Anar al contingut

IJ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
IJ
IJ ij

IJ (en minúscula ij; pronunciat /ɛi̯/ (🔊 escoltar)) és un dígraf format per les lletres i i j. Ocorre en l'idioma neerlandés (també conegut com a holandés), a voltes es considera una lligam i atres voltes, se li considera com si anara una sola lletra. En la majoria de fonts tipogràfiques que tenen un caràcter per a ij, les dos parts que ho componen no estan conectades, sino que són dos glifos.

En el neerlandés escrit usualment representa el diptongo [ɛi̯].[1] En el neerlandés estàndar i en la majoria dels dialectes neerlandesos, hi ha dos possibles maneres d'escriure el diptongo [ɛi̯]: ij i ei. Açò causa confusió als chiquets en etapa escolar, els qui necessiten deprendre qué paraules s'escriuen ei i quins en ij. Per a distinguir entre abdós dígrafs, ij es coneix com lange ij ("ij llarc"), i a la seua volta, ei es coneix com korte ei ("ei curt") o simplement I - I.[2] En certs dialectes neerlandesos (especialment el flamenc occidental i el zelandés) i els dialectes del baix saxó neerlandés del baix alemà, es manté una diferència en la pronunciació de ei i de ij.

Erro al crear miniatura:
Les palagras ijsvrij i yoghurt en vàries formes. Depenent de la lletra o de la tipografia usada, IJ i I poden semblar casi idèntiques, o ij semblar-se a la lletra ÿ.
Erro al crear miniatura:
Senyal de tràfic en Rotterdam en el dígraf IJ en mayúscules en nom IJsselmonde.

La ligatura de I i J seguix sent objecte de debat: la Nederlandse Taalunie, una espècie de comissió per a respondre a les preguntes sobre la llengua neerlandesa, considera que "IJ" són dos lletres independents, pero a principi de paraula s'escriu com dos mayúscules. En l'alfabet, la paraula 'ijs' s'ordena entre 'iglo' i 'ik'. No obstant, en els listines la 'ij' és igual a la "i" grega, i en els crucigramas "i" i "j" s'escriuen juntes com si fora una sola lletra.

A voltes també es coloca en l'alfabet en lloc de l'I, encara que és una lletra distinta. Quan es pregunta a un neerlandés sobre el seu alfabet, és provable que diga 'IJ' quan deguera dir 'I'. En matemàtiques, la 'I' es pronuncia 'IJ'. L'I només apareix en neerlandés en préstams o en l'ortografia antiga. L'I també es diu a sovint Griekse ij (ij grega) o I-grec (del francés). En afrikáans, una llengua derivada del neerlandés, l'I ha substituït completament a la IJ.

Referències

  1. ↑ Booij (1995). Clarendon Press (ed.). google. com. mx/books? lr=&id=LT6E6YdAh-MC&oi=fnd&pg=PP12&dq=phonology-of-dutch&ots=Bih9cv2Q8s&sig=WwIs4xoBNOQJOeAuI7k-pxtFpHk&redir_esc=y#v=onepage&q=phonology-of-dutch&f=false The Phonology of Dutch (en anglés), Oxford University Press, p. 4. ISBN 019823869X.
  2. ↑ Woordenlijst Nederlandse Taal (en neerlandés), pp. 22–23.