camps aïllats de 2 graus quadrats prop de la banda polar sur (vore esta ilustració, a on els círculs negres representen els camps observats, i la malla roja representa l'observació prèvia del proyecte APM).
En total, es va obtindre la fotometria per a 382.323 objectes, també es varen obtindre espectres de 245.591 objectes, dels quals 232.155 eren de galàxies (221.414 d'ells en bona calitat), 12.311 són d'estreles, i 125 pertanyen a quasares. [3] El sondeig va requerir de 272 nits d'observació, repartides a lo llarc de 5 anys.
El sondeig es va realisar en el Telescopi Anglo-Australià de 4 metros, en l'instrument "2dF" instalat en el foc primari, permetent l'observació d'un camp de 2 graus en cada apuntat. L'instrument dispon d'un espectrógraf equipat en dos bancs de 200 fibres òptiques cada u, permetent la mida simultànea de 400 espectres. el magnitut aparent llímit del sondeig és de 19,5, cobrint objectes en un corriment al roig en la seua major part de menys de z = 0,3 i una mija de corriment al roig de 0,11. El volum de l'Univers cobert pel sondeig és d'aproximadament 108 h−1 Mpc3, a on h es correspon al valor de la constant de Hubble, H0, dividit per 100. H0 és aproximadament 70 km/s/Mpc. El major corriment al roig observat correspon a una distància de 600 h−1 Mpc.
Resultats del sondeig
Els resultats principals obtinguts pel 2dF en el camp de la cosmologia són:
- Les mides del paràmetro de densitat de la matèria no relativista (matèria bariónica més matèria obscura més neutrins massius).
- La detecció d'oscilacions acústiques de bariones i, com a conseqüència d'açò, la relació entre la densitat de matèria bariónica i matèria obscura.
- Establiment dels llímits de la contribució dels neutrins massius a la matèria obscura, acotant la suma de les masses de les tres famílies de neutrins a 1,8 eV.
Tots estos resultats estan d'acort en les mides d'atres experiments (principalment en els del WMAP), que confirmen el model cosmológico estàndart.
El sondeig 2dF també nos dona una visió única del nostre entorn còsmic local. Molts supercúmulos descollen, com la Gran Muralla Sloan, la major estructura coneguda en l'univers fins a la data.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «2dF Galaxy Redshift Survey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.