Trimetilarsina
La trimetilarsina (abreviada com TMA) és un compost químic en la fòrmula (CH3)3As, comunament abreviada com AsMe3. Este derivat orgànic de l'arsina s'ha utilisat com a font d'arsènic en l'indústria de la microelectrónica,[1] com a component bàsic d'uns atres composts organoarsénicos i servix com lligant en la química de coordinació. Té una olor característica semblança al de el "all" i es va descobrir en 1854.
Estructura, propietats i síntesis
La trimetilarsina és un líquit volàtil i incoloro, soluble en benceno i uns atres dissolvents orgànics llaugerament polars, una miqueta més dens que l'aigua i insoluble en ella. La molècula de AsMe3 té una estructura piramidal, les distàncies de la qual d'enllaç As-C tenen una llongitut promig d'1,519 Å i els ànguls C-As-C són de 91,83°, valor compatible en l'us de orbitales p casi purs per part de l'àtom d'As.[2] El baix valor d'este àngul d'enllaç, inclús menor que en la trimetilfosfina PMe3 (98,6°), indica que l'hibridació dels orbitales atòmics s i p de l'As en esta molècula és pobra o inexistent; com a resultat, el parell solitari permaneix en el orbital s subjacent, en lloc d'apuntar cap a fòra com en el cas del parell solitari en el orbital híbrit sp3 de la molècula d'amoníac. La molècula té una certa polaridad, μ = 0,86 D, una miqueta menys que la de la trimetilfosfina (1,19 D), una molècula isoelectrónica de valència en ella.
La trimetilarsina es pot preparar per mig del tractament del trióxido d'arsènic en trimetilaluminio:[3]
- As2O3 + 1.5 [AlMe3]2 → 2 AsMe3 + 3/n (MeAl-O)n
Existència i reactivitat
La trimetilarsina és un subproducte volàtil de l'acció microbiana sobre les formes inorgàniques d'arsènic que es troben de forma natural en roques i sols en cantitats de parts per milló.[4] La trimetilarsina s'ha detectat solament a nivells de traça (parts per mil millons) en gasos d'abocador d'Alemània, Canadà i Estats Units, i és el principal compost que conté arsènic en dit gas.[5]
La trimetilarsina és pirofórica per la naturalea exotèrmica de la següent reacció, que inicia la combustió:
- AsMe3 + 1/2 O2 → OAsMe3 (TMAO)
Referències
- ↑ Hoshino, Masataka (1991). “A mass spectrometric study of the decomposition of trimethylarsine (TMAs) with triethylgallium (TEGa)”. Journal of Crystal Growth 110 (4): 704–712. doi:. Bibcode: 1991JCrGr.110..704H.
- ↑ Wells, A.F. (1984). Structural Inorganic Chemistry, fifth edition, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-855370-0.
- ↑ V. V. Gavrilenko, L. A. Chekulaeva, and I. V. Pisareva, "Highly efficient synthesis of trimethylarsine" Izvestiya Akademii Nauk. Seriya Khimicheskaya, No. 8, pp. 2122–2123, 1996.
- ↑ Cullen, W.R., Reimer, K.J. (1989). “Arsenic speciation in the environment”. Chem. Rev. 89 (4): 713–764. doi:.
- ↑ Feldmann, J., Cullen, W.R. (1997). “Occurrence of Volatile Transition Metal Compounds in Landfill Gas: Synthesis of Molybdenum and Tungsten Carbonyls in the”. Environ. Sci. Technol. 31 (7): 2125–2129. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trimetilarsina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.