Anar al contingut

Úngula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una forma senzilla de úngula: la falca esfèrica

En geometria de l'espai, una úngula és una regió d'un sòlit de revolució, tallada per un pla oblicuo a la seua base.[1] Un eixemple comú és la falca esfèrica. El terme "úngula" es referix a la piteu d'un cavall, una característica anatòmica que definix una classe de mamífers denominats ungulats.

El volum d'una úngula d'un cilindre va ser calculat per Grégoire de Saint-Vincent.[2] Dos cilindres en ràdios iguals i eixos perpendiculars es creuen en quatre úngulas dobles.[3] El bicilindro format per l'intersecció havia segut medit per Arquímedes en El método de les teoremes mecàniques, pero el manuscrit va permanéixer perdut fins a l'any 1906.

Un historiador del càlcul infinitesimal va descriure el paper de la úngula en l'integració en els térmens següents:

El propi Grégoire es va preocupar principalment d'ilustrar, fent referència a la "úngula", que l'integració volumètrica podria reduir-se, a través del ductus in planum, a una consideració de les relacions geomètriques entre les seues abatimientos en figures planes. La "úngula", no obstant, va resultar ser una valiosa font d'inspiració per a els qui la varen seguir i varen vore en ella un mig per a representar i transformar integrals de moltes maneres ingenioses.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 146 

Úngula cilíndrica

Úngula d'un cilindre circular recte

Una úngula cilíndrica de ràdio base r i altura h té volum

V=23r2h ,.[5]

La seua superfície total és

A=12πr2+12πrr2+h2+2rh,

l'àrea de la superfície de la seua paret lateral curvada és

As=2rh,

i l'àrea de la superfície del seu sostre (sostre inclinat) és

At=12πrr2+h2.

Demostració

Considere's un cilindre x2+y2=r2 delimitat avall pel pla z=0 i dalt pel pla z=ky a on k és la pendent del sostre inclinat:

k=hr.

Tallant el volum en rebanadas paraleles a l'eix i, llavors una rebanada diferencial, en forma de prisma triangular, té volum

A(x)dx

a on

A(x)=12r2−x2⋅kr2−x2=12k(r2−x2)

és l'àrea d'un triàngul rectàngul els vèrtiços del qual són, (x,0,0), (x,r2−x2,0) i (x,r2−x2,kr2−x2), i la base del qual i altura són per tant r2−x2 i kr2−x2, respectivament. Llavors el volum de tota la úngula cilíndrica és

V=∫−rrA(x)dx=∫−rr12k(r2−x2)dx
=12k([r2x]−rr−[13x3]−rr)=12k(2r3−23r3)=23kr3

que és igual a

V=23r2h

despuix de substituir rk=h.

Un àrea de superfície diferencial de la paret lateral curvada és

dAs=kr(sin⁡θ)⋅rdθ=kr2(sin⁡θ)dθ,

àrea que pertany a un rectàngul casi pla delimitat pels vèrtiços (rcos⁡θ,rsin⁡θ,0), (rcos⁡θ,rsin⁡θ,krsin⁡θ), (rcos⁡(θ+dθ),rsin⁡(θ+dθ),0) i (rcos⁡(θ+dθ),rsin⁡(θ+dθ),krsin⁡(θ+dθ)), i que el seu ample i alt són per lo tant rdθ i (lo suficientment prop de) krsin⁡θ, respectivament. Llavors l'àrea de la superfície de la paret és

As=∫0πdAs=∫0πkr2(sin⁡θ)dθ=kr2∫0πsin⁡θdθ

a on l'integral dona com a resultat −[cos⁡θ]0π=−[−1−1]=2, de modo que l'àrea de la paret és

As=2kr2,

i substituint la relació rk=h

As=2rh.

La base de la úngula cilíndrica té l'àrea de la superfície de mig círcul de ràdio r: 12πr2, i la part superior inclinada de dita úngula és una mija elipse en eix semi-menor de llongitut r i semi-eix major de llongitut r1+k2, de modo que la seua àrea és

At=12πr⋅r1+k2=12πrr2+(kr)2

i substituint els rendiments kr=h

At=12πrr2+h2. ∎

Observe's cóm l'àrea de la superfície de la paret lateral està relacionada en el volum: sent eixa àrea de superfície 2kr2, multiplicar-la per dr dona el volum de la mitat d'una capa diferencial, que la seua integral és 23kr3, el volum buscat.

Quan la pendent k és igual a 1, llavors dita úngula és precisament un octau d'un bicilindro, el volum del qual és 163r3. Un octau d'este volum és 23r3.

Úngula cònica

Úngula d'un con recte circular

Una úngula cònica d'altura h, ràdio de la base r i pendent de la superfície plana superior k (si la base semicircular està en la part inferior, en el pla z = 0) té volum

V=r3kHI6

a on

H=11h−1rk

és l'altura del con del que s'ha tallat la úngula, i

I=∫0π2H+krsin⁡θ(H+krsin⁡θ)2sin⁡θdθ.

L'àrea de la superfície de la paret lateral curvada és

As=kr2r2+H22I.

Com a comprovació de la coherència del resultat, considere's lo que succeïx quan l'altura del con aplega a l'infinit, de modo que el con es convertix en un cilindre en el llímit:

limH→∞(I−4H)=limH→∞(2HH2∫0πsin⁡θdθ−4H)=0

de modo que

limH→∞V=r3kH6⋅4H=23kr3,
limH→∞As=kr2H2⋅4H=2kr2 i
limH→∞At=12πr21+k21+0=12πr21+k2=12πrr2+(rk)2,

els resultats del qual concorden en el cas cilíndric.

Demostració

Siga un con descrit per

1−ρr=zH

a on r i H són constants i z i ρ són variables, en

ρ=x2+y2,0≤ρ≤r

i

x=ρcos⁡θ,y=ρsin⁡θ.

Tallant el con per un pla

z=ky=kρsin⁡θ.

Substituint esta z en l'equació del con i rebujant ρ s'obté

ρ0=11r+ksin⁡θH

que per a un valor donat de θ és la coordenada radial del punt comú al pla i al con que està més alluntat de l'eix del con en un àngul θ des de l'eix x. La coordenada d'altura cilíndrica d'este punt és

z0=H(1−ρ0r).

Llavors, en la direcció de l'àngul θ, una secció travessera de la úngula cònica s'assembla al triàngul

(0,0,0)−(ρ0cos⁡θ,ρ0sin⁡θ,z0)−(rcos⁡θ,rsin⁡θ,0).

Al rotar este triàngul en un àngul dθ sobre l'eix z, s'obté un atre triàngul en θ+dθ, ρ1, z1 substituït per θ, ρ0 i z0 respectivament, a on ρ1 i z1 són funcions de θ+dθ en lloc de θ. Ya que dθ és infinitesimal, ρ1 i z1 també varien infinitesimalmente des de ρ0 i z0, per lo que per a efectes de considerar el volum de la piràmide trapezoidal diferencial, poden considerar-se iguals.

La piràmide trapezoidal diferencial té una base trapezoidal en una llongitut en la base (del con) de rdθ, una llongitut en la part superior de (H−z0H)rdθ i una altura z0Hr2+H2, per lo que el trapezoide té un àrea

AT=rdθ+(H−z0H)rdθ2z0Hr2+H2=rdθ(2H−z0)z02H2r2+H2.

Una altura des de la base trapezoidal fins al punt (0,0,0) té una llongitut diferencialmente propenca a

rHr2+H2

una altitut d'un dels triànguls laterals de la piràmide trapezoidal. El volum de la piràmide és un terç de la seua àrea de base multiplicada per la llongitut de la seua altura, per lo que el volum de la úngula cònica és l'integral de l'expressió anterior:

V=∫0π13rHr2+H2(2H−z0)z02H2r2+H2rdθ=∫0π13r2(2H−z0)z02Hdθ=r2k6H∫0π(2H−ky0)y0dθ

a on

y0=ρ0sin⁡θ=sin⁡θ1r+ksin⁡θH=11rsin⁡θ+kH

Substituint el costat dret en l'integral i fent alguna manipulació algebraica, s'obté la fòrmula per a obtindre el volum buscat.

Per a la paret lateral:

As=∫0πAT=∫0π(2H−z0)z02H2rr2+H2dθ=krr2+H22H2∫0π(2H−z0)y0dθ

i l'integral del costat dret se simplifica a H2rI. ∎

Com a comprovació de coherència, considere's lo que succeïx quan k aplega a l'infinit; llavors la úngula cònica deu convertir-se en un semicono.

limk→∞(I−πkr)=0
limk→∞V=r3kH6⋅πkr=12(13πr2H)

que és la mitat del volum d'un con.

limk→∞As=kr2r2+H22⋅πkr=12πrr2+H2

que és la mitat de l'àrea de la superfície de la paret curva d'un con.

Superfície de la part superior

Quan k=H/r, la "part superior" (és dir, la cara plana que no és semicircular com la base) té una forma parabòlica i l'àrea de la seua superfície és

At=23rr2+H2.


Quan k<H/r llavors la part superior té una forma elíptica (és dir, és menys de la mitat d'una elipse) i la seua àrea de superfície és

At=12πxmax(y1−ym)1+k2Λ

a on

xmax=k2r4H2−k4r6(k2r2−H2)2+r2,
y1=11r+kH,
ym=kr2Hk2r2−H2,
Λ=π4−12arcsin⁡(1−λ)−14sin⁡(2arcsin⁡(1−λ)) i
λ=y1y1−ym.

Quan k>H/r llavors la part superior és una secció d'una hipérbola i la seua superfície és

At=1+k2(2Cr−aJ)

a on

C=y1+y22=ym,
y1 és com dalt,
y2=1kH−1r,
a=rC2−Δ2,
Δ=y2−y12,
J=raB+Δ22log⁡|ra+B−ra+B|,

a on el logaritmo és natural, i

B=Δ2+r2a2.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ungula at Webster Dictionary.org
  2. ↑ Grégoire de Saint-Vincent (1647) Opus Geometricum quadraturae circuli et sectionum coni
  3. ↑ Blaise Pascal Lettre de Dettonville a Carcavi descriu el onglet i el doble onglet, enllaç d'HathiTrust
  4. ↑ Margaret E. Baron (1969) The Origins of the Infinitesimal Calculus, Pergamon Press, republished 2014 by Elsevier, Google Books preview
  5. ↑ Solids - Volumes and Surfaces at The Engineering Toolbox


Referències