100 metros llisos
| 100 metros<br /> | |
| Millors marques en hòmens | |
| Mundial | Erro al crear miniatura: Usain Bolt 9,58 (2009) |
| Olímpic | Erro al crear miniatura: Usain Bolt 9,63 (2012) |
| Millors marques en dònes | |
| Mundial | |
| Olímpic | Erro al crear miniatura: Elaine Thompson-Herah 10,61 (2021) |
Els 100 metros plans, 100 metros plans o 100 metros plans és una carrera d'atletisme en la que es tenen que recórrer 100 metros en un sol nivellat, lliures de tot obstàcul, en la major rapidea possible. Es considera, en general, com la competició de carreres de velocitat més important. Els millors atletes la realisen en un temps d'al voltant de 10 s (segons) de duració, durant els que efectuen unes 45 trancs en una velocitat mija de 36 km/h (quilómetros per hora).[1]
Està inclosa dins del programa d'atletisme en els Jocs Olímpics des de la seua primera edició per als hòmens i des de la cita olímpica en Ámsterdam 1928 per a les dònes.
Els atletes en el récort mundial de la prova són, en la categoria masculina, Usain Bolt en 2009 en un temps de 9,58 s, i per a la categoria femenina Florence Griffith Joyner en 1988 en una marca de 10,49 s.
Història
La prova dels cent metros plans masculins va formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es varen celebrar en la ciutat d'Atenes en 1896 (la prova femenina no debutaria en uns Jocs fins a l'edició de 1928 celebrada en Ámsterdam). En aquella ocasió es va córrer sobre una pista de cendra i carbó. La posició d'eixida era lliure i cada atleta adoptava la que més creïa que li favoria, resultant vencedor el nortamericà Thomas Burke, l'únic atleta de la prova que va eixir en les mans recolzades sobre la pista i realisant uns forats en el sol per a tindre un millor respal d'eixida.
En 1920, en la fundació de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), es reconeix la primera marca mundial de la prova en la persona de Donald Lippincott, que, en un temps de 10,6 s, va recórrer la distància en la pista olímpica d'Estocolm.
En 1928 els nortamericans George Breshnahan i William Tuttle inventen les paraulotes d'eixida, millorant aixina el punt de respal en l'eixida i optimisant l'impuls que, fins a llavors, s'obtenia practicant sobre la pista de cendra uns menuts clots en els que s'introduïen els peus, pràctica que havia introduït, en 1887, Charles Sherill. No obstant, les paraulotes d'eixida no varen ser reconeguts per l'IAAF fins a 1937.
En 1938 l'IAAF va establir que per a considerar vàlida qualsevol marca de la distància, el vent favorable durant la realisació de la prova devia ser inferior als 2 m/s (metros per segon).
El 20 de juny de 1968, en Sacrament, durant la celebració de les proves de selecció de l'equip nortamericà que hauria de competir en els Jocs Olímpics de Mèxic, els nortamericans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene varen conseguir córrer per primera volta la distància per baix dels dèu segons, fixant la marca mundial en 9,9 s.
L'1 de giner de 1977 l'IAAF decidix abandonar el cronometraje manual, que havia vingut coexistint en l'electrònic des de 1932, establint que tot registre oficial devia realisar-se electrònicament per a tindre validea oficial.
Senyes importants

Archiu:Women's 100M Final - 28th Summer Universiade 2015 Gwangju.webm Al començ de la prova, alguns atletes utilisen trucs sicològics, com tractar de ser els últims en posicionar-se en les paraulotes d'eixida. Una intimidació més directa és considerada antideportiva. El juge àrbit mantindrà als corredors en posició d'eixida per un temps impredictible d'al voltant de dos segons, passats els quals efectuarà el dispar d'eixida.
Temps de reacció
El temps transcorregut entre el dispar i la primera patada contra les paraulotes d'eixida és medit electrònicament a través de sensors instalats en la pistola (ara és electrònica ya que va haver queixes del soroll) i en les paraulotes.
Qualsevol temps inferior a 0,1 s (segons) és considerat com una eixida nula (es denomina "caçar l'eixida"). Esta mida es va considerar despuix d'estudiar el temps que tarda el sò del dispar en propagar-se per l'aire, el que tarda en alcançar els oïts dels competidors i el temps de reacció humana davant el sò, el temps transcorregut en sentir el dispar i eixir de la paraulota de partida.
Eixides nules o eixides en fals
Fins a 2001, els corredors eren descalificats si eren responsables cada u de dos eixides en fals. En estes condicions, i tenint en conte que per llavors hi havia fins a huit carrers en les pistes d'atletisme convencionals (ara són nou), la regla propiciava que l'eixida es poguera repetir fins a setze voltes (i en les huit primeres podia no ser descalificat ningú), la qual cosa donava com a resultat que les televisions perdien molts diners en ingressos publicitaris durant les eixides nules; ademés, els atletes perdien la concentració.
Arribada
El guanyador, d'acort en les Regles de Competició de l'IAAF, és el primer atleta que el seu tors (excloent extremitats, cap i coll) creua la vora més propenca de la llínea de meta.[2] Per lo tant, no és necessari que tot el cos creue la llínea de meta. En casos a on la posició dels atletes no és clara, es recorre a una foto finish per a determinar qué corredor va ser el primer en creuar la llínea.
Condicions climàtiques
Les condicions climàtiques són crucials per a l'eixecució d'esta prova. Un vent de coa és molt favorable per als competidors, mentres que un vent de cap és perjudicial. Per esta raó, el màxim vent de coa permés per a que la marca es considere llegal és de 2 m/s (metros per segon). La resistència a l'aire també afecta de manera important a la prova. Per açò, els velocistes realisen millors temps quan corren a altituts elevades, a on la resistència a l'aire és menor.
Récorts
| Récort | Categoria | Marca (s) | Atleta | País | Lloc | Data |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Mundial | Hòmens | 9,58 | Usain Bolt | Berlín | 16 d'agost de 2009 | |
| Dònes | 10,49 | Florence Griffith-Joyner | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] ||align="right"| Indianápolis || align="right"| 16 de juliol de 1988 | |||
| Olímpic | Hòmens | 9,63 | Usain Bolt | Londres | 5 d'agost de 2012 | |
| Dònes | 10,61 | Elaine Thompson-Herah | Tòquio | 31 de juliol de 2021 | ||
| Europeu | Hòmens | 9,80 | Marcell Jacobs | Tòquio | 1 d'agost de 2021 | |
| Dònes | 10,73 | Christine Arron | Budapest | 19 d'agost de 1998 | ||
| Nort i Centroamérica<!--inclou Centroamérica i el Carib--> | Hòmens | 9,58 | Usain Bolt | Berlín | 16 d'agost de 2009 | |
| Dònes | 10,49 | Florence Griffith-Joyner | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] ||align="right"| Indianápolis ||align="right"| 16 de juliol de 1988 | |||
| Africà | Hòmens | 9,77 | Ferdinand Omanyala | Nairobi | 18 de setembre de 2021 | |
| Dònes | 10,72 | Marie-Josée Ta Lou | Mónaco | 10 d'agost de 2022 | ||
| Asiàtic | Hòmens | 9,83 | El seu Bingtian | Tòquio | 1 d'agost de 2021 | |
| Dònes | 10,79 | Li Xuemei | Xangai | 18 d'octubre de 1997 | ||
| Oceànic | al
ign="center"| Hòmens||align="center"| 9,85 || Lachlan Kennedy|| Erro al crear miniatura: || align="right"| Glasgow|| align="right" | 28 de juliol de 2026 | |||||
| Dònes | 10,96 | Zoe Hobbs | Erro al crear miniatura: | La Chaux-de-Fonds | 2 de juliol de 2023 | |
| Suramericà | Hòmens | 9,85 | Ronal Longa | Medellín | 26 de juny de 2026 | |
| Dònes | 10,91 | Rosângela Sants | Londres | 6 d'agost de 2017 |
Medallistes olímpics
Masculí
Detalls vore Anex:Medallistes olímpics en atletisme (100 metros plans masculins).
| Edició | |||
|---|---|---|---|
| Atenes 1896 | Tom Burke <small>(12,0)</small> <br> |
Fritz Hoffmann <br>Erro al crear miniatura: Atenes 1896 | Francis Lane <br> |
| París 1900 | Frank Jarvis <small>(11,0)</small> <br> |
John Tewksbury <br> |
Stanley Rowley <br>Erro al crear miniatura: París 1900 |
| Saint Louis 1904 | Archie Hahn <small>(11,0)</small> <br> |
Nate Cartmell <br> |
William Hogenson <br> |
| Londres 1908 | Reggie Walker <small>(10,8)</small> <br>Erro al crear miniatura: Londres 1908 | James Rector <br> |
Robert Kerr <br> |
| Estocolm 1912 | Ralph Craig <small>(10,8)</small> <br> |
Alvah Meyer <br> |
Donald Lippincott <br> |
| Amberes 1920 | Charles Paddock <small>(10,6)</small> <br> |
Morris Kirksey <br> |
Harry Edward <br>Erro al crear miniatura: Amberes 1920 |
| París 1924 | Harold Abrahams <small>(10,6)</small> <br>Erro al crear miniatura: París 1924 | Jackson Scholz <br> |
Arthur Porritt <br>Erro al crear miniatura: París 1924 |
| Ámsterdam 1928 |
Percy Williams <small>(10,8)</small> <br> |
Jack London <br>Erro al crear miniatura: Ámsterdam 1928 | Georg Lammers <br>Erro al crear miniatura: Ámsterdam 1928 |
| Los Àngeles 1932 | Eddie Tolan <small>(10,3)</small> <br> |
Ralph Metcalfe <br> |
Arthur Jonath <br>Erro al crear miniatura: Los Àngeles 1932 |
| Berlín 1936 | Jesse Owens <small>(10,3)</small> <br> |
Ralph Metcalfe <br> |
Martinus Osendarp <br>Erro al crear miniatura: Berlín 1936 |
| Londres 1948 | Harrison Dillard <small>(10,3)</small> <br> |
Barney Ewell <br> |
Lloyd LaBeach <br>Erro al crear miniatura: Londres 1948 |
| Helsinki 1952 | Lindy Remigino <small>(10,4)</small> <br> |
Herb McKenley <br>Erro al crear miniatura: Helsinki 1952 | Emmanuel McDonald <br>Erro al crear miniatura: Helsinki 1952 |
| Melbourne 1956 | Bobby Joe Morrow <small>(10,5)</small> <br> |
Thane Baker <br> |
Hector Hogan <br>Erro al crear miniatura: Melbourne 1956 |
| Roma 1960 | Armin Hary <small>(10,2)</small> <br>[[Image:Plantilla:Bandera/EUA|border|20px|EUA]] Roma 1960 | David Sime <br> |
Peter Radford <br>Erro al crear miniatura: Roma 1960 |
| Tòquio 1964 | Bob Hayes <small>(10,0)</small> <br> |
Enrique Figuerola <br>Erro al crear miniatura: Tòquio 1964 | Harry Jerome <br> |
| Mèxic 1968 | Jim Hines <small>(9,95)</small> <br> |
Lennox Miller <br>Erro al crear miniatura: Mèxic 1968 | Charles Greene <br> |
| Munich 1972 | Valeri Borzov <small>(10,14)</small> <br>Erro al crear miniatura: Munich 1972 | [[Robert Taylor (atleta naixcut | Lennox Miller <br>Erro al crear miniatura: Munich 1972 |
| Montreal 1976 | Hasely Crawford <small>(10,06)</small> <br>Erro al crear miniatura: Montreal 1976 | Don Quarrie <br>Erro al crear miniatura: Montreal 1976 | Valeri Borzov <br>Erro al crear miniatura: Montreal 1976 |
| Moscou 1980 | Allan Wells <small>(10,25)</small> <br>Erro al crear miniatura: Moscou 1980 | Silvio Leonard <br>Erro al crear miniatura: Moscou 1980 | Petar Petrov <br>Erro al crear miniatura: Moscou 1980 |
| Los Àngeles 1984 | Carl Lewis <small>(9,99)</small> <br> |
Sam Graddy <br> |
Ben Johnson <br> |
| Seül 1988 | Carl Lewis <small>(9,92)</small> <br> |
Linford Christie <br>Erro al crear miniatura: Seül 1988 | Calvin Smith <br> |
| Barcelona 1992 | Linford Christie <small>(9,96)</small> <br>Erro al crear miniatura: Barcelona 1992 | Frankie Fredericks <br>Erro al crear miniatura: Barcelona 1992 | Dennis Mitchell <br> |
| Atlanta 1996 | Donovan Bailey <small>(9,84)</small> <br> |
Frankie Fredericks <br>Erro al crear miniatura: Atlanta 1996 | Nugue Boldon <br>Erro al crear miniatura: Atlanta 1996 |
| Sídney 2000 | Maurice Greene <small>(9,87)</small> <br> |
Nugue Boldon <br>Erro al crear miniatura: Sídney 2000 | Obadele Thompson <br>Erro al crear miniatura: Sídney 2000 |
| Atenes 2004 | Justin Gatlin <small>(9,85)</small> <br> |
Francis Obikwelu <br>Erro al crear miniatura: Atenes 2004 | Maurice Greene <br> |
| Pequín 2008 | Usain Bolt <small>(9,69)</small> <br>Erro al crear miniatura: Pequín 2008 | Richard Thompson <br>Erro al crear miniatura: Pequín 2008 | Walter Dix <br> |
| [[Anex:Atletisme en l
vos Jocs Olímpics de Londres 2012|Londres 2012]] |
Usain Bolt <small>(9,63)</small> <br>Erro al crear miniatura: Londres 2012 | Yohan Blake <br>Erro al crear miniatura: Londres 2012 | Justin Gatlin <br> |
| Rio de Janeiro 2016 | Usain Bolt <small>(9,81) </small> <br>Erro al crear miniatura: Rio de Janeiro 2016 | Justin Gatlin <br> |
Andre De Grasse <br> |
| Tòquio 2020 | Marcell Jacobs <small>(9,80) </small> <br> |
Fret Kerley <br> |
Andre De Grasse <br> |
| París 2024 | Noah Lyles <small>(9,79) </small> <br> |
Kishane Thompson <br>Erro al crear miniatura: París 2024 | Fret Kerley <br> |
Femení
Campeons mundials
- Guanyadors en el Campeonat Mundial d'Atletisme.
Masculí
Femení
Referències
- ↑ «Bolt, oro y récord mundial» (16 de agosto de 2008). Consultat el 17 de agosto de 2008. «100m en 9.69s son 37.15km/h»
- ↑ Sandre-Tom. «IAAF Competition Rules 2009, Rule 164». IAAF. Archivat des de l'original, el 2011-07-23. Consultat el 2009-08-23.
- ↑ El 5 d'octubre de 2007 la nortamericana Marion Jon és va admetre haver-se dopat per a aumentar el seu rendiment en els Jocs Olímpics de 2000 en Sídney, Austràlia. El 9 d'octubre d'eixe any Jones va tornar les seues medalles al Comité Nacional dels Estats Units, que a la seua volta les va tornar al Comité Olímpic Internacional (COI). El COI va decidir retirar les medalles a Jones aixina com els relleus en els que havia pres part, i va deixar vacant els seus llocs.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/100 metros de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
