Òxit de trimetilarsina
El òxit de trimetilarsina (TMAO) és un compost orgànic d'arsènic natural que deriva de l'oxidació de la trimetilarsina.
Presència en la naturalea
Els organismes marins acumulen composts organoarsénicos. Per a molts, açò ocorre principalment en forma d'arsenobetaína, mentres que l'òxit de trimetilarsina es presenta només en chicotetes cantitats.[1] No obstant, en algunes espècies, el TMAO constituïx la major part de l'arsènic, per eixemple en espècies de copépodos.[1][2] La arsenobetaína també es descompon parcialment en TMAO per microorganismes marins en els sediment.[3] Es creu que el TMAO es troba a sovint en chicotetes cantitats en els sistemes biològics en comparació a atres composts d'arsènic perque varis microorganismes (inclosos Escherichia coli, Bacillus subtilis i Staphylococcus aureus) ho reduïxen ràpidament a trimetilarsina.[4]
L'òxit de trimetilarsina és un intermediari metabòlic en la conversió de composts d'arsènic com l'arseniat en trimetilarsina en foncs i mamífers (rates, rates i hámsteres).[4][5] Els organismes terrestres generalment contenen significativament menys arsènic que els organismes marins, encara que algunes espècies de foncs del gènero de les trufas (Elaphomyces), presenten grans cantitats d'arsènic, del com fins a un 28% està present com TMAO.[6] També s'han medit cantitats majors de composts d'arsènic (inclós TMAO) en plantes que creixen sobre depòsits d'arsènic. El contingut va variar entre les diferents plantes.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 D. A. Hunter, W. Goessler, K. A. Francesconi«Uptake of arsenate, trimethylarsine oxide, and arsenobetaine by the shrimp Crangon crangon».Marine Biology.131(3)
- 543–552.doi:10.1007/s002270050346.
- ↑ J S Edmonds, K A Francesconi«The origin of arsenobetaine in marine animals».Applied Organometallic Chemistry.2(4)
- 297–302.doi:10.1002/aoc.590020404.
- ↑ Toshikazu Kaise, Ken'ichi Hanaoka, Shoji Tagawa«The formation of trimethylarsine oxide from arsenobetaine by biodegradation with marine microorganisms».Chemosphere.16(10-12)
- 2551–2558.doi:10.1016/0045-6535(87)90313-4.
- ↑ 4,0 4,1 A Wendy Pickett, Barry C McBride, William R Cullen«Metabolism of trimethylarsine oxide».Applied Organometallic Chemistry.2(5)
- 479–482.doi:10.1002/aoc.590020512.
- ↑ «The reduction of trimethylarsine oxide to trimethylarsine by thiols: a mechanistic model for the biological reduction of arsenicals».Journal of Inorganic Biochemistry.21(1)
- 45–60.doi:10.1016/0162-0134(84)85038-2.
- ↑ Simone Braeuer, Jan Borovička, Walter Goessler«A unique arsenic speciation profile in Elaphomyces spp. (“deer truffles”)—trimethylarsine oxide and methylarsonous acid as significant arsenic compounds».Analytical and Bioanalytical Chemistry.410(9)
- 2283–2290.doi:10.1007/s00216-018-0903-3.
- ↑ Anita Geiszinger, Walter Goessler, Walter Kosmus«Organoarsenic compounds in plants and soil on top of an ore vein».Applied Organometallic Chemistry.16(5)
- 245–249.doi:10.1002/aoc.294.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de trimetilarsina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.